dijous, d’abril 12, 2012

Camp d'en Puig


Quan l’Higini estava fent el seu llibre sobre “Rutes d’aigua”  i es passava tots els dies patejant-se  
la muntanya, li vaig preguntar:

-          -  Gini com t’ho fas per trobar les fonts?

 I ell, amb el mig sonriure de sempre, em contesta

-          -  la muntanya em parla.

Em  vaig quedar estorat. Havia perdut el cap, no sabia el que deia. Tenia el mal de muntanya!!!

Amb el temps ho vaig entendre. Si miras a la muntanya, amb deteniment, sense presses, veuràs que no és tant monòtona com sembla. Predomina el verd, però amb moltes tonalitats, i cadascuna d’elles representa un tipus d’arbre. Els que es troben al costat d’un curs d’aigua, el bosc de ribera, tenen un color especial, molt diferent de la resta. Si hi ha aigua hi ha opcions a trobar una font.  Ja tenim un lloc per  on començar a buscar.

La muntanya  parlava …… alt i clar.

Si a l’Higini li parlava la muntanya, a mi em parlarien les pedres? Per què no?. A partir d’aquell moment vaig começar a fixar-me més. No us podeu imaginar la quantitats de petits detalls que té Vilamajor. Hi ha centenars  i al darrere de cadascú d’ells hi ha un significat, una història al cap  i a la fi.

No cal que el detall sigui petit. Hi ha de molt grans però sovint imperceptibles. Un d’ells és la trama urbana de Sant Antoni de Vilamajor.  Us heu fixat com és?  Teniu una idea mental de com és el nucli de Sant Antoni des del cel?  

La part antiga del poble, la que conté les edificacions més antigues, segueix una trama peculiar però molt lògica, i que ens permet  intuir quina és la causa del naixement de Sant Antoni. 




Una cruïlla de camins. Sant Antoni existeix per què hi havia una cruïlla de camins, del que venia de Cardedeu (Carrer Vell), el que venia de Llinars (Carrer de França), el que anava cap a Sant Pere (carrer Nou) i el que marxava cap a Palautordera i sant Celoni (carrer Camp del Puig).

La nomenclatura dels carrers i les pròpies construccions, en donen més pistes, més detalls de la història urbanística de Sant Antoni. El primer carrer en edificar-se hauria de ser el Carrer Vell, el que duia fins a Cardedeu, poble amb qui segurament mantenien més relacions comercials (fins el 1599 Cardedeu pertanya a  la batllia de Vilamajor).  Després, s’urbanitzaria la cruïlla (la plaça de  l’estanc)  amb el camí provinent de Llinars. Fixeu-vos en el següent detall: el seu nom. Carrer de França. Per què aquest nom?  Per què és el que menava a França?. No ho sé però aquí tenim un tema interessant per investigar. 

El carrer Nou és posterior, del segle XVII. El camí que duia a Sant Pere era molt important  per què per allà passaven totes els productes que el Montseny produïa:  llenya, gel, fruits, etc. Una activitat que va tenir el seu màxim  esplendor durant el segle XVII-XVIII i XIX

Finalment el carrer del Camp d’en Puig. La seva peculiaritat resideix en què no hi ha una continuïtat  amb el carrer Nou. Hi ha un evident trencament.  Per què? Si ens fixem amb l’arquitectura veurem que les cases del carrer Nou corresponen al segle XVII mentre que les del camp del puig són del XVIII (les diferencies són apreciables per a tothom). Hi ha edificacions per què no hi havia cap altre lloc on construir-les? Per què el terreny era més barat? Per què era la sortida natural cap a Palautordera? Aquest opció és la meva favorita, però es tracta d’una sensació.


Tot aquest rotllo era per dir-vos que la fotografia correspon a l’entrada a Sant Antoni de Vilamajor des de Palautordera pel Camp d’en Puig.  Un lector  m’ha escrit i m’ha donat una descripció acurada de la foto: “El solar que esta buit, avui en día encare esta igual. La mitgera que es veu es la de Ca’l Negre. A continuació de Ca’l Negre avui hi han els pisos d’en Sebastianet i despres la desapareguda casa de Ca la Trini. Actualment entre aquest solar i el que havia sigut el porxo-garatge de can Ponassa hi ha el carrer de Fàtima.”

Bibliografia

GALLARDO, Antoni. Del Mogent al Pla de La Calma. Barcelona. 1938

Cap comentari: