diumenge, de maig 17, 2009

La història del càmping de Vilamajor

EDICTE de 27 de setembre de 1994, sobre un acord de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona referent al municipi de Sant Pere de Vilamajor

La Comissió d'Urbanisme de Barcelona, en la sessió de 15 de juny de 1994, adoptà, entre altres, l'acord següent:

Exp.: 708/94
Autorització en sòl no urbanitzable per legalitzar les instal•lacions del càmping la Plana del Montseny, de Sant Pere de Vilamajor

L'expedient de sol•licitud d'autorització per legalitzar les instal•lacions del càmping la Plana del Montseny, de Sant Pere de Vilamajor, ha estat formulat per la Plana del Montseny, SA, de conformitat amb el procediment previst a l'article 44 del Reglament de gestió urbanística.

L'any 1985 el senyor Gonzalo Calvo Ferrer va iniciar la instal•lació d'un càmping en aquesta finca. L'Ajuntament va tramitar una sol•licitud d'autorització per instal•lar-hi un càmping-masia que va denegar en la sessió d'11 de desembre de 1985 la Comissió perquè el projecte no responia a aquesta modalitat i perquè la qualificació de la finca i les seves característiques no la feien apta per al tipus de càmping projectat.

Per part de la Secció de Disciplina de la Direcció General d'Urbanisme es va seguir el corresponent expedient sancionador contra les obres executades i es va imposar una multa de 794.100 ptes. segons resolució del director general d'Urbanisme de 27 d'abril de 1987, que va ser reduïda després per la resolució d'un recurs a 357.000 ptes.

Tot i això, va continuar en funcionament el càmping en aquesta finca, malgrat diverses ordres de suspensió de l'activitat cursades per l'Ajuntament.

En data 5 de març de 1992 hi ha una resolució del director general d'Urbanisme en què declara l'existència d'una flagrant infracció urbanística greu, i que ordena la suspensió immediata de les obres i l'activitat de càmping provisionalment per tres mesos, adreçada a la nova titular del càmping, la senyora Isabel Martínez Quesada.

En data 12 de març de 1993 i després de tramitar el corresponent expedient disciplinari el conseller resol mantenir la suspensió de les obres i l'ús de càmping, perquè es tracta d'un ús contrari al planejament, i requerir la promotora perquè sol•liciti la corresponent llicència urbanística.

Contra aquesta resolució s'ha interposat recurs contenciós administratiu.

El projecte que es va denegar en data 11 de desembre de 1985 preveia la instal•lació en aquesta finca de 50 unitats d'acampada, en la modalitat de càmping-masia.

En data 27 de maig de 1992 el Departament de Comerç, Consum i Turisme demana informe en relació amb el càmping la Plana del Montseny, que preveu una instal•lació de 3a categoria amb 137 places d'acampada en aquesta mateixa finca.

En data 14 de març de 1994 el senyor Joaquín de Ribot Targarona, en representació de l'entitat mercantil la Plana del Montseny, SA, demana a aquesta Comissió d'Urbanisme que s'autoritzi la instal•lació del càmping, per tal de poder seguir la tramitació davant el Departament Comerç, Consum i Turisme. Manifesta que ha fet aquesta petició a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, el qual no l'ha cursada.

Traslladada aquesta petició a l'Ajuntament, demanant el projecte per seguir el tràmit d'autorització d'obres en sòl no urbanitzable, en data 11 d'abril de 1994 es tramet un acord de la Comissió de Govern de l'Ajuntament pel qual es desestima la sol•licitud de legalització, en sintonia amb les resolucions i els criteris adoptats pel mateix Ajuntament, en considerar incompatible l'activitat proposada per la seva negativa influència respecte del seu entorn i per tractar-se de terrenys destinats a conreu, qualificats com a sòl no urbanitzable de protecció forestal i agrícola.

La normativa del Pla general no regula l'ús de càmping en el sòl no urbanitzable. Tanmateix assenyala, d'acord amb els articles 127 i 128 del text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística, la possibilitat d'autoritzar instal•lacions d'utilitat pública o interès social que s'hagin d'emplaçar en medi rural. Aquesta possibilitat però resulta limitada per l'especial protecció a què estan sotmesos els terrenys per raó de la seva qualificació. D'acord amb l'article 128.2 esmentat, els sòls no urbanitzables especialment protegits no poden ser dedicats a utilitzacions que impliquin transformació de la seva destinació o naturalesa o lesionin el valor específic que es protegeix. En concret, es tracta en el supòsit present d'una protecció que abasta els valors forestals o agrícoles de les finques.

Cal tenir en compte que la regulació del sòl no urbanitzable del municipi de Sant Pere de Vilamajor és especialment protectora dels elements naturals per la seva posició en el Parc Natural del Montseny declarat per la Unesco com a reserva de la biosfera i pels valors paisatgístic i ambientals del municipi.

Per la classificació urbanística dels terrenys i de conformitat amb els articles 127 i 128 del text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística, aquesta instal•lació només pot ser autoritzada, amb les condicions que calgui assenyalar, si s'aprecia la seva utilitat pública o interès social, tot valorant la idoneïtat del seu emplaçament a la finca concreta que es proposa.

Per bé que aquesta situació del municipi de Sant Pere de Vilamajor comporta un atractiu turístic que pot fer viable econòmicament la instal•lació d'un càmping, la mateixa protecció d'aquest paratge protegit impedeix l'autorització d'implantacions turístiques que puguin degradar el medi on s'ubiquen.

La utilitat pública o l'interès social de la instal•lació per potenciar l'oferta turística en el municipi no s'aprecia per part de l'Ajuntament que, en aquest cas, es manifesta, i s'ha manifestat repetidament, contrari a aquesta instal•lació ja que considera que degrada el medi natural on s'implanta.

Aquesta Comissió comparteix aquesta apreciació ja que considera prevalent en aquest municipi la utilitat pública i l'interès social general que té la protecció del medi natural.

Per tot això i tal com es desprèn de les actuacions portades a terme per aquesta administració des de l'any 1985, no es considera admissible la instal•lació d'un càmping en aquesta finca, consideració que no es pot modificar pel fet de l'existència de la instal lació ja que s'ha implantat il•legalment desobeint reiterades ordres de suspensió de les obres i activitat.

A més, el projecte presentat ni tan sols recull totes les activitats que, sense autorització, es porten a terme com és el destinar els terrenys adjacents al càmping a aparcament i exposició de caravanes.

L'existència d'aquest aparcament i d'una explotació cavallar dins la mateixa finca contribueix, respectivament, a deteriorar la qualitat paisatgística d'aquest indret i a empitjorar les condicions de salubritat i higiene que requereix una implantació com la sol•licitada que comporta una important afluència de persones.

En el tràmit d'informació pública de l'expedient, obert per mitjà d'un Anunci al DOGC núm. 1896, de 13.5.1994, s'ha presentat un escrit de Depana, on demana que es tingui aquesta entitat per interessada a l'expedient, se li notifiquin actuacions posteriors, en les quals es demana que es tinguin en compte criteris de conservació de l'entorn continguts en el nostre ordenament.

Vista la proposta de la Ponència Tècnica, aquesta Comissió acorda:

-1 Denegar, de conformitat amb els articles 127 i 128 del text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística, la sol•licitud d'autorització d'obres per legalitzar les instal•lacions del càmping la Plana del Montseny, de Sant Pere de Vilamajor, formulada per la Plana del Montseny, SA, i tramitada segons el procediment que assenyala l'article 44 del Reglament de gestió urbanística.

- 2 Comunicar-ho a l'Ajuntament, a la persona interessada i a Depana.

- 3 Donar trasllat d'aquest acord a la Secció de Disciplina Urbanística de la Direcció general d'Urbanisme i al Departament de Comerç, Consum i Turisme.

Contra l'acord anterior, que no exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs ordinari davant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques en el termini d'un mes a comptar de la data de publicació d'aquest Edicte. El recurs s'entendrà desestimat si passen tres mesos sense que hi hagi cap resolució expressa i quedarà aleshores oberta la via contenciosa administrativa.

Barcelona, 27 de setembre de 1994

Blanca Feliu i Borrell
Secretària de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona

Cap comentari: