divendres, de novembre 20, 2009

El políptic de Vilamajor

Un “poliptics” era una mena d’inventari de les possessions que tenía el gran senyor o les diverses institucions eclesiàstiques. És una font molt valuosa d’informació pels historiadors. A Catalunya tenim el poliptic de la parròquia de “Sant Pere de Vilamajor”, el qual està elaborat en dos moments diferents: 950 i 1060. Les conclusions que s’extreuen d’aquest document és que en aquest territori havíen petites propietats pageses, ja que surten unes donacions fetes per pagesos de la zona, eren 36 pagesos repartits de la següent manera:
- 22 persones donen 1 propietat
- 11 persones donen més d’una propietat
- 3 persones donen diverses peces de terra i més grans que la resta
- a més, havíen 22 persones als límits d’aquest territori que no fan cap donació

El tipu de conreu era el següent:

- 43 de vinyes
- 15 de lli
- 14 peces de terra
- 1 hort

Aquestes donacions no semblen de precàri, ja que devíen tenir més propietats, per la qual cosa, la petita propietat pagesa era important en aquest territori.

Informació facilitada pel professor Antoni Udina Abelló a les classes d'història medieval

Esmenes a un article de "La Clau"

Avui m’ha arribat a les meves mans el darrer número, el 18 que correspon a l’octubre del 2009 de la revista municipal "La Clau de Sant Pere de Vilamajor". M’ho he llegit tot i amb desgrat meu he trobat una sèrie d’errades, essent aquestes:

A la pàgina 8, a l’article “Sant Pere es converteix de nou en un gran escenari medieval”, es diu literalment:

“..Ens situem entre els segles X i XII. En aquesta període, Vila Magore era un dels Comptats (sic) més rics del Compte (sic) Ramon Berenguer i na Peronella d’Aragó, a on passaven llargues temporades. Va ser nomenat carrer de Barcelona i als estius els Comptes (sic) hi anaven a passar llargues temporades...” “... va sorgir arrel de la trobada dels pergamins del segle VIII al XII trobat a les golfes de la Rectoria del poble...”


Quines són les errades detectades:

1. La festa de Vilamagore (no Vila Magore o Vila-Magore) cal situar-la, cronològicament en el segle XI (i no pas entre el X i XII) com commemoració de l’estada de la reina Peronel·la (no pas Peronella) al castell-palau de Vilamajor. En aquest sentit, i seria un altre motiu de discussió, el territori fiscal comtal es deia en realitat vilamaiore i no pas vilamagore, un nom que només apareix en un document i que, tot fa sospitar, que es tracta d’una errada ortogràfica al canviar la G per la I. En el cas que donem per vàlid el topònim vilamagore, aquesta correspondria a una cronologia anterior als fets objectes de la festivitat. El documents de l’època sempre identifiquen el territori amb el nom de vilamaiore.

2. Vilamaiore o Vilamagore mai ha sigut un comtat. Va ser un territori fiscal comtal, o sigui, la monarquia carolíngia atorgà al comte de Barcelona uns béns fiscals com a pagament de les funcions que exercia. Dits béns eren territoris dels quals extreia uns rendiments el quals servien com a remuneració pel desenvolupament del seu càrrec.

3. Han hagut un total de quatre comtes Ramon Berenguer a la història de Catalunya. El més significatiu per a Vilamajor fou en Ramon Berenguer IV, el qual es casà amb Peronel·la. Cert és, però, que fou Ramon Berenguer el que, probablement, aixecà el castell-palau de Vilamajor, però d’ell no es parla a la festa medieval (de biaix com a molt). No crec encertat posar Ramon Berenguer sense especificar de qui es tracta.

4. Vilamajor no fou carrer de Barcelona fins ben entrat el segle XIV (1384) i no té res a veure amb la festa medieval.

5. Només es té coneixement d’una estada dels comtes que es podia considerar llarga (7 dies). A l’article sembla que venien tots els estius i durant mesos.

6. Els pergamins que fa referència l’article és el Políptic el qual fou redactat entre el 950 i el 1040, o sigui, entre els segles X i XI i no pas VIII i XII.