Es tracta d’una P o R invertida tallada a la pedra la qual es troba situada en un dels carreus de la Torre Roja de Sant Pere de Vilamajor.
Les marques situades en carreus són molt habituals trobar-les en edificis construïts durant el romànic, entre els segles X i XIII. La ciència que tracta del seu estudi es diu gliptografia.
La gliptografia divideix les marques en tres grans grups:
- Els signes lapidaris o aquells vinculats amb la religió
- Els grafittis o marques deixades per persones de pas com viatjants, mercaders, comerciants o pelegrins, etc. La marca solia ser una R.
- Les marques relacionades amb la construcció i amb els constructors. En tenim diverses:
- Com a marca de picapedrer. Són signes personals gravats pels picapedrers en la pedra per indicar, generalment, que el treball es seu i d’aquesta manera cobrar en funció de les pedres treballades. A més marques, més pedres fetes i per tant més diners obtinguts.
Les marques es poden trobar en diferents etapes de la construcció. Per exemple, el picapedrer que treballava en la pedrera fabricant grosserament el bloc de pedra, o bé el picapedrer tallista o el que dóna forma al carreu, o el picapedrer que posava el carreu al seu lloc (assentador). A vegades, la marca no representava a una persona sinó a un grup format per mestres, aprenents, peons, ajudants, etc.
Les marques, les quals poden ser considerades “signatures” podien venir simbolitzades per la inicial del nom picapedrer,o per alguna insígnia personal o familiar, o per elements simbòlics amb els que l’autor es sent identificat.
- Les marques podrien tenir una funció indicadora de la seva posició ideal dins de l’estructura arquitectònica. Quan es dissenyava un carreu, molt especialment quan es tractava d’una part d’un arc o d’una columna, aquest havia d’anar en una posició concreta i única amb la finalitat que fes el seva funció correctament. Les marques indicaven com havia d’estar situada el carreu.
- El patrocinador de l’obra podia deixar la seva marca personal per què quedés per la posterioritat el seu paper benefactor.
- Si l’element arquitectònic ha patit una restauració, l’arquitecte encarregat de fer-la pot deixar la seva marca personal.
- Marques deixades pel transport del material. Sovint, el tamany dels carreus impedia que poguessin ser transportats i desplaçats a ma. Calia emprar eines les quals deixaven marques en el carreu.
- Marques que es deixaven per commemorar fets astronòmics succeïts durant la construcció.
La marca que apareix a la fotografia podria tenir dos orígens: com a grafitti o com a marca de picapedrer. Com s’ha dit anteriorment, les marques deixades pel peregrins, anomenades grafittis , són habituals dels llocs on ha hagut un moviment constant de persones (el Camí de Sant Jaume n’és un exemple, o les grans catedrals o llocs de peregrinació) les quals han volgut deixar un records del seu pas. Estudiosos de la gliptografia han detectat que la lletra R sol estar vinculada amb marques de pelegrinatge. Hom sap que els castell- palau de Vilamajor fou un punt de trobada de molts viatgers (feia funcions d’hostalatge) al llarg del segle XI, encara que no es tenen notícies que fos un punt de trobada de peregrins. Podria ser que un d’aquest viatgers deixés la seva marca?
Segons com es vegi, la marca no representa una R sinó una P invertida. Podria correspondre a la marca deixada per un picapedrer (no sabem de quina fase de la construcció). A favor tenim que la part inferior de la Torre Roja fou construïda durant els segles X i XI, al començament del romànic, coincidint amb l’explosió de marques de picapedrer que es dóna a tota la península ibèrica. També cal afegir que els carreus emprats foren transportats des d’un indret lluny de Vilamajor (probablement del pla de la Calma o el Brull) per tant, els picapedrers encarregats de treure els carreus de la pedrera havien de deixar la seva marca per cobrar posteriorment. En contra tenim que la marca que apareix a la fotografia ha estat l’única trobada a la Torre Roja. Hi ha diverses explicacions: molts carreus estan protegits per revocs o eixalbats que tapen les marques, o bé les marques es troben en les cares ocultes del carreu (nosaltres només veiem una de les 6 cares).
Personalment em decanto per la primera hipòtesi (graffiti) per diverses raons ja adduïdes (manca de més marques, lloc de trobada de viatgers i per la R invertida). Vull, però, afegir una quarta raó: les marques de picapedrers són innecessàries en edificis religiosos atès que aquest es solien construir amb aportació laboral no retribuïda (la feien els veïns sense cobrar res a canvi) per tant no té sentit deixar una marca per a cobrar per la feina feta. Aquest fenomen també es donava en edificis militars que donaven un servei (protecció) a la població del voltant. La pregunta que em surt és, la Torre Roja, en el seu origen, tenia una funció religiosa (campanar) o era una torre de defensa? No ho sabem pas.
Només he sigut capaç de trobar tres marques a la Torre Roja (per la seva part exterior). La P o R invertida ja explicada; una RS situada en l’espitllera del primer pis i una línea.
En el primer cas sembla que correspon a una marca de picapedrer atès que la seva alçada impedia que algú pogués deixar un grafitti, encara que no es pot descartar que la marca sigui obra d’un eixelebrat que tenia ganes de deixar la seva emprenta fa poc temps, encara que per la seva situació sembla que no es possible.
En el segon cas, sembla que es tracta d’una marca deixada per l’eina encarregada del seu transport (com unes pinces).
Finalment, a l’església de Vilamajor he pogut localitzar un signe lapidari el quals explicaré en posteriors Detalls.
El repte que proposo a tots els lectors és intentar detectar marques gliptogràfiques en qualsevol edifici de les nostres contrades i que ens la faci arribar a pinatell29@hotmail.com. La podem analitzar entre tots i trobar una resposta.
Bibliografia
Foros internet:
Articles:
TOUS I SANABRA, Joan. Aportació dels signes de picapedrer de Cervera a la gliptografia catalana.
CERRO, Sandra Maria. Un secreto guardado en piedra. Interpretación histórico-grafol´`gica de las marcas de canteros medievales.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada