diumenge, de maig 17, 2009

La història del càmping de Vilamajor

EDICTE de 27 de setembre de 1994, sobre un acord de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona referent al municipi de Sant Pere de Vilamajor

La Comissió d'Urbanisme de Barcelona, en la sessió de 15 de juny de 1994, adoptà, entre altres, l'acord següent:

Exp.: 708/94
Autorització en sòl no urbanitzable per legalitzar les instal•lacions del càmping la Plana del Montseny, de Sant Pere de Vilamajor

L'expedient de sol•licitud d'autorització per legalitzar les instal•lacions del càmping la Plana del Montseny, de Sant Pere de Vilamajor, ha estat formulat per la Plana del Montseny, SA, de conformitat amb el procediment previst a l'article 44 del Reglament de gestió urbanística.

L'any 1985 el senyor Gonzalo Calvo Ferrer va iniciar la instal•lació d'un càmping en aquesta finca. L'Ajuntament va tramitar una sol•licitud d'autorització per instal•lar-hi un càmping-masia que va denegar en la sessió d'11 de desembre de 1985 la Comissió perquè el projecte no responia a aquesta modalitat i perquè la qualificació de la finca i les seves característiques no la feien apta per al tipus de càmping projectat.

Per part de la Secció de Disciplina de la Direcció General d'Urbanisme es va seguir el corresponent expedient sancionador contra les obres executades i es va imposar una multa de 794.100 ptes. segons resolució del director general d'Urbanisme de 27 d'abril de 1987, que va ser reduïda després per la resolució d'un recurs a 357.000 ptes.

Tot i això, va continuar en funcionament el càmping en aquesta finca, malgrat diverses ordres de suspensió de l'activitat cursades per l'Ajuntament.

En data 5 de març de 1992 hi ha una resolució del director general d'Urbanisme en què declara l'existència d'una flagrant infracció urbanística greu, i que ordena la suspensió immediata de les obres i l'activitat de càmping provisionalment per tres mesos, adreçada a la nova titular del càmping, la senyora Isabel Martínez Quesada.

En data 12 de març de 1993 i després de tramitar el corresponent expedient disciplinari el conseller resol mantenir la suspensió de les obres i l'ús de càmping, perquè es tracta d'un ús contrari al planejament, i requerir la promotora perquè sol•liciti la corresponent llicència urbanística.

Contra aquesta resolució s'ha interposat recurs contenciós administratiu.

El projecte que es va denegar en data 11 de desembre de 1985 preveia la instal•lació en aquesta finca de 50 unitats d'acampada, en la modalitat de càmping-masia.

En data 27 de maig de 1992 el Departament de Comerç, Consum i Turisme demana informe en relació amb el càmping la Plana del Montseny, que preveu una instal•lació de 3a categoria amb 137 places d'acampada en aquesta mateixa finca.

En data 14 de març de 1994 el senyor Joaquín de Ribot Targarona, en representació de l'entitat mercantil la Plana del Montseny, SA, demana a aquesta Comissió d'Urbanisme que s'autoritzi la instal•lació del càmping, per tal de poder seguir la tramitació davant el Departament Comerç, Consum i Turisme. Manifesta que ha fet aquesta petició a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, el qual no l'ha cursada.

Traslladada aquesta petició a l'Ajuntament, demanant el projecte per seguir el tràmit d'autorització d'obres en sòl no urbanitzable, en data 11 d'abril de 1994 es tramet un acord de la Comissió de Govern de l'Ajuntament pel qual es desestima la sol•licitud de legalització, en sintonia amb les resolucions i els criteris adoptats pel mateix Ajuntament, en considerar incompatible l'activitat proposada per la seva negativa influència respecte del seu entorn i per tractar-se de terrenys destinats a conreu, qualificats com a sòl no urbanitzable de protecció forestal i agrícola.

La normativa del Pla general no regula l'ús de càmping en el sòl no urbanitzable. Tanmateix assenyala, d'acord amb els articles 127 i 128 del text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística, la possibilitat d'autoritzar instal•lacions d'utilitat pública o interès social que s'hagin d'emplaçar en medi rural. Aquesta possibilitat però resulta limitada per l'especial protecció a què estan sotmesos els terrenys per raó de la seva qualificació. D'acord amb l'article 128.2 esmentat, els sòls no urbanitzables especialment protegits no poden ser dedicats a utilitzacions que impliquin transformació de la seva destinació o naturalesa o lesionin el valor específic que es protegeix. En concret, es tracta en el supòsit present d'una protecció que abasta els valors forestals o agrícoles de les finques.

Cal tenir en compte que la regulació del sòl no urbanitzable del municipi de Sant Pere de Vilamajor és especialment protectora dels elements naturals per la seva posició en el Parc Natural del Montseny declarat per la Unesco com a reserva de la biosfera i pels valors paisatgístic i ambientals del municipi.

