dissabte, de maig 25, 2013

La guerra de successió a Vilamajor


Amb  el Principat de Catalunya ocupat per les tropes borbòniques de Felip V dins del marc de la guerra de successió, la Junta de Braços de Barcelona decidí  enviar una expedició per connectar els nuclis de resistència  austriacista que restaven al país.  Mitjançant barques aconseguiren trencar el setge naval de Barcelona el 9  d’agost de 1713 i desembarcaren a les platges del Maresme.  L’expedició va transcórrer per nombroses pobles de Catalunya, tal com es pot veure al mapa que adjunto. 



A l'albada del 27-feb-1714 el cos del general Gonzàlez atacà Vilamajor, al Montseny, vila on es trobaven les tropes del coronel Amill. Sorpresos els fusellers i els paisans, es retiraren desordenadament fins a lloc de Mosqueroles. Allí, i animats per un fuseller borbònic infiltrat de l'esquadra del batlle de Centelles que els digué que venien 2 companyies de voluntaris a auxiliar-los, prengueren posicions i atacaren les tropes del general Gonzàlez, qui sent-li contrari el terreny, acabà retirant-se després de 3 hores de combats. A Vilamajor el coronel Amill hi perdé 22 fusellers, tot l'equipatge, els papers de la pagadoria i la veedoria, i 2.500 pesos. A Mosqueroles tingué 38 ferits i alguns morts, mentre les tropes borbòniques perderen 70 soldats, 2 capitans i 5 subalterns. Les tropes del coronel Amill es retiraren al Montseny per unir-se al cos del Marquès del Poal.

Bibliografia


diumenge, de maig 12, 2013

La font ferrusa de Vilamajor



L’obertura d’un carrer en la urbanització Refugis del Montseny, situada en el terme municipal de Sant Pere de Vilamajor, va fer desaparèixer la font anomenada font ferrussa.

La font era molt coneguda a les nostres contrades per les seves suposades capacitats medicinals, especialment la lluita contra l’anèmia, gràcies al seu alt contingut en sulfat de ferro, el que feia que molts la visitessin per beure o bé per omplir bols d’aigua per a casa.

Tal era la seva fama que a partir de l’estiu de l’any 1838 es va començar a transportar diàriament fins a Barcelona, on es comercialitzava. El seu punt de venda fou a la botiga Casa Figueras situada a les rambles de Barcelona, just enfront del mercat de la Boqueria, encara que la producció seria molt limitada  atenent que només sortia un fil d’aigua tant gran com el dit petit de la ma.





 Bibliografia

Historia de todos los pueblos de España. Censo, padrón y datos de 1845. Censo rústico y fiscal. Diccionario Madoz. Diccionario estadístico e histórico de los pueblos de España. Censo económico. Padrón. Fincas. Partidas de nacimiento. Parroquias

Diari El Nacional de 6 de juny de 1838.

Tomàs Balvey i Parés. Memòria sobre l’aigua d’una font anomenada Ferrusa de Casa Sorell territori de Vilamajor. Real Academia de les ciencies i les arts. Barcelona, 26 de febrer de 1837

Higini Herrero. Rutes d’aigua (I). Quaderns de Vilamajor. Centre d’estudis de Sant Pere de Vilamajor. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. 2003.