dimarts, de gener 21, 2014

El molí de Can Sunyer

Transcripció d’una carta-denúncia  emesa per Josep Sunyer dirigida al senyor alcalde de Sant Pere de Vilamajor.

En el dia 20 d’agost de 1852, Don Josep Sunyer veí de la vila de Sant Feliu de Codines i propietari del mas Sunyer d’aquest poble en el dia expressat ha presentat una sol·licitud davant el senyor alcalde d’aquest com la lletra va copiar.

Josep Sunyer, propietari d’aquella vila, en la forma que més procedent sigui, em dirigeixo respectuosament a V.I  i dic:  que la providència per V.I  dictada i amb la qual es presentà el principi que el moliner  uni dependent tenia l’obligació d’obrir la bassa del molí  fora de les hores de moldre amb objecte que els propietaris de terres poguessin regar-les és un atemptat contra la meva propietat que no va dubtar V.I en manar des d’aleshores he demanat contra aquest atemptat l’oportuna reparació, però com que vull solucionar-ho per via governativa sense arribar a la judicial , acudeixo a V.I segur que conegut l’error en què va incórrer, em dispensarà protestar. Sap molt bé que sóc el propietari del molí i de les seves aigües i que aquestes les he aconseguit a costes de les crescudes dispèndies  i que pel mateix no poden imposar-me  obligacions sobre el que és meu, completament meu.

De què em servirà el molí  si jo seriosament hauria de tenir-lo obert en determinades hores la bassa. L’error  que s’ha fet es per conseqüentment greu i transcendental i no pot ser que es segueixi en aquestes condicions del Consell de província per quan aquestes no em puguin afectar. No vaig ser escoltat en el judici i menys pot viciosament concebir-se  que es poguessin treure’m aigua corrent que els “carruantes” van obtenir amb els seus diners.

Òbvies són aquestes raons  i no les desconeixarà V.I per això i amb l’objecte de preparar degudament la via guvernativa, V.I serveixi per revocar l’ordre donada al moliner  amb la qual se li mana que tingui oberta la bassa  en determinades hores amb objecte de no impedir el reg. Gràcia que espero .


26/8/1852


Bibliografia

Arxiu històric de Sant Pere de Vilamajor

dijous, de gener 09, 2014

Emprius de Vilamajor a Llinars

Un empriu és una norma jurídica del dret consuetudinari català que determina l’ús comunal per part dels veïns d’una vila  als béns rústics del municipi, ja siguin pastures, boscos o aigües.

Al segle XIII els habitants de Vilamajor tenien drets sobre els boscos que hi havia al costat del castell del Far o Castell Vell de Llinars situat a prop de can Bordoi, tal com reconeixia el batlle  del reial patrimoni de Catalunya.

Evidentment els senyors del castell del Far, Romeu de Corbera i la seva esposa Sibil·la no estaven gens d’acord i varen intentar per tots els mitjans, inclòs la utilització de la violència, evitar que els habitants de Vilamajor s’emportessin fusta o fruits del bosc. La resposta fou igual de contundent per part dels de Vilamajor, els quals encapçalats per  Guillem de Vallescar, varen armar-se i lluitar.

Els Corbera, veient que no podien lluitar en un frec a frec, varen demanar ajut  al Rei sol·licitant que fiquessin a la presó a Guillem de Vallescar i als seus auxiliars, però el Rei ho va desestimar.

Fou el principi d’un llarga rivalitat entre els senyors de Corbera i els habitants del Vilamajor que va durar segles.


Podeu obtenir més informació a  l’article del blog Història de Vilamajor “les rivalitats amb el senyor de Llinars”

 Bibliografia

SARRABLO AGUARELES, Eugenio. El linage Vallescar. Revista hidalguia