Per la classificació urbanística dels terrenys i de conformitat amb els articles 127 i 128 del text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística, aquesta instal•lació només pot ser autoritzada, amb les condicions que calgui assenyalar, si s'aprecia la seva utilitat pública o interès social, tot valorant la idoneïtat del seu emplaçament a la finca concreta que es proposa.

Per bé que aquesta situació del municipi de Sant Pere de Vilamajor comporta un atractiu turístic que pot fer viable econòmicament la instal•lació d'un càmping, la mateixa protecció d'aquest paratge protegit impedeix l'autorització d'implantacions turístiques que puguin degradar el medi on s'ubiquen.

La utilitat pública o l'interès social de la instal•lació per potenciar l'oferta turística en el municipi no s'aprecia per part de l'Ajuntament que, en aquest cas, es manifesta, i s'ha manifestat repetidament, contrari a aquesta instal•lació ja que considera que degrada el medi natural on s'implanta.

Aquesta Comissió comparteix aquesta apreciació ja que considera prevalent en aquest municipi la utilitat pública i l'interès social general que té la protecció del medi natural.

Per tot això i tal com es desprèn de les actuacions portades a terme per aquesta administració des de l'any 1985, no es considera admissible la instal•lació d'un càmping en aquesta finca, consideració que no es pot modificar pel fet de l'existència de la instal lació ja que s'ha implantat il•legalment desobeint reiterades ordres de suspensió de les obres i activitat.

A més, el projecte presentat ni tan sols recull totes les activitats que, sense autorització, es porten a terme com és el destinar els terrenys adjacents al càmping a aparcament i exposició de caravanes.

L'existència d'aquest aparcament i d'una explotació cavallar dins la mateixa finca contribueix, respectivament, a deteriorar la qualitat paisatgística d'aquest indret i a empitjorar les condicions de salubritat i higiene que requereix una implantació com la sol•licitada que comporta una important afluència de persones.

En el tràmit d'informació pública de l'expedient, obert per mitjà d'un Anunci al DOGC núm. 1896, de 13.5.1994, s'ha presentat un escrit de Depana, on demana que es tingui aquesta entitat per interessada a l'expedient, se li notifiquin actuacions posteriors, en les quals es demana que es tinguin en compte criteris de conservació de l'entorn continguts en el nostre ordenament.

Vista la proposta de la Ponència Tècnica, aquesta Comissió acorda:

-1 Denegar, de conformitat amb els articles 127 i 128 del text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística, la sol•licitud d'autorització d'obres per legalitzar les instal•lacions del càmping la Plana del Montseny, de Sant Pere de Vilamajor, formulada per la Plana del Montseny, SA, i tramitada segons el procediment que assenyala l'article 44 del Reglament de gestió urbanística.

- 2 Comunicar-ho a l'Ajuntament, a la persona interessada i a Depana.

- 3 Donar trasllat d'aquest acord a la Secció de Disciplina Urbanística de la Direcció general d'Urbanisme i al Departament de Comerç, Consum i Turisme.

Contra l'acord anterior, que no exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs ordinari davant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques en el termini d'un mes a comptar de la data de publicació d'aquest Edicte. El recurs s'entendrà desestimat si passen tres mesos sense que hi hagi cap resolució expressa i quedarà aleshores oberta la via contenciosa administrativa.

Barcelona, 27 de setembre de 1994

Blanca Feliu i Borrell
Secretària de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona

La catalanització de Sant Pere de Vilamajor

DECRET 78/1982, de 18 de març, que fa referència al canvi de nom del municipi de San Pedro de Vilamajor pel del seu origen català, que és Sant Pere de Vilamajor.

L'Ajuntament de San Pedro de Vilamajor ha considerat adient el canvi del nom pel qual ara es coneix el municipi pel del seu origen català, que és Sant Pere de Vilamajor i, a tal efecte, d'acord amb les facultats que li atorguen els articles 22 de la Llei de Règim Local i 34 del Reglament de Població i Demarcació Territorial, de 17 de maig de 1952, va tramitar l'expedient oportú per tal que se li concedís l'autorització que exigeixen els articles esmentats.

En el dit expedient s'han complert totes les formalitats que estatueixen els preceptes legals i reglamentaris vigents i també n'han emès els preceptius informes l'Excma. Diputació de Barcelona i l'Institut d'Estudis Catalans.

Atès que en realitat no es tracta d'un canvi de nom en el sentit de substituir-lo per un altre de nou o estrany, sinó de fixar el que correspon a una correcta grafia catalana.

