La
fàbrica estava formada per un edifici central on es situaven les oficines i els
serveis tècnics i dos naus industrials a la part posterior on es feia el procés
industrial.
En el terreny del
voltant es localitzaven diversos pous de captació d’aigua del ric aqüífer, tres
basses de decantació dels elements contaminats i dues cisternes de grans
dimensions on acumulaven aigua per períodes de sequera.
Les instal·lacions fabrils es va abandonar a l’espera de trobar un nou comprador. La promotora immobiliària Rusticprom 2005 S.L va adquirir la propietat amb la intenció de reparcel·lar el terreny i convertir-lo en zona residencial. Al 2008 l’Ajuntament va aprovar el projecte però no es va poder portar a terme per desavinences amb l’Agència catalana de l’aigua.
El pas del temps i la manca de manteniment va provocar que el sostre de la nau caigués i que la resta d’instal·lacions esdevinguessin ruïna.
4. Ramon Quer Cusí
Empresari molt
conegut de Figueres va heretar un petit
negoci familiar que a partir de l’any 1967
converteix en Raquer S.A, una propera empresa de fabricació d’escales,
mobles i utensilis domèstics de fusta i alumini.
El negoci li va permetre tenir una bona solvència econòmica que es va traduir en la compra d’un xalet espaiós al carrer Mossèn Francesc Rovira on convivia amb la seva esposa i els dues filles, la Roser i la Carme.
Malauradament la seva dona va morir d’una llarga malaltia, essent un cop molt dur per en Ramon que va decidir vendre l’empresa, els béns immobles de la seva propietat i gestionar el lloguer de deu naus industrial per dedicar-se de la cura de les seves dues filles. El seu dia a dia era gestionar el negoci, dinar amb les filles i visitar els pares
5. El Nura
Molt sovint, en
Ramon Quer es desplaçava fins a la urbanització de Santa Margarida de Roses,
just a prop dels aiguamolls, on es va fer construir un xalet i on tenia el
vaixell, el Cayro. En Ramon era un apassionat de la nàutica. Li agradava
navegar amb el iot i fugir de la realitat per unes hores o dies per la mar.
La passió pel mar
era compartida per Josep Garriga. Ell era propietari d’un iot imponent de 16
metres d’eslora i motor Astondoa, una meravella de vaixell que responia al nom
de Nura.
Quan en Josep va
perdre la titularitat de les seves empreses es trobà en una situació
d’insolvència. Va començar a treballar com administrador en l’empresa Self Made
S.A però no era suficient per poder mantenir el alt ritme de vida que portava.
Per solucionar-ho va decidir vendre la joia de la corona, el Nura.
En Josep contacta amb el Ramon i li ofereix el vaixell. En Ramon s’enamora d’ell i decideix comprar-lo malgrat que no es trobava en bon estat. Calia fer-li algunes reformes. En Garriga li demana 24 milions però en Quer regateja a 12-13 milions més el iot Cayro i amb l’exigència que el motor estigui en perfectes condicions. Proven el vaixell i arriben a un acord.
6.El conflicte
En el mes de juliol
en Ramon fa una ruta de dos dies i el motor comença a fallar. Quan arriba a
port avisa al Garriga i aquest porta dos mecànics que li arreglen. Content, en Ramon decideix fer
una travessa a les Balears, entre el 6 i el 15 d’agost, juntament uns amics. El
motor del Nura torna a fallar i aquest cop de forma seriosa.
Un cop retornat, en Ramon convoca a Josep i li exigeix que arregli el motor, una reparació pressupostada entre 6 i 8 milions de pessetes.
7. El desenllaç
En Josep no té diners per fer la reparació. El
seu estat econòmic es deplorable. En Josep té un problema però a la vegada hi
veu una solució. Sap que en Ramon viu de rendes, que té diners perquè li ha
pagat el Nura trinco-trinco, que és un home solitari i poc comunicatiu. Potser
la solució als problemes seria segrestar al Ramon i exigir un pagament.
El 15 de setembre
de 1988 en Ramon fa la mateixa rutina de
sempre: negocis, filles, pares i Nura. Però aquest cop no torna a casa. Hi ha
nervis entre els familiars perquè no es costum que el Ramon tingui aquest
comportament.
L’endemà següent, divendres, el Ramon truca a dues entitats bancàries i els diu que anirà un home a cobrar dos xecs per un valor de 1.238.000 pessetes. El mateix divendres, el Ramon Quer en persona fa un reintegrament de 400.000 pessetes en un altre entitat bancaria. És la darrera notícia del Ramon.
El 28 de setembre es localitza el cadàver d’en Ramon en una masia abandonada situada a cinc quilòmetres del xalet que tenia a Roses. L’havien executat amb un tret al cap, just darrera l’orella.
8. La investigació
El grup
d’atracaments i delinqüència internacional de la policia porta la investigació.
Des del primer moment tenen clar que es tracta d’un segrest per qüestions
econòmiques que al final ha esdevingut com assassinat.
El temps passa i no
es troba cap pista clara que porti a la possible resolució del problema. Es
descarta que fos Terra Lliure, la màfia internacional , o les món de la
prostitució. Havia de ser algú del seu entorn.
Tres anys més tard
la mort continua sense resoldre’s fins que a la tardor del 1991, dins d’una
investigació de prostitució a l’Alt Empordà, un dels involucrats explica a un
dels policies que la clau del cas Quer és el iot Nura.
Davant la nova
informació, la policia es fixa en la persona que li va vendre el Nura al Ramon,
en Josep Garriga Hortalà. L’investiguen
i, entre altres indicis, troben un de rellevant: la seva descripció correspon a
la persona que va cobrar els xecs a les entitats bancaries.
El 20 d’octubre de 1992 en Josep Garriga és detingut. El 23 es portat davant la jutgessa i el 24 ingressa a la presó. Restarà tancat 58 dies. El 16 de desembre se li comunica que podrà sortir en llibertat provisional sota la fiança d’un milió de pessetes.
9. La tragèdia
La Guàrdia Civil de
Sant Celoni rep a l’una de la matinada del 29
de març de 1993 un avís d’un foc al Sot de Salou, a Vallgorguina. Quan arriben es troben
un vehicle cremat, un Mazda GT Coupé,
amb 2 persones darrera mortes.
10. Bibliografia
Tura SOLER, Jordi GRAU. SENSE CÀSTIG. DEU CRIMS IMPUNES. Ed. La Campana.
2023
Arxiu Ajuntament de San Antoni de Vilamajor
