dijous, de març 29, 2012

Fotografia nº 5: el molí dels Derrocada

La fotografia número 5 correspon al Molí de Can Derrocada.









Hi ha constància de dos molins a prop del nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor: el Can Sunyer i el de Can Derrocada. Tots dos d'origen medieval , donaven servei  al castell-palau de Sant Pere i habitatges situats a la rodalia.

Malauradament no hi ha molta documentació sobre el molí  però les restes arqueològiques i l'anàlisi toponímic, ens proporcionen una valuosa informació.

Sabem que el molí fou propietat de la família Derrocada, una noble nissaga que va viure a la masia de Can Derrocada, entre els segle XIV i XVII i la qual donà, a un dels seus membres, La Rectoria, que es troba  a redós del Molí.

Sabem que el molí es habitatge de dues plantes a dues aigües de molt petites dimensions, amb una porta de llinda plana i finestres amb carreus molt treballats de granit.  Tot fa pensar que estem davant d'una edificació construïda al segle XVII.

Hi ha una  tercera planta, el soterrani on es trobava la mola la qual es movia gràcies la força de l'aigua que,  mitjançant  un rec, provenia d'una resclosa situada a Can Ribes. Avui en dia encara és visible el lloc on es trobava la mola i les canalitzacions per on sortia l'aigua vers la riera, just on hi havia una resclosa que recollia l'aigua i la canalitzava. La riera de Vilamajor està plena de rescloses, per què el poc cabal que duia la riera havia de ser 100% aprofitable.



Recorregut del rec des de Can Ribes fins al Molí

Rec

Hem pogut determinar el segle en què es va construir el molí  però l'activitat productiva, també és del mateix segle?

Doncs no!!

 La documentació ens assenyala de l'existència de dos molins a Sant Pere al segle XII, el d'abaix i el de dalt els quals eren propietat del rei, atès que es tractava d'un monopoli reial. Sabem que Vilamajor sempre ha estat territori comtal,  tenint el seu màxim esplendor al llarg del segle XI i XII amb l'existència d'un castell-palau, obtenint d'ell unes rendes a través de la prestació de determinats serveis, entre ells oferir la possibilitat (per altra banda obligatòria) de portar les collites de cereals a moldre al molí. A canvi el rei es quedava una part.

També es sap que el molí té un privilegi d'en Jaume I, al segle XIII. 

Per tot plegat, cal la possibilitat que  des del segle XI  hagués un molí, el qual, la seva estructura arquitectònica ha anat variant al llarg dels anys fins a l'edificació actual que pot datar del segle XVII. 

dimarts, de març 27, 2012

Can Massó Vell: un alou dels canonges de Santa Maria de Roca Rossa a Sant Antoni de Vilamajor (s. XIII)


Informació facilitada per Ricard Camprubí.

En bona part, o gairebé tot, el patrimoni del priorat de canonges agustins de Santa Maria de Roca Rossa -en el terme actual de Tordera- es va generar durant els primers anys d'esplendor. Es reberen donacions de masos, alous, terres, camps, bordes, cabanes, censos i delmes i també se'n van comprar. Lògicament, tan aquestes propietats com les rendes que els generaven els drets en altres, es localitzaven bàsicament en la zona principal d'influència del monestir: les parròquies més properes dins el vescomtat de Cabrera. Però hi ha un bon gruix de propietats - generalment disperses i en ocasions molt allunyades de la canònica- que vénen a ser àrees d'expansió més o menys afortunades, ja sigui al comtat de Girona o cap al de Barcelona. Precisament, la dispersió del patrimoni feia que fos de dificultosa administració, més encara en moments de decadència. Per això, el 1326 el prior Agut deRoca Rossa es va proposar vendre propietats i rendes a Granollers –probablement Valldoriolf- i altres llocs també apartats, per comprar-ne de noves més properes a la casa mare a fi de facilitar el seu control i administració.



Al comtat de Barcelona tenien propietats en els termes de les parròquies de Santa Maria de Mataró i Sant Feliu de Cabrera, de Santa Maria i Sant Pere de Palautordera, també en els de Santa Eulàlia de Corró d'Avall, Sant Sadurní de La Roca i de Santa Maria de Cardedeu, amés de terres en altres llocs indeterminats del comtat.

