dimarts, d’abril 03, 2012

Els hispanoromans de Vilamajor


La societat catalana del segle VII es trobava caracteritzada per l’existència de dos grups molt diferenciats:

Per una banda teníem els visigots, els quals exercien el poder governamental. Tenien una estructura clànica al capdavant dels quals  es situava una aristocràcia. Per altra banda teníem els habitants que es varen mantenir en el territori després de  la caiguda de  l’imperi romà a occident  amb trets culturals romans molt específics i diferents d’altres romans “europeus”.  Eren coneguts amb el nom d’hispanoromans. Solien ser pagesos pobres, però també hi havia de benestants (noblesa) els quals van anar assolint quotes de poder dins de l’estructura goda.

Les lluites entre els diferents clans gots per assolir el reialme eren constants, provocant que els perdedors haguessin de fugir del territori. Juntament amb ells també havien de marxar els  nobles hispanoromans que els donaren suport en la seva causa.

A l’altra banda dels Pirineus, al territori conegut amb el nom de Septimània, que compren el que avui  en dia és el Llenguadoc-Rosselló, hi havia un reialme visigot, poc vinculat amb el de la península ibèrica. Fou aquest territori el que acollí a  nombrosos fugits, tant gots com hispanoromans.

El 711 van arribar a la península ibèrica els sarraïns els quals la varen conquerir en un tres i no res. Però no contents amb la nova adquisició, varen decidir travessar la serralada pirenaica i atacar la Septimània. Els hispanoromans es van veure obligats a tornar a fugir més cap al nord, cap a territori franc on foren coneguts amb el nom d’hispani

El reialme franc va aconseguir expulsar els musulmans del seu territori i, aprofitant l’avinentesa, varen conquerir la Septimània i el nord de Catalunya. Els hispani varen decidir tornar, primer, cap el 759, a la Septimània on varen rebre càrrecs importants gràcies a les vinculacions familiars i de clientelisme que mantenia amb la població local i que varen permetre la consolidació del domini franc  en aquesta regió.

Quan Carlemany va conquerir i ocupar la Catalunya Vella, es va trobar amb un territori despoblat atès que la majoria de la població havia fugit cap a  les muntanyes pirenaiques (i en el cas de casa nostre el Montseny) cercant una major protecció.  Aquesta població també se li anomenava hispanii.

El rei franc va pensar en els hispanii  per què repoblessin Catalunya amb un doble objectiu: repoblar amb aquestos emigrants la Catalunya devastada i formar una milícia local per fer front, arribat el cas a un nou atac musulmà. A canvi se’ls donava diversos drets:

-          exempció del dret de pastura (pacualia)
-           no havien de pagar el teloni o imposició indirecta d'origen romà que gravava el trànsit i la venda de mercaderies; ni cap cànon o cens eclesiàstic; i el comte no els podria reclamar camp impost.
-           les seves terres les posseïen per aprisió (terra ocupada) es a dir que estaven sense posseïdor al moment de l’ocupació i en esdevenien propietaris als trenta anys podent-la transmetre als descendents.
-          per causes menors es podien jutjar entre ells davant els tribunals que seguien les seves lleis.

Però també tenien obligacions:

-          anar amb l'exèrcit sota ordes del comte amb altres homes lliures
-           fer la vigilància i patrullar al interior del comtat
-           donar als missi reials i als prínceps de la família imperial i els palefresos (paraverdi, es a dir els procuradors) allotjament i costejar-lo.
-          per causes importants havien d'anar a la justícia del comte (homicidi, rapte, incendi, pillatge, mutilació, robatori a ma armada i ocupació violenta de coses d'altres

Quina relació hi ha entre els hispanii i Vilamajor? Carles el Calb, rei carolingi, va fer dues donacions l’any 862, una al comte Sunyer i una altre al bisbe Frodoi. En el primer cas el donà un ampli territori que comprenia tota la banda de ponent del massís del Montseny a excepció els béns situats a Campins  i a un villaret conegut amb el nom de Cerdans, que actualment s’identifica amb Sant Joan de Cavallar més conegut amb el nom de Sant Joan de Can Nadal situat en el terme municipal de Sant Pere de Vilamajor.
Per què es va fer una excepció? Doncs per què allà hi vivien uns hispanii. La dada és important per què demostra l’antigor de l’ocupació de les muntanyes de Vilamajor.

Podeu consultar més informació en el següents links.


 http://vilamajor.blogspot.com/2010/09/frodoi-senyor-de-vilamajor.html
http://vilamajor.blogspot.com/2009/08/la-repoblacio-vilamajor-durant-el-segle.html
http://vilamajor.blogspot.com/2009/07/unifred-senyor-de-vilamajor.html
http://vilamajor.blogspot.com/2008/04/els-visigots-vilamajor.html
http://vilamajor.blogspot.com/2008/04/lpoca-romana-vilamajor.html
http://vilamajor.blogspot.com/2010/05/origens-de-vilamajor-got-o-roma.html

Cap comentari: