Per arribar-hi, un cop entrats a Cardedeu,
per l’antiga C-251, a l’alçada del tercer semàfor, girarem a la dreta, direcció
Cànoves, per l’Avinguda d’Angel Guimerà, tot anant cap el Nord de la població.
A 1’3 quilòmetres trobem una rotonda, seguim en direcció Nord, cap a Cànoves,
per la carretera BV 5108. Al cap de 3’5 qm. cal girar a la dreta, direcció 120º
Sud-Est, cap a la urbanització “Les Pungoles” i el restaurant “Can Miret”. Als
4’1 qm. just davant de la “Jardineria Costa” i abans d’entrar en el terme
municipal de Sant Antoni de Vilamajor, cal prendre un camí a l’esquerra; allí
als 4’3 qm. trobarem la pedra a l’esquerra del camí, en mig d’una illeta.
Coordenades U.T.M. X=0447280. Y=4613504 Municipi de Cardedeu. Alçada
aproximada 280 metres.
D’aquesta pedra ja en dona notícia
en Tomàs Balbey (1.865-1.954), en les seves notes sobre prehistòria i història,
que estan dipositades en el Museu de Cardedeu que porta el seu nom; amb els
següents termes, que transcrivim: “De la
mateixa època serà probablement la pedra foradada de Cal Rajoler d’El Fou, que
serviria de linde de les parròquies de Cardedeu i el Fou i tal volta Cànoves i
Vilamajor, esmentada en l’acta de consagració de la segona l’any 1.148, i en el
capbreu dels drets que tenia el Rei a Vilamajor, ordenat fer per Pere II a
Berant de Carotituls, lloctinent (batlle) de dita batllia en 1.281”. També,
comparant-la amb els gravats de Pedra Arca: “ i en la pedra foradada de cal Rajoler d’El Fou, per marcar les
direccions que prenien els termenals civils o parroquials, quan serviren com a
molló o fita”.
El Sr. Pere Comas i Duràn, en un
interessant article titulat: “Les Pedres multiseculars de Cardedeu i la seva
rodalia”, publicat en el butlletí del 51é Aplec i 43é Concurs de Colles
Sardanistes, l’any 2002; afirma : “que fa
de fita dels quatre termes d’ençà que es feu el plànol parcel·lari, l’any 1853
pel topògraf Pere Moreno, i que ja era la fita de la parròquia del Fou des de
quan es va fer la seva consagració”. Si be les esglésies antigues ja
figuren com a parròquies en data llunyana, Sant Muç de Cànoves el 1.077, Sant
Pere de Vilamajor, el 1.044, Santa Maria de Cardedeu, el 1.012; cal observar
que el s. XIV el terme de Vilamajor, que era de domini comtal, incloïa les
parròquies de Sant Pere de Vilamajor, Cardedeu i el Fou. I que no és fins el
1.559 que Felip II concedeix la separació de la Batllia de Cardedeu, creada el
1.265 per Jaume I; molt més endavant, el 1.840, es separa la parròquia de Sant
Pere de Vilamajor, que amb la del Fou, formarà municipi. Cànoves i Samalús, ja
estaven lligades històricament des del s. XIV.
Comprovada la situació de la pedra, amb
les coordenades U.T.M., sobre el mapa de l’Institut Cartogràfic ens dona la
seva situació actual quasi exactament sobre la partició dels límits dels
actuals municipis de Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, Cànoves i
Cardedeu. Curiosament, el lloc on roman actualment la Pedra Foradada té la
força tel·lúrica corresponent a un menhir, caracteritzada per l'agrupació de
les línies de força en feixos de dos, tres i quatre línies. Com que cal
considerar-la una estela medieval, tot fent cas de les dades referides, no la
compararem amb altres pedres alçades en època prehistòrica.
Bibliografia
Transcripció del text de les pàgines 75 i
76 de la publicació “De Cardedeu al Megalitisme. Forces tel•luriques, dòlmens i
menhirs. Itineraris”, de Lluís Vendrell, Isabel Vendrell, Pere Font, Lluís
Vidal i Carme Vila, editat el desembre del 2008 pel Museu Arxiu Tomàs Balbey i
l’Ajuntament de Cardedeu.