Una d’aquestes propietats és el mas anomenat Masó. Actualment es conserva un mas anomenat Can Massó Vell en el terme de Sant Antoni de Vilamajor que identifiquem amb el mas Masó medieval. En el seu moment però era situat en el comtat de Barcelona, al lloc de Vilarasa de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor. Limitava a orient amb la riera de Vilamajor, a migdia amb propietats d'en Collet, d'en Pont i d'en Colomer; a ponent amb una propietat que havia estat d'en Colomer i ara d'en Masó; i a tramuntana amb propietats d'en Colomer i d'en Masó. Aquestes afrontacions coincideixen amb alguns topònims actuals en el lloc on es localitza Can Massó Vell: Collet, Colomer o Vilarasa. La primera notícia que tenim és del 27 de juliol de 1227 quan Bernat de Vilarasa va fer donació del mas i terres al monestir. Dos anys després feia testament confirmant la donació del mas que llavors era tingut per Bernat de Sa Maison. El 1260 el prior Vidal de Roca Rossa va establir el mas a Ramona de Masó i el seu marit Pere. A principis del segle XVI, Bertomeu Masó va reconèixer tenir el mas Masó per alou del priorat. El 1669 Narcís Masó va firmar un debitori per censos i va confessar vassallatge. L'edifici actual és una masia típica del segle XVII amb portalada d'arc de punt rodó.



diumenge, de març 25, 2012

Detall número 10: el forn de calç



A la part baixa de la urbanització de Refugis del Montseny trobem la masia de Mas Forts. En el camí que duu de la masia fins l’embassament/piscina de Refugis hi trobem un forat, d’origen antròpic, escavat a la vessant de  la muntanya. Que pot ser? Quina finalitat tenia?



Abans de contestar-vos les preguntes, caldria que us donés una petita classe de química. Res, quatre nocions bàsiques.

Quan una pedra calcària es sotmet a temperatures entre 1000ºC i 2000ºC,  transforma el carbonat càlcic  en òxid de calci. És el que anomenem calç.

La calç i l’home han estat molts anys sent amics. Les seves propietats de duresa i maneabilitat  han estat aprofitades com aillant extern: quantes cases hem vist emblanquinades per la cal? Centenars…

El lloc físic on es produïa la calç eren els forn de calç.  Es tracta d’una construcció feta amb pedra i fang on al seu interior es feia la combustió de llenya per obtenir calç.  Es solien situar en indrets on hagués pedra calcària i llenya, s’escollia un lloc amb pendent i es feia un clot d’uns 4 metres de diàmetre, seguidament es construïa una caixa de pedra seca amb les juntes plenes d’argiles.

Després només calia ficar llenya i pedres i a esperar!!

No és l’únic forn de calç que podem trobar a Vilamajor: al camí que ens porta a Can Parera de Canyes podem trobar-ne un, i a Vallserena hi ha un masia que és diu El Forn.

dijous, de març 22, 2012

Fotografia núm 5:


Sabeu el nom de l'edifici que surt ala imatge? sabeu quina era la seva funció?

La resposta el proper dijous

dimarts, de març 20, 2012

Sant Pere de Vilamajor a principis del segle XIX


Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 -Gènova 1870) fou un polític espanyol de tendència liberal.

Estudia dret per la universitat de Saragossa i exerceix com a advocat a Barcelona (1835) on també  dirigeix el diari d'oposició El Catalán. El 1837 és nomenat jutge i governador de la Vall d'Aran i el  1838 és elegit diputat per Lleida. El 1843 encapçala amb d'altres progressistes l'oposició a Espartero, i és nomenat Ministre d'Hisenda i jutge del Tribunal Suprem.

El 1844 és empresonat per uns mesos i després passa a l'oposició constitucionalista. En triomfar la revolució de 1854 és nomenat governador de Barcelona. El 1855 és nomenat Ministre d'Hisenda, des d'on tindrà un paper fonamental en l'aprovació de l'enderrocament de les muralles de Barcelona que permetria desenvolupar el pla Cerdà. També fa aprovar el projecte de llei de desamortització de propietats eclesiàstiques, i després dimiteix i passa a l'oposició. Encapçala la milícia nacional, que és desfeta pel govern, i marxa a l'estranger.

Triomfant la revolució de 1868 és nomenat governador de Madrid, però hi renuncia. S'oposa al govern provisional però no a la candidatura d'Amadeu de Savoia, a la qual vota a favor, i és nomenat part de la delegació enviada a oferir-li el tron (1870). Com a part d'aquesta delegació va morir mentre era a Gènova (1870).

Entre les seves obres poden destacar-se:

Diccionario geográfico universal (des de la lletra R) (Barcelona, 1829-34)
Colección universal de cosas célebres (Madrid, 1840)
Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (Madrid, 1845-50)

El  Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar, és una obra enciclopèdica dividida en 16 volums. Va ser publicada entre 1846 i 1850. A dia d'avui, el valor del Diccionario resideix en la informació de ruïnes, restes i possibles jaciments arqueològics que es detalla a mitjans del segle XIX.

En el volum XVI a la pàgina 68, en Pascual Mandoz ens parlar de Sant Pere de Vilamajor, una breu descripció de com era el terme municipal a començament del segle XIX. Ens diu: 

A l’any 1845, Sant Pere disposava d’una escola d’instrucció pública, o sigui, una escola depenent de les administracions públiques, les quals proporcionaven un mestre que tenia com a objectiu instruir als menors d’edat amb un ideari allunyat de les impartides a les escoles privades, la majoria de les quals es trobaven en mans de diverses organitzacions religioses. 
 
Disposava d’una església parroquial la qual, a diferència de l’actual, es trobava unida al campanar (Torre Roja), la qual està servida per un mossèn de reial provisió (assignat pel capítol catedralici  de Barcelona però  designat per una reial provisió), per un vicari o ajudant seglar, i un beneficiat o ajudant laic.

El poble es trobava envoltat de boscos i de pastures les quals permetien la ramaderia de llana i porcina, especialment a les parts muntanyenques;  mentre a la plana es desenvolupava una agricultura cerealística (blat i mill), llegums, tubercles, vi i oliveres. Encara avui en dia són visibles les feixes existents a la vessant sud del Montseny, record de les extenses plantacions de vinyes , les quals foren abandonades a finals del segle XIX amb l’aparició de la fil·loxera.

En el sector secundari hi havia una indústria de filatures de cotó (potser La Fàbrica??) i de pell adobada.




diumenge, de març 18, 2012

Detall nº 10: la indústria


Un forat a la muntanya? Aquest és el detall de la setmana? S'ha tornat boig l'administrador?

Un forat a la muntanya amb una finalitat industrial molt concreta. Sabríeu dir-me per què servia? i on es troba?

Ja sabeu, d'aquí una setmana tindreu la resposta.

dijous, de març 15, 2012

Fotografia nº 4: Can Clavell

Font: Centre excursionista de Catalunya


No vull fer un estudi acurat sobre la història de la masia de Can Clavell,  entre d’altres raons per què hi ha per escriure un llibre i no pas un article. Per aquesta raó a l’article només donaré a conèixer algunes de les peculiaritat de la masia.

La masia  és del segle XVI, del tipus II amb carener perpendicular a la façana principal. El cos principal va ser construït el 1574 i ampliat el 1798 donant-li més alçada i desviant el carener provocant una asimetria a la façana, i que la porta principal quedés desplaçada del carener. Està composada de planta baixa, planta primera i golfes destinades a habitatge. També consta d'uns cossos adjacents construïts posteriorment i que tenen la funció de corts i magatzem. Les parets originals són de pedra i fang, i d'obra de fàbrica algunes de les parets dels laterals. El 5 d'octubre de 2011, el Ple del Consell Comarcal la va declarar com a bé cultural d'interès local.

Font: família Clavell


La masia es troba forma part d’una extensa finca de 10 ha (des de Ca la Laia fins els Ametllers i de Can Son a la riera de Vilamajor) que  es caracteritza per tenir diferents hàbitats amb presència de molts mamífers i micromamífers (ocells, amfibis, rèptils i invertebrats), un arguments suficients per ser considerat un refugi de fauna salvatge amb l¡objectiu de protegir-ne les comunitat d’animals i el manteniment dels equilibris biològics existents.



Sobre l’etimologia del topònim Clavell es sap que deriva de CLAVELLUS, paraula llatina que significa CLAU. Estudis recents han demostrat que Can Clavell es trobava situada dins del castell de Vilamajor i es sap que al  1151 existia  una farga a Vilamajor sota control comtal la qual, tot indica, es dedicava, entre altres coses, a fer claus, un objecte molt preuat per la construcció de nombrosos estris de fusta. Era molt comú que les fargues estiguessin situades dins del recinte emmurallat protegit d’atacs exteriors atesa la seva importància (fabricació d’armes en cas de setge).

També es sap que la dida que cuidà al fill de Berenguer IV i Peronella , al qual varen anomenar Alfons I de Catalunya i II d’Aragó dit el Castor o el Trobador  (per mes informació cliqueu  http://vilamajor.blogspot.com/2008/07/alfons-ii.html ), era una tal Loreto que provenia de Can Clavell.

Però el segle XI no fou l’origen de Can Clavell, ja  que durant l’època romana hi havia assentaments humans en aquest indret, la troballa de ceràmica romana així ho demostra. Podria pertànyer a la vila romana de Villa Maioris?

Bibliografia

Actes ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. Segles XVII- XVIII

Inventari patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya

Ordre de l'11 de novembre de 1996 del departament d'agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya

Ple del Consell Comarcal del Vallès Oriental de 15 de febre de 2012













dimarts, de març 13, 2012

Carlins a Vilamajor


A final d’octubre de  1873, es van tenir notícies que les forces carlistes procedents de les comarques muntanyenques  es dirigien cap al Vall`s amb els seus caps Francesc Savalls, Huguet i Martí Miret.  El dia 6 de novembre van ocupar El Figaró, la Garriga, Llerona  i vorejant Granollers arribaren a Cardedeu vora les 18 hores.

Els carlins, amb una força aproximada d’un 2500 homes, es varen d’haver d’enfrontar amb uns 40 homes els quals es varen refugiar  a la zona compresa entre l’ajuntament, els murs de l’església i el seu campanar. Les forces carlistes es varen allotjar a les cases cardedenques  i obligaren als seus veïns a recollir llenya per fer una foc que cremés els indrets on es trobava la resistència.

Malgrat el foc i el fum, que va cremar l’ajuntament, l’església, la casa de l’alcalde, l’estació i la casa del cap dels sitiats; els rebels varen resistir tota la nit a dalt de la torre del campanar, just on no arribava ni la calor ni el fum del foc.

Finalment i després de 18 hores de lluita, es varen rendir. Foren col·locats en files de dos i varen ser conduïts fins a Llinars on el poble sencer es va interessar per la vida dels “herois” (alguns es van salvar gràcies a la participació de persones influents). Poc després, la resta de rebels foren traslladats fins a Sant Antoni de Vilamajor.

Reunits en la casa consistorial de Sant Antoni, els carlistes varen decidir  que els 22 rebels fossin escoltats en confessió i que a les sis de la tarda fossin traslladats des de Can Riera fins al cementiri, en mig de dues files de carlistes que  il·luminaven el camí amb torxes, on foren afusellats de tres en tres, més un que fou mort pel camí quan intentava fugir. 

Entre els morts hi havia Ignasi Assama, el seu pare Elies, el secretari de l’ajuntament Eduard Llorens i 16 persones més. Tres (els darrers ) varen lliurar-se d’una mort segura quan Martí Miret els va perdonar, incorporant-se a la llista de persones de Cardedeu que foren ostatges dels  carlins (com l’alcalde Pau Jobany).

Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del dimecres 7 de novembre de 1973, pàgina 39

diumenge, de març 11, 2012

Detall nº 9: el vas



Estic convençut que moltes vegades heu passat per sobre del Detall nº 9 però mai li heu prestat atenció. És un d'aquells detalls de Sant Pere de  Vilamajor que per a molts ha passat desapercebut malgrat la seva localització central.

El Detall es troba situat en un graó de l 'escala situada  just al costat de l'església de Sant Pere.




Teniu la solució a la primera pregunta. Ara anem a per la segona: quin significat té?
 Las resposta es troba en la inscripció que trobem inserida


La línia  negra marca les lletres que són perfectament identificables. Es  pot veure que posa:

"VAS DE MARTA  D  RE  TRI   RR  NO "

La línia vermella  marca suposadament les lletres que en formen.

Si ho ajuntem posa:




"VAS DE MARTA BERAO TRIGURRI MOR 1911"

Ara analitzem:

Un VAS, segons l'enciclopèdia catalana, és una cavitat on s'enterra;   és un sinònim de sepultura, per tant, el Detall nº 9 és una làpida que assenyalava el lloc on es trobava enterrada una persona. De quina persona parlem ? El nom que apareix és MARTA BERAO. No em costa a la meva documentació cap cognom BERAO. Especulant  podria tractar-se d'un membre de la família BARAU de can Brau, una masia situada a l'entrada de Sant Pere de Vilamajor, just abans de la Puntiblond. 

La següent paraula és TRIGURRI de la qual desconec totalment el seu significat. Podria ser el seu segon cognom?.  

Si que he pogut identificar la paraula que continua: MOR o MORT  segons si  la lletra final és una T  o un 1.
Jo m'inclino més per un 1 per què d'aquesta manera tenim una data 1911.

En conclusió: el detall nº 9 és la làpida de Marta Berao Trigurri morta el 1911. 

La pregunta final seria: i que fa aquí? Fins a la dècada dels 70 del segle XX, el cementiri de Sant Pere estava situat just al costat de l'església, però unes fortes pluges va provocar que una part del cementiri s'esllevisses  cap al carrer sortint a  la llum nombrosos ossos dels morts allà enterrats. L'ajuntament decidí construir un cementiri nou, el que actualment trobem darrera de la Rectoria i els ossos foren allà enterrats. Però degut  a què no es podia  demostrar aquí pertanyien els ossos no se'ls podia assignar una sepultura, per aquesta raó alguns foren enterrats en una fossa comuna. Les làpides trobades foren reutilitzades, en aquest cas per fer un graó. 

Malgrat tota l'explicació encara hi ha molt misteri a descobrir: va existir Marta Berao Trigurri o he fet una transcripció errònia de la inscripció? l'any es el 911 o el 1911?  qui va ser aquesta persona? . Una de les fonts que ens poden aportar informació és comprovar el llibre de difunts o morts de  l'any 1911 de l'ajuntament de Sant Pere i comprovar si realment va existir aquesta persona, d'aquesta manera podrem  treure més aigua clara.

Ja sabeu, si voleu fer d'investigadors només cal que aneu a l'ajuntament de Sant Pere i comprovar en els seus arxius  si consta el nom de MARTA BERAO TRIGURRI, i si així fos, comprovar quina és la informació que consta. Si ho feu no dubteu en comunicar-ho a pinatell29@hotmail.com  




dijous, de març 08, 2012

Fotografia nº 4



Sabeu quina masia és?

Es tracta d'una de les masies amb més història i més documentada de Vilamajor

El proper dijous tindreu la solució

dimecres, de març 07, 2012

La carnisseria de Vilamajor


La necessitat que té l’home d’aportar a la seva dieta un complement proteínic (carn) a fet que les carnisseries fossin uns dels establiments comercials més recurrents en la història de qualsevol poble. Vilamajor no és una excepció.

La primera documentació que trobem d’una carnisseria data de l’any 1473, on es fa constar que es tracta d’un negoci reial, o sigui, el rei tenia el monopoli  a tot Catalunya sobre les carnisseries. No es podria obrir una carnisseria sense el consentiment del casal barceloní.

 I per què? Doncs per què el rei tenia el monopoli sobre qualsevol cosa, objecte o negoci que fos imprescindible per la vida quotidiana de les persones. La carn era un element bàsic en la dieta el que reclamava un control.

 I que en treia? Principalment el control tenia un doble objectiu: monetari i sanitari.  En el primer cas les persones que volguessin tenir al seu càrrec una carnisseria havien de pagar un lloguer; en segon lloc es controlava la qualitat de la carn.

I qui ho controlava? El rei delegava les funcions de control a les universitats (ajuntaments) de cada població (existia la figura dels mostassaf el qual controlava els pesos i diners del mercat -establiments- del municipi). L’ajuntament es treia  un diners complementaris que ajudaven a les finances locals.

I qui podia ser carnisser? Qualsevol persona disposada a pagar el lloguer. A canvi es garantia que tota la carn del municipi es venia exclusivament a la seva carnisseria (excepció de les granges on consumien la seva pròpia carn) i els habitants del municipi tenien l’obligació de comprar la carn a la carnisseria.

El consell de la universitat s'encarregava periòdicament de treure a subhasta pública al més donant el dret d'explotar, normalment pel termini d'un any, aquests establiments. Feta pública la voluntat de la Universitat d'arrendar l'explotació i transcorregut el termini legal perquè els interessats poguessin fer les seves ofertes, s'adjudicava al més donant, la persona que oferia pagar més diners per fer-se càrrec de l'explotació del negoci.

El llogater no havia de posar res atès que el poble li facilitava un local i l’ utillatge necessari com els ganxons i els pilons.

El pagament del lloguer no era barat: unes 100 lliures el 1681. Tota una fortuna!! Però el negoci valia la pena... sempre i quan es vengués carn. Es sap que el preu del lloguer fluctuava en funció de la demanada. A major demanada (de carn) major lloguer. A l’any 1802 el lloguer constava 211 lliures.

Un exemple de contracte  el tenim el signat per Antoni Sauleda i el consell de l’any 1662. El lloguer tenia una duració del 14 d’abril, dia de Pasqua fins carnestoltes de l’any següent. El llogater tenia l’obligació de proveir la carnisseria de carn de moltó, d’anyell (especialment els dies de festa), de cabra i ovella tots els diumenges. La carn  de porc l’haurà de tenir els diumenges abans de Sant Andreu.  Els animals hauran de ser morts i esquarterats davant de tota la gent, els caps hauran de ser tallats en rodó  i no podrà unir les sangs de dos animals. També s’establia l’horari: de 10 a 20 hores a Sant Pere i de 16 a 20 a Vilanova.

I que es venia? Com hom pot suposar, a la carnisseria es venia carn, concretament, i depenent de l’època, podíem  moltó, anyell, ovella, cabrit, vedell, porc, aus i tota mena de carn considerada comestible.  No es considerava comestible tot aquell animal que arribava mort a la carnisseria. L’únic que el podia matar era el carnisser.

La carn no es podia vendre al preu que  el carnisser considerés més apropiat, sinó que la llista de preus era establerta pel consell de la Universitat, d’aquesta manera es garantia l’accés a proteïnes a tothom.

On es trobava?  El contracte de lloguer establia que  el llogater havia de fer-se càrrec de dues carnisseries: la de Sant Pere i la de Vilanova de Vilamajor. A Sant Perer sabem que abans de la construcció de la nova església (1600) la carnisseria es trobava just davant de la porta principal de l’antiga església. La  necessitat d’espai per la nova església va provocar que la carnisseria fos enderrocada i traslladada a un lloc encara per determinar. Es sap que rebia el nom de “la perca”.  De la carnisseria de Sant Antoni no sabem on es localitzava.

I que es feia amb els diners obtinguts del lloguer?  Per pagar despeses corrents de l’ajuntament com les dietes que rebien els jurats (regidors) quan havien de fer visites fora del poble, o per pagar l’adobament de la creu d’argent daurada que es trobava en un estat lamentable ( 28/12/1680), o el 1536 els diners del lloguer varen anar destinats a la construcció de l’església, el 1680 es paga l’empedrat de l’església o el pont que travessa la riera

Com heu pogut veure, la carnisseria era una font important d’ingressos per la universitat de Vilamajor (ajuntament). Però no en fou l’única, en una mateixa situació es trobava l’establiment de venda d’aliments (gabella) o  la taberna.

Bibliografia

Actes Universitat de Vilamajor 1609-1690.

POCH i RUESTES, Josep. Vilamajor. Un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals.  Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

DANTI RIU, Jaume. Propietat reial i béns comunals al Vallès a l'època moderna. 









diumenge, de març 04, 2012

Detall nº 9: el vas


Tornem a tenir una nova inscripció.

Sabeu que diu? sabeu de què es tracta? sabeu on es troba?

Per obtenir el resultat heu de fer investigació i esbrinar que diuen les lletres. Un cop llegides  obtindreu algunes de les respostes.

Podeu anar penjant a COMENTARIS el resultat de les vostres indagacions.

La resposta el proper diumenge dia 11 de març

No oblideu de llegir l'article : les víctimes de la guerra civil a Vilamajor

El proper dimarts es publicarà l'article: com era Vilamajor a començaments del segle XX

dijous, de març 01, 2012

Can Parera de Canyes

La masia de la fotografia nº 3 correspon a la masia de Can Parera de Canyes

Can parera de Canyes el 1930. Foto d'Antoni Gallardo. Font: centre excursionista de Catalunya





L’arxiu comarcal del Vallès Oriental guarda una joia a la qual he tingut el gust d’accedir: el capbreu de Vilamajor de 1727-1743. És tracta d’un document de més de 700 pàgines que ens explica les possessions que tenien els pagesos de Vilamajor durant aquest període  de temps.

El seu anàlisi requereix hores, dies, mesos o anys de treball!! Sé que algun dia ho aconseguiré però ara per ara l’únic que he pogut aconseguir és treballar una ínfima part: la relativa a Can Parera de Canyes.

Les següents línees no pretenen ser un estudi exhaustiu sinó tant sols una petita descripció de la extensa informació que podem trobar.

A l’any 1727,  Vilamajor era un territori que pertany al successor dels comtes de Barcelona (Rei d’Espanya) el qual va cedir el domini a la família Copons, concretament a Joan de Copons Falcó i Aymerich senyor de la Manresana, i a Josep Copons Boixadòs i de Sentmenat. Aquest cedien el domini útil (el dret d’ús) als pagesos a canvi d’una renda. En el cas de Can Parera de Canyes, el dret l’exercia el cap de família n’Antoni Parera  el qual també tenia drets sobre les següents propietats:

Masies:

Can Parera de Canyes: amb les cases en ell construïdes i edificades, amb les seves terres, honors i possessions, tant conreades com ermes, estenent-se tant en muntanya com en plana, vinyes, terres, terrenys, prats, pastures, aigües, aqüeductes, amb tots els drets i pertinences seves i amb arbres de diversos gèneres.   

tot el mas Riquer, en runes i  amb les seves terres, amb els mateixos  honors i possessions.

tot el mas anomenat Huguet derruït, amb les seves terres, honors i possessions de la mateixa, en la dita parròquia de Vilamajor.

El mansi Noguera de Canyes tinc i posseeixo tal com i de la manera que els predecessors del dit mas Noguera   des de llarg temps enrere tingueren i posseïren pels dits nobles consocis Copons i de Boixadós senyor i  sota el domini  i l’alou d’ells mateixos, en tant que successors del dit senyor Rei

tot el mas anomenat Cavallar, derruït, i el dit mas Noguera unit i agregat com terres seves, i amb els  honors i possessions mateixos

un mas anomenat Subirats derruït, el qual es troba agregat al mas Noguera, amb  terres, honors i possession

Terres:

Una parcel·la de terra que està en lloc anomenat La Oliveretas, situada en la dita parròquia.

una altra parcel·la de terra que és a la muntanya en el lloc anomenat Camprodon, en el terme de Vilamajor.

una altra parcel·la de terra que està en la dita muntanya i en el lloc anomenat Parera Salom

Una altra parcel·la de terra que està en lloc anomenat Costa de Borràs.

Una altra parcel·la de terra que està en el lloc denominat als Fités

Una altra parcel·la de terra que està en el lloc nomenat Los Avellars també anomenat Coll de Murtra

Una altra parcel·la de terra que està en el lloc nomenat Fompoya.

