diumenge, d’abril 22, 2012

Detall 12: La finestra de Can Soler


Vaja, sembla que el detall tenia la seva dificultat. Només una persona ho ha endevinat, es tracta de Josep Maria Estapé.  Felicitats!!!.

La masia que surt a la fotografia és Can Soler  actualment més coneguda com Germans de Sant Joan de Déu, situada  darrera del restaurant de Can Collet del Pla  enfront que el magatzem que Dia té a la carretera que uneix Sant Antoni amb Llinars.



La masia rep el nom d’una de les principals nissagues de Vilamajor l’explicació de la qual requereix un llibre sencer. En aquest article només farem referència a un aspecte curiós relacionat amb l’arquitectura de la masia.


Es tracta d’una masia de la família II (carener perpendicular a la façana principal) de tres pisos d’alçada més una golfa. Un edifici enorme i espectacular fet a l’any 1683 però ampliat  i decorat a principis del segle XX.
Precisament  fou aquesta darrera remodelació la que va aportar un elements els quals destaquen sobre el conjunt: les 4 finestres geminades gòtiques  d’arc  rodó .
Una finestra geminada és aquella finestra formada per dos arcs idèntics units per una columna o pilar anomenat  mainell.  Aquest mena de finestres varen tenir el seu auge  durant els segles XV i XVI.  Això vol dir que la masia és va construir durant aquest segles? No. Ja he dit que la masia data del 1683, data que posa en  l’ornament en forma d’escut  i dedicat a Sant Martí que hi ha a la pedra clau de la porta principal. I que vol dir això, que les finestres són una relíquia de l’antiga casa? No ens  hauria d’estranyar que fos així atès que la família Soler està documentada des d’antuvi (segle XII) arribant a ser una de les més importants de la contrada; però les finestres no les varen posar abans del segle XVII (data construcció de la masia). Les finestres foren col·locades durant la restauració integral que partí la masia  a principis del segle XX.
 
Voleu saber la història de les finestres? 

Sant Pere de Puel·les va ser un monestir benedictí femení  les restes del qual es troben a l'actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona. De l'edifici original de la plaça de Sant Pere només queda l'església, convertida en parròquia.



El monestir va ser fundat al segle X amb el patrocini dels comtes de Barcelona, la documentació més antiga que se'n conserva és l'acta de consagració de la seva església romànica, que feu el bisbe Guilarà el 945. El monestir va reemplaçar l'anterior església de Sant Sadurní, que ja existia alsegle IX. De la construcció del claustre hi ha documents del 1143.



El conjunt va ser afectat per les desamortitzacions del segle XIX. El 1873 va ser enderrocat, llevat de l'església, que es va convertir en parròquia. La comunitat va traslladar-se a una nova seu a Sarrià, al carrer d'Anglí, on roman actualment.

 Actualment, del conjunt monàstic, només es conserva l'església, reconstruïda totalment després de l'incendi del 1909 durant la Setmana Tràgica. L'original era una església romànica, de planta de creu grega amb absis a la capçalera. Al transepte hi havia una cimbori sobre trompes sobre el qual es va aixecar al segle XIV un campanar quadrat, anomenat Torre dels Ocells, s'hi afegiren capelles i altres elements constructius, com un nou campanar el segle XVIII. 

El monestir tenia un claustre de dos pisos corresponents al segle XII, romànic, i al XIV, amb arcs gòtics, respectivament. El claustre va ser destruït, junt amb altres dependències, el 1873. però se'n conserven deu arcs gòtics del segle XIII: són a les finques 1 i 3 del carrer Sant Ignasi de Terrassa. Del claustre romànic se'n conserven tres arcs, amb capitells esculpits, al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Altres fragments són a una Can Soler de Sant Antoni de Vilamajor i al Museu Santacana de Martorell.

I com varen arribar a la casa? Com he dit, la família Soler era una de les més importants de Vilamajor.  Durant la primera meitat del segle XX el propietari era Francisco  Soler y Cepera , el qual presumia de formar part d’una nissaga que provenia de Santa Teresa de Jesús. Com veieu una família important, tant com per poder-se quedar amb una part del claustre i posar-ho en la seva casa d’estiueig.

Així doncs les finestres que trobem actualment a Can Soler són  del segle XII i procedeixen de l’antic claustre de Sant Pere de Puel·les.  Deu n’hi do!!!

Cap comentari: