dimarts, d’abril 04, 2017

Mas Puig i mas Pujades: la història d'una separació



A la biblioteca de Catalunya he localitzat un compromís de l’any 1213 que fa referència al mas Puig de Sant Pere de Vilamajor. 



Un compromís és  un contracte especial formalitzat en escriptura pública segons el qual dues o més persones estipulen que una determinada controvèrsia existent entre elles sigui resolta per tercers (un o uns quants), designats voluntàriament per aquelles, amb l’acord d’acatar-ne la decisió. És el que avui en dia coneixem com un arbitratge.

Segons el compromís signat el 21 d’agost de 1213, la filla de Valentí de Puig, na Saurina, i el seu marit  Rotllà, es comprometen  a repartir el mas Puig amb el seu germà Ramon, especificant els detalls en el document i sent testimoni en el clergue de Vilamajor en Pere Ros. 

Tot sembla indicar que a la mort d’en Valentí del Puig la seva primogènita, la Saurina, la qual ja estava casada amb Rotllà, heretà el mas Puig. Mentre un altre fill d’en Valentí (probablement el segon en la línia successòria), el qual també hauria de tenir drets sobre l’herència, no ha rebut la part que li correspon  el que va generar la disputa familiar, que tot indica va ser resolta amb la signatura del compromís.

L’únic topònim Puig que s’ha mantingut fins avui en dia, és la masia de can Vidal del Puig.  L’edificació té una peculiaritat  molt curiosa, la qual es perfectament visible des d’una vista aèria: es tracta de dos habitatges units arquitectònicament però independents entre ells. Un seria can Vidal del Puig i l’altre can Pujades. 




Podria ser que la causa de l’anomalia fos  la separació signada per Saurina i Ramon? Tot plegat és una hipòtesi que necessita d’una  acurada investigació per confirmar-la o bé descartar-la, però mentre, no està de més especular una mica. 


Can Vidal del Puig  és una masia típica catalana de planta rectangular  que consta de planta baixa, pis i golfes. L’estructura actual va ser construïda l’any 1610 essent remodelada l’any 1793  i a finals el segle XX.  



A l’any 1236  la masia podria rebre el  nom de Vidal, tal com s’especifica en la venda d’un alou, pertanyent a Bernat Vidal i la seva esposa Guilleuma, a  l’església de Sant Pere de Vilamajor. Un hipòtesi no contrastada podia indicar que el canvi de nom va ser causat pel casament de Saurina amb Rotllà, que  podria portar el cognom Vidal. En Bernat Vidal seria el fill de la parella. La masia, però, no va perdre el nom Puig atès que en el fogatge de 1515 la masia era coneguda amb el nom de can Vidal dez Puiz, topònim que ens ha arribat fins avui en dia.

Can Pujades és una masia de planta rectangular , que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a ponent. Dos aspectes són els que criden més l’atenció: l’orientació i el carenat.


Quan un pagès decidia aixecar una masia  procurava que  estigués orientada cap a migdia per aprofitar el màxim d’hores de Sol que permetia escalfar l’habitatge. Si ens trobem amb una masia no orientada cap al sud  és perquè hi havia una raó de pes que ho impedia.  Can Pujades està orientada cap a llevant perquè no tenia cap possibilitat d’orientar-se cap al sud? Tot apunta que si. La raó podria estar en la partició de la propietat.

L’estructura de la masia de can Pujades, amb el carenat paral·lel a la façana principal, és l’estructura típica dels habitatges que construïen  els pagesos amb menys recursos. Un part d’aquesta comunitat de pagesos estava formada pels germans (fadrins, oncles concos)  que foren expulsats del nucli familiar per no ser els hereus. La manca de recursos no els permetia fer una casa pairal i havien de conformar-se amb un habitatge més modest i reduït mancat d’ornamentació (rellotges de Sol, portes de mig punt, finestres gòtiques).

La primera vegada que surt esmentat el cognom Pujades a Vilamajor data de l’any 1262 en un document on surt esmentat un pere Pujades el qual, segons la Mercè Aventín, podria  relacionar-se amb aquesta masia.


Bibliografia

Mapa patrimoni cultural de Sant Pere de Vilamajor