dimecres, de desembre 28, 2011

Anàlisi d'un document del segle XI

A l’arxiu de Catalunya (Arx. Cat; Lib.111; Antig. F 62 d 170) he localitzat un document on consta que el  4 d’octubre de l’any 1076, Ermengol Samarell donà a l’església de Sant Pere de Vilamajor 5 unces d’or a canvi d’una antífona.

Analitzem el document:

- A finals del segle XI existia la família Samarell la qual la Mercè Aventin relaciona amb Can Surell. El topònim Samarell surt documentat per primera vegada  en el Poliptic de Sant Pere de Vilamajor  de l’any 950, el que demostra l’antiguitat de la nissaga.

-   L’unça fou una moneda romana el que demostra que, malgrat el domini carolingi, el sistema monetària emprat a casa nostre era el romà, possiblement fruit de l’estreta petjada que deixà questa civilització a Vilamajor.    

   -     Una antífona és una cançó que el mossèn cantava mentre fraccionava l’hòstia. Els homes del segle XI eren extremadament creients i  creien en la vida després de la mort. Per aquesta raó molt donaven béns o diners  a l’església a canvi de poder accedir al cel enlloc de l’infern, o sigui, pagaven per purgar els seus pecats. La curiositat és que els pagaments es feien per un servei que es gaudia quan era mort, tot al contrari que ara. Ermengol Samarell va pagar per tal que es cantés en el seu honor i d’aquesta manera garantir l’entrada en el cel qual morís. 

Bibliografia

MAS, Jose. Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Any: 1916 Vol.: 8 Núm.: 59 Julio a septiembre de 1915.

BARDERA, Francesc. Butlletí Municipal de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. Num 19. Gener-març 2002. Pag234-235.

AVENTIN, Mercè. Vilamajor 872-1299. Ed. Ausa

AVENTIN, Mercè. La societat rural a catalunya en temps feudals.  Columna assaig. Pàg 222-228-255

VILAGINES SEGURA. Jaume.  La transició al feudalisme. Un cas original. El Vallès Oriental. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental. Ajuntament de Granollers. 1987


diumenge, de desembre 25, 2011

Detall nº 4: La forja (pregunta)


Sabeu on es troba? Possiblement si, però sabeu per que servia?

Apali, doneu-li voltes al cap  i si ho sabeu envieu-me un email a pinatell29@hotmail.com
Si per molt que ho pensis no tens la resposta, esperat a l'any que vé i sabràs la resposta.

Ah!!! BONES FESTES I BON ANY NOU

Detall nº 3: El salt d'aigua (resposta)

Pensava que l'indret el coneixeria més gent però no ha estat així. Només una persona ha estat capaç d'endevinar-ho!!!

El salt d'aigua està situat a la riera de Vilamajor, just darrera de Can Parera de Canyes. La dificultat residia en què la fotografia estava feta des d'un altre punt de vista: des de sota i no pas des de dalt (com habitualment ho veu tothom). També cal afegir que l'enorme cabal d'aigua ha pogut provocar algun dubte, però es que la foto està feta just desprès dels aiguats del mes de novembre.

Com a curiositat us diré que l'aigua que veieu a la foto no prové de dalt de les muntanyes sinó d'una deu que surt pocs metres més amunt: surt directament de la roca. Curiós, oi????

divendres, de desembre 16, 2011

Berenguer i Samon, ciutadà honrat de Barcelona


Els ciutadans honrats foren una mena d'aristocràcia urbana que es va desenvolupar a la Corona d'Aragó durant la baixa edat mitjana a l'empar del propi creixement polític de les grans ciutats.

A partir del segle XI, en paral·lel al creixement de les grans ciutats, s'havia anat constituint una mena de patriciat burgès que, amb l'increment de llibertat municipal donat per la reialesa, va monopolitzant el govern ciutadà.

Quan a partir del segle XII es produeixen diferenciacions entre estaments o mans, els ciutadans honrats es comencen a posicionar com la mà major.

Estava formada per gent de carrera, famílies de bona posició, fins i tot propietaris de terres amb drets de senyoria.

La màxima representació d'aquesta classe va ser el ciutadà honrat de Barcelona, que estava exempt de determinats tributs i gaudia de prerrogatives. El formaven un nombre reduït de famílies, però també s'hi podia accedir per acord favorable dels consellers de la ciutat.

Era una oligarquia urbana amb un poder creixent en un moment que el desenvolupament municipal de les grans ciutats a tota Europa competia amb el camp, tradicional feu de la noblesa.

El ciutadans honrats de Barcelona varen tenir un paper fonamental en la creació de la Biga durant el segle XV. La Biga agrupava als ciutadans honrats amb grans comerciants importadors per oposar-se, políticament, als mercaders, comerciants i menestrals.

Un exemple de ciutadà honrat  el tenim en la persona de Berenguer i Samon, natural de Santa Susana de Vilamajor (Barcelona), el qual va obtenir el privilegi de Ciutadà Honrat  de Barcelona el 5 de desembre de 1644. Doneu-vos compte de la potència econòmica que deuria de tenir la masia del Samon a mitjans del segle XVII.


diumenge, de desembre 11, 2011

Detall nº 3: El salt d'aigua (pregunta)





Espectacular, oi? Doncs en viu encara és molt més maco que no pas en foto. 
Vilamajor té llocs amagats increïbles que poca gent coneix, i un d'aquest és el Salt d'aigua de la fotografia.

Els que sapigueu la seva ubicació i,  si de retruc, en teniu qualsevol  informació del Detall (històrica, cultural, econòmica, etc), podeu enviar-me un email a PINATELL29@HOTMAIL.COM. 

El resultat el podreu consultar el  DIUMENGE 25 DE DESEMBRE. 

Que tingueu sort!!


Detall nº 2: La inscripció (resposta)

Només dues persones han sabut localitzar el Detall nº 2, fet que no ens ha d'estranyar atès que es tractava d'un detall força difícil de localitzar, i no pas per què no estigués a la vista  sinó per què poca gent repara en la seva existència.

Si heu fet l'esforç de transcriure el contingut haureu descobert que es tracta d'una làpida d'una tomba, concretament la de Ramon Sans i Rius, un canonge. 


Qui era Ramon  Sans i Rius? Fàcil, el posem en el cercador de Google i el primer resultat ja ens diu on es troba la làpida: a l'ermita de Sant LLeïr a Sant Antoni de Vilamajor.

Si vols saber més clica AQUÍ

Tampoc era tant difícil, només calia perdre una mica de temps fent d'investigador.