dimarts, de juliol 26, 2016

La vaga general de 1855 a Vilamajor

La vaga general, a Espanya de 1855, es considera la primera vaga general, convocada en la Història d'Espanya. Va tenir lloc a 1855 i, va estar circumscrita a Catalunya, ja que era el director, i gairebé únic, Centre Espanyol industrial (majoritàriament tèxtil) Es considera per la seva importància, seguiment i repercussió, la primera vaga general a Espanya que va passar durant el regnat de Isabel II concretament amb el Govern de Baldomero Espartero al Bienni Progressista.Gràcies a la nova llibertat adquirida amb la Revolució del 1854 i a la tolerància del govern d’Espartero es varen desenvolupar associacions obreres que lluitaven pels interessos dels treballadors.
Un dels primers conflictes on varen participar dites associacions foren les mobilitzacions contra el maquinisme en l'anomenat conflicte de les selfactines (per la introducció de la selfactina (de l'anglès self-acting, "d'acció automàtica"), que mecanitzava una part important de treball del filat expulsant de la producció la ma d’obra i per tant el treballador. El nou Capità General de Catalunya, el general Zapatero, davant del caire que prenia la mobilització, va decidir acabar amb la tolerància iniciant una política de repressió contra el moviment obrer.
El 30 d’abril de 1855, el governador civil de Barcelona va prohibir el tancament de la fàbriques pels patrons i “l’abandonament col·lectiu del treball” dels obrers i va establir el requisit de l’autorització governativa per a què les associacions obreres poguessin continuar funcionant. 
Una d’aquestes autoritzacions fou cursada per Jaume Bofill, dirigent i representant de la Classe Obrera dels Teixidors de Vilamajor (dita també Vilanova de Vilamajor i Sant Antoni de Vilamajor). Va enviar una carta la governador civil de Barcelona l’11 de maig de 1855  expressant-li l'adhesió obrera al govern liberal.

Tot indica que els teixidors de Sant Antoni no estaven per vagues o potser no en volien tenir represàlies de les autoritats. Estudis amb major profunditat podrien aclarir-ho 

dilluns, de juny 20, 2016

Els Perpunters

La nissaga dels Perpunters provenia de Santa Maria de Palautordera on exercien com a ferrers. El  22 de juny de 1559  es signen els capítols matrimonials entre Jaume Perpunter de Santa Maria de Palautordera, i Joana Juyol, de Sant Esteve de Palautordera però que vivia a Vilamajor. Entre el 1559  i el 1572 es varen construir la masia de Can perpunter que es trobava a la cruïlla del camí que duia de Llinars a La Garriga i de Cardedeu a Santa Maria de Palautordera.

Malgrat que l’ofici primari fou la ferreria, al llarg del temps  els diferents membres de la nissaga exerciren altres oficis com comerciar amb bestiar, teixits i blat i obrir una botiga de crèdit i dèbit al baixos de la mateixa casa. Tot plegat va donar a la família una certa acomodació econòmica que li valgué una reputació entre els seus veïns. Prova d’això son els diferents càrrecs públics, que tingueren diversos membres de la família, com Tauler del General, arrendador de la carnisseria, dret de recollida del vintè i consellers de la Universitat de Vilamajor.

La nissaga es va mantenir al llarg del temps fins el   1731  on  l’hereva,  Maria Perpunter, la qual estava casada amb Isidre Antich, es va quedar vídua i, com marcava la costum de l’època, es casà en segones núpcies amb Josep de Llança i Derrocada.  La germana  de la Maria, la Margarida, es va casar tres anys més tard amb en Jaume de Llança i Derrocada, germà d’en Josep.  Va ser una jugada mestre per aglutinar els dos rics patrimonis.  Una unió que durà fins el 1771 que morí la Maria i provocà una disputa del patrimoni entre els Perpunter i Llança contra els Derrocada. Sigui com sigui, els matrimonis varen provocar l’extinció del cognom Perpunter.


La gestió del patrimoni dels Perpunter per part dels Llança Derrocada no deuria de ser molt bona atès que la vida econòmica dels Perpunter tendeix a la desaparició. El cop de gràcia esdevé quan  Bonaventura de Llança i Perpunter es casa amb Agnès Ferrer del Puig i Teixidor de Blanes a finals del XVIII, traslladant el domicili a Blanes. La masia de can Perpunter es renda a masovers, concretament a Manel Parera de Vilamajor i als seus descendents fins la dècada dels anys 60-70 del segle passat. A partir d’aquesta data la casa romangué tancada fins que  el 23 de novembre de 1984  fou adquirida per l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor

divendres, d’abril 29, 2016

Vilamajor 1946



Us resulta coneguda  la imatge?  És Sant Antoni de Vilamajor al 1946.

No us situeu? Us  poso una altre imatge amb indicacions


Ara si? Doncs ara toca mirar-la amb atenció i veure com ha canviat el nostre poble.

(Per fer les fotos més grans només he deu fer  click a sobre)