dijous, de gener 31, 2013

Els Hospitalers a Vilamajor


Ramon Berenguer III, comte de Barcelona entre el 1097 i 1131 i senyor del feu de Vilamajor, va mantenir unes relacions molt hostils amb els sarrains ja que aquests eren l’ impediment per estendre el seu domini pel llevant peninsular.  Per això va atacar Tortosa (1095) i Amposta (1097) , encara que no va tenir èxit.

El seu matrimoni amb Maria Rodrigo de Vivar, filla del Cid Campeador, li hauria pogut donar el domini de tota la zona llevantina, si els almoràvits no haguessin interferit en els seus propòsits. Aquest van ocupar València i, amb les seves ràtzies, van arribar a saquejar els castells d’Olèrdola i Gelida el 1107  i amenaçar Barcelona el 1114, quan foren rebutjats a Martorell. Per evitar que succeís de nou i per tal de reformar les fronteres, va introduir les ordes militars de l’Hospital i del Temple a les quals es va afiliar el 1130.

Els orígens dels hospitalers, com un orde de cavalleria,  es remunten a l’any 1084 quan uns mercaders de la ciutat d’Amalfi, al regne de Nàpols, van decidir fundar un hospital per a pelegrins al costat de l’església del Sant Sepulcre de Jerusalem sota l’advocació de Sant Joan Baptista. La proximitat d’aquest temple va fer que el nou orde rebés el nom  d’Ordre de Sant Joan de l’Hospital de Jerusalem.  Després d ela conquesta de la ciutat santa pels croats el 1099, el primer mestre de l’orde, en Gerard de Sant Genies, de Provença, la qual formava part dels territoris d’en Ramon Berenguer III, va decidir estendre l’obra  per Palestina, Síria i Europa, esquitxant d’hospitals la ruta de pelegrinatge a Terra Santa. 

El comte de Barcelona va premiar aquesta orde per la feina feta amb la concessió d’un mas a Vilamajor, tal com consta en el seu testament del 8 de juliol de 1131, just al costat d’un altre que ja el tenien en possessió. Malauradament desconeixem on es trobaven i qui eren aquest masos, però el fet demostra la presència, encara que sigui indirecte, dels hospitalers a les nostres contrades.


Però no és l´única prova de la presència d’aquest orde  a Vilamajor. Hi ha una altre, encara que es tracta d’una hipòtesi intuïtiva: els hospitalers duien una capa de color negre amb una creu de vuit puntes al pit. Aquesta mateixa creu la podem trobar en una de les parets de l’església parroquial de Sant Pere. Podria estar relacionada? 

Bibliografia

 SANS i TRAVE, Josep Maria. Alguns aspectes de l’establiment dels templers a Catalunya:Barberà.  Quaderns d’història tarragonense, Núm 1. 1977

dimarts, de gener 15, 2013

II CAMINADA HISTÒRICA PER SANT ANTONI



El  DIUMENGE 27 DE GENER DE 2012 faré una caminada històrica pel poble de Sant Antoni de Vilamajor on explicaré el seu origen romà, el passat visigot i sarraí, el naixement medieval, el desenvolupament  urbanístic modern i el creixement contemporani.

Mentre caminem podrem veure curiositats com les tres esglésies que ha tingut el poble, el sistema de canalitzacions d'aigua, les cases modernistes, els baciners de Montserrat, el poble dels escriptors, la casa més antiga del poble, l'enterrament dels morts i moltes altres anècdotes. 

Tota la caminada es farà pel íntegrament pel poble de Sant Antoni, però encara que la distància serà molt petita, estarem 4 hores atès la gran quantitat d'informació que us he de donar. Amb la finalitat que la caminada no es faci feixuga i amb l'objectiu que puguem interactuar, he limitat l'assistència a 30 persones (hores d'ara hi ha reservades 20 places) i a ser possible que siguin adults.

Si estàs interessat en participar envia'm un email a pinatell29@hotmail.com i et comunicaré el lloc i hora on hem quedat.

T'ho vas perdre la primera vegada, ho deixaràs passar una segona? (no hi haurà una tercera)

diumenge, de gener 13, 2013

La família Pifarrer: una nissaga de llibreters


Joan Piferrer i Bachs (1676-1750) va néixer a  Sant Pere de Vilamajor. Fill de pagesos, Bartomeu i Paula, al no ser hereu,  va decidir, al voltant del 1690, traslladar-se cap a Barcelona per incorporar-se en un gremi, en aquest cas el de llibreters.


Es va casar  amb Josefa Llopis, filla d’un destacat llibreter, Josep Llopis, el qual tenia una  llibreria la plaça de l’Àngel de Barcelona des de l’any 1693. A la mort del pare, en Joan es va fer càrrec de la llibreria fins el 1715 o 1716, on es convertí en una impremta.

La família va residir en la plaça de l’Àngel fins a la desaparició de la impremta el 1868.

En la bibliògrafa sobre la impremta i la llibreria a Espanya, els Piferrer formen part dels grans Mestres que milloraren notablement la situació de la industria editorial espanyola. 

Bibliografia

BURGOS, F.X; PEÑA, M. Imprenta  y negoi  del llibre en la Barcelona del siglo XVIII. La casa Piferrer.