Una altra parcel·la de terra que està en el lloc anomenat La Olzinella.

Una altra parcel·la de terra en el lloc anomenat Auladell, prop del lloc anomenat La Corbetera.

Una altra parcel·la de terra que està en lloc nomenat als Verns

Una altra parcel·la de terra que està en el lloc nomenat Nou

un altra petita parcel·la de terra que esta en el lloc anomenat Las Pilateras.

un altra petita parcel·la de terra que esta en el lloc  anomenat Sarreinera.

un altra petita parcel·la en el lloc La Plana.

Una petita parcel·la de terra que es troba en el lloc anomenat Los Tosals.

Una petita parcel·la de terra situada a la parròquia de Vilamajor quina aigua rega, en el lloc anomenat Camp Moner

Tota aquella part   petita terra arada,   que esta sembrada una quartera de blat mesurat en la vila de Granollers ,  una mica mes o menys, amb diversos arbres i que es troba radicat  en dita parròquia de Vilamajor en el lloc anomenada mas Cavallar.

Una petita terra heretada  que pertany  en aquest lloc gran petita terra mas Noguera situada en dita parròquia de Vilamajor en lloc anomenat La Horta de Boscatell
Una petita parcel·la de terra que es troba en el lloc anomenat Las Pilateras en altra moment  Lo serrat d’en cavallar.

una petita terra que es troba en lloc anomenat Las canalies

un altra petita parcel·la en el lloc La Plana

un altra petita parcel·la en el lloc el Trullol

un altra petita parcel·la de terra en el lloc anomenat Las Olzinellas

un altra petita parcel·la de terra que es troba en el lloc anomenat Farreras.

un altra petita parcel·la de terra que antigament era una vinya, que pertany al dit mas Noguera que està en un lloc anomenat La Costa

un altra petita parcel·la de terra que es troba en el lloc anomenat La Noguera

un altra petita parcel·la de terra en dita parròquia de Vilamajor en la riera de nom Hom

una petita peça de terra  que em  pertany prop al mas Cavallar en un lloc anomenat lo Prat

una petita parcel·la de terra situada en el lloc anomenat la Font de na Cavallera o lo Prat de Subirats.

una petita parcel·la de terra que es troba en un lloc anomenat Parera de l’Alou

una petita parcel·la de terreny ques troba en el lloc anomenat font del Cavallar.

una petita parcel·la de terra en el lloc dit Camp Maleny

Una petita terra en el lloc anomenat les Trevucades.

una petita parcel·la de terra en el lloc anomenat Las Monsonas

una petita parcel·la de terra situada en el lloc anomenat Quarts de Bosch alies Trevucades.

tot  mas planell, dita parròquia,  una petita terra que es troba en el lloc anomenat La Olzinella alias Corbatons.

tot mas  Gras de Munt de dita parroquià, a la qual hi ha una petita terra, que es troba en el lloc anomenat La Serra Mitja

una petita parcel·la de terra en el lloc anomenat Las Corbateras i Costa Desbellot.

Una petita parcel·la de terra que es troba sobre el mas Ollet en el lloc anomenat Lo Tortallet.

Una petita parcel·la de terra que es a prop del moli d’en Moner


Hom pot veure que Antoni Parera no era pas “un pobre desgraciat” . Sinó tot al contrari atès que era una de les persones que més possessions tenia en tot el terme de Vilamajor.

La riquesa del document no es troba en saber les possessions de cada masia sinó en la riquesa toponímica. Heu pogut llegir un munt de topònims, alguns coneguts però d’altres que “sonen a xino”. Malauradament molt s’han perdut.

Malgrat tot, només l’anàlisi en profunditat de la masia de Can Parera de Canyes es mereix un llibre, impossible de reproduir-lo en aquest blog. En el futur em comprometo a  esmicolar la informació i penjar-la a la xarxa. 


NO DEIXEU DE VEURE L'ARTICLE PUBLICAT EL PASSAT DIMARTS: LES VÍCTIMES DE LA GUERRA CIVIL A VILAMAJOR

Bibliografia

Arxiu  fotogràfic Centre excursionista de Catalunya

Capbreu Sant Pere de Vilamajor  1727-1743