Per tant, segons el que estableix l'article 1.2.3 del Reial Decret 2115/1978, de 26 de juliol, a proposta del Conseller de Governació i d'acord amb el Consell Executiu,

Decreto:

Article únic.- S'autoritza l'Ajuntament de San Pedro de Vilamajor a canviar el nom 'aquest municipi pel del seu origen català, que és Sant Pere de Vilamajor, el qual correspon a la seva tradició cultural, històrica i literària.

Barcelona, 18 de març de 1982

Jordi Pujol
President de la Generalitat
de Catalunya

Creació de l'Entitat de Conservació de la urbanització "Can Miret"

EDICTE de 17 de febrer de 1986, sobre acords de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, referents als municipis de Sant Llorenç Savall, les Franqueses del Vallès, Lliçà d'Amunt, Avià, Berga, Centelles, la Llacuna, Artés, Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor, Sant Celoni, Calldetenes i Malgrat de Mar.

Inscripció al Registre d'Entitats Urbanístiques Col•laboradores de l'Entitat de Conservació de la urbanització "Can Miret", de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor.

Vista la documentació tramesa pels Ajuntaments de Sant Antoni de Vilamajor i Sant Pere de Vilamajor corresponent a l'entitat de conservació de la urbanització "Can Miret", dels termes municipals de Sant Antoni de Vilamajor i Sant Pere de Vilamajor;

Atès que, mitjançant oficis de dates 28 de maig de 1984 i 20 de març de 1985, el Sots-director General d'Urbanisme va indicar als Ajuntaments de referència la documentació a trametre per completar l'expedient, i va assenyalar les esmenes a introduir en els estatuts;

Atès que les citades Corporacions Locals han completat la documentació de l'entitat i han aprovat les esmenes dels estatus d'aquesta en els termes assenyalats pel Sots-director General d'Urbanisme;

Atès que, analitzat l'expedient en tots els seus aspectes, resulta que en la tramitació dels Estatuts, per una banda, i en la constitució de l'entitat de conservació, per una altra, han estat acomplerts els requisits establerts als articles 161 a 165 del Reglament de Gestió Urbanística;

Atès que el contingut dels estatuts i de les Bases d'Actuació s'ajusta a les presciptcions dels articles 166 i 167 de l'esmentat text reglamentari;

Vist l'informe dels Serveis Centrals de la Direcció General d'Urbanisme;

Vistos la Llei del Sòl, el Reglament de la Gestió Urbanística i l'Ordre de 6 d'agost de 1982 (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 280, de 17 de setembre de 1982);

Vista la proposta de la Ponència Tècnica, s'acorda:

Inscriure en el Registre d'Entitats Urbanístiques Col•laboradores l'entitat de Conservació de la urbanització "Can Miret", als termes municipals de Sant Antoni de Vilamajor i Sant Pere de Vilamajor, constituïda mitjançant escriptura pública autoritzada pel Notari senyor José Gómez Pascual en data 17 de novembre de 1983, la qual constitució fou aprovada pels Ajuntaments de referència en virtut d'acords plenaris de dates 28 de juny de 1984 i 27 de desembre de 1984, respectivament.

Fa 39 anys

Venta de parcelas en la mejor ZONA DE VERANEO, CIUDAD JARDÍN DE BARCELONA EN LAS FALDAS DEL MONTSENY.
Espléndidas vías de comunicación, a 3 Km. de la futura Autopista Internacional, a 19 Km. de las playas de la Maresma y solamente a 40 Km. de Barcelona. Agua, luz, fuerza, alcantarillado y bordillos a pie de parcela. Magníficas avenidas de 14 y 10 m. de ancho asfaltadas, clima seco e ideal, rodeado de frondosos bosques
FACILIDADES DE FAGO
Informes y venta:
En San Pedro de Vilamajor: J. Pujol (Can Canal), Pedro Icart,
San Nonito, 3. En Barcelona, por las tardes: T. 237-00-73 y 226-68-52

sábado, 26 junio 1965, página 39
La Vanguardia

Un altar en Sant Pere de Vilamajor

Vuelta la página negra de nuestra guerra civil, los entonces miembros de nuestra comunidad fueron invitados a "colaborar" en la restauración de la iglesia y lo hicieron, cada uno con lo que buenamente pudo.
Un artista plasmó su ideal y creó un altar, con sus imágenes y su entorno, que hasta la fecha ha compañado y presidido los oficios, bodas, bautizos, entierros... y que a través de los años se ha convertido en patrimonio artístico de nuestra iglesia.
Nuestro párroco ahora, ahora, en aras del arte, quiere suprimirlo, sin más, sin pedir opiniones ni explicaciones.
Creo sinceramente que debiera meditarlo y abrir un diálogo con todos sus feligreses antes de borrar una página de su historia.

ANTONI COMPTA MARTÍNEZ
Sant Pere de Vilamajor

MIÉRCOLES, 19 MAYO 1993
La Vanguardia