A la biblioteca de Catalunya
he localitzat un compromís de l’any 1213 que fa referència al mas Puig de Sant
Pere de Vilamajor.
Un compromís és un contracte especial formalitzat en escriptura pública segons el
qual dues o més persones estipulen que una determinada controvèrsia existent
entre elles sigui resolta per tercers (un o uns quants), designats
voluntàriament per aquelles, amb l’acord d’acatar-ne la decisió. És el que avui
en dia coneixem com un arbitratge.
Segons el compromís signat el 21 d’agost de 1213, la filla de Valentí de
Puig, na Saurina, i el seu marit Rotllà,
es comprometen a repartir el mas Puig amb
el seu germà Ramon, especificant els detalls en el document i sent testimoni en
el clergue de Vilamajor en Pere Ros.
Tot sembla indicar que a la mort d’en Valentí del Puig la seva
primogènita, la Saurina, la qual ja estava casada amb Rotllà, heretà el mas
Puig. Mentre un altre fill d’en Valentí (probablement el segon en la línia
successòria), el qual també hauria de tenir drets sobre l’herència, no ha rebut
la part que li correspon el que va
generar la disputa familiar, que tot indica va ser resolta amb la signatura del
compromís.
L’únic topònim Puig que s’ha mantingut fins avui en dia, és la masia de
can Vidal del Puig. L’edificació té una
peculiaritat molt curiosa, la qual es
perfectament visible des d’una vista aèria: es tracta de dos habitatges units
arquitectònicament però independents entre ells. Un seria can Vidal del Puig i
l’altre can Pujades.
Podria ser que la causa de l’anomalia
fos la separació signada per Saurina i
Ramon? Tot plegat és una hipòtesi que necessita d’una acurada investigació per confirmar-la o bé
descartar-la, però mentre, no està de més especular una mica.
Can
Vidal del Puig és
una masia típica catalana de planta rectangular
que consta de planta baixa, pis i golfes. L’estructura actual va ser
construïda l’any 1610 essent remodelada l’any 1793 i a finals el segle XX.
A l’any 1236 la masia podria rebre el nom de Vidal, tal com s’especifica en la venda
d’un alou, pertanyent a Bernat Vidal i la seva esposa Guilleuma, a l’església de Sant Pere de Vilamajor. Un
hipòtesi no contrastada podia indicar que el canvi de nom va ser causat pel
casament de Saurina amb Rotllà, que
podria portar el cognom Vidal. En Bernat Vidal seria el fill de la
parella. La masia, però, no va perdre el nom Puig atès que en el fogatge de
1515 la masia era coneguda amb el nom de can Vidal dez Puiz, topònim que ens ha arribat fins avui en dia.
Can
Pujades és una masia de planta rectangular , que consta de
planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula
ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba
orientada a ponent. Dos aspectes són els que criden més l’atenció: l’orientació
i el carenat.
Quan un pagès decidia aixecar una masia procurava que
estigués orientada cap a migdia per aprofitar el màxim d’hores de Sol
que permetia escalfar l’habitatge. Si ens trobem amb una masia no orientada cap
al sud és perquè hi havia una raó de pes
que ho impedia. Can Pujades està
orientada cap a llevant perquè no tenia cap possibilitat d’orientar-se cap al
sud? Tot apunta que si. La raó podria estar en la partició de la propietat.
L’estructura de la masia de can Pujades, amb
el carenat paral·lel a la façana principal, és l’estructura típica dels
habitatges que construïen els pagesos
amb menys recursos. Un part d’aquesta comunitat de pagesos estava formada pels
germans (fadrins, oncles concos) que
foren expulsats del nucli familiar per no ser els hereus. La manca de recursos
no els permetia fer una casa pairal i havien de conformar-se amb un habitatge
més modest i reduït mancat d’ornamentació (rellotges de Sol, portes de mig
punt, finestres gòtiques).
La primera vegada que surt esmentat el cognom
Pujades a Vilamajor data de l’any 1262 en un document on surt esmentat un pere
Pujades el qual, segons la Mercè Aventín, podria relacionar-se amb aquesta masia.
Bibliografia
Mapa patrimoni cultural de Sant Pere de Vilamajor
