dilluns, gener 26, 2015

Una excursió a Vilamajor l'any 1881

El 26 de juny de 1881 membres del centre excursionista de Catalunya feren una excursió a Sant Pere de Vilamajor passant per Llinars i Vilanova de Vilamajor.  Les seves impressions les publicaren en la revista L'excursionista la qual podeu llegir a continuació. (Clica a sobre l'imatge per ampliar-la)





Podeu trobar l'original en el següent link  L'EXCURSIONISTA

divendres, novembre 21, 2014

Les portes de l’església de Sant Pere

Molt es parla de l’església de Sant Pere, la catedral del Vallès, en el seu conjunt, però poc es parla dels seus detalls. En el present article parlarem d’un detall de l’església, potser un dels més important però a la vegada menys estudiats: les portes.



L’accés a l’edifici religiós s’efectua a través de la porta principal, que a la vegada n’és l’única, la qual es troba formada per dues fulles de fusta, cadascuna independent de l’altre, de grans dimensions. El manteniment al llarg dels anys que ha comportat nombroses reparacions i capes de pintura, l’ha conservat en un magnífic estat de tal manera que, per un novell, podria donar a entendre que es tracta d’una porta gens antiga. Res més lluny de la realitat.

Malgrat que l’església fou consagrada l’any 1600 i que hi hagi una inscripció a la façana que posi que es va acabar l’any 1604, l’edifici no es va acabar totalment fins l’any 1677.  L’any 1621 es va reunir el consell general de la universitat de Vilamajor per decidir que fer amb l’església la qual es troba a mig fer. Es va  decidir que calien continuar les obres les quals havien de ser finançades pels propis habitants de la universitat. Es signà una concòrdia entre els consell, el bisbat i el rector, el Dr. Domingo Rourell, on s’especifica com ha de ser l’església, els materials que s’empren i qui els finança.

El 5 de juny de 1639 es torna a reunir el consell general perquè ha sorgit un problema el qual cal solucionar-ho entre tots els habitants de Vilamajor. Segons el capítol III de la concòrdia, les portes de l’església havien de ser d’alber, un arbre de ribera que té una fusta de qualitat baixa poc adequada per la construcció de portes però que té un cost molt reduït. El Dr. Rourell proposa que enlloc de fer les portes d’alber es facin de melic o fustets de Tortosa de millor qualitat que l’alber i que li donarà més prestigi a l’església.
Però que és el melic o  fustet de Tortosa?  El melic d’una arbre és l’arrel central més llarga que té. Un fust és una biga i un fustet és un encairat de fusta de pi. Tenim, doncs, que un melic o fustet és una part de l’arrel de l’arbre de pi que s’aprofita per fer-hi bigues. Dins dels fustets que podien trobar per Catalunya, el de Tortosa tenia fama de ser dels millors, podent-se adquirir en el mercat que es feria a dita població. Solia tenir  una llargària de 20 o 24 pams.

El Consell accepta el canvi però amb condicions: per evitar que el Dr. Rourell enganyi a la població i per evitar que donin “gat per llebre” el Consell mana que dos experts fusters han de certificar que la fusta adquirida sigui de pi i de Tortosa, per això quan siguin tallades han d’examinar-la  per comprovar que la fusta no estigui vidriosa  ni tingui albeca que  és la capa de la fusta dels arbres, de color clar, poc dura, situada immediatament dessota l’escorça i que   té la constitució fisicoquímica que correspon als teixits actius de l’arbre, per la qual cosa, a més d’ésser molt tova, té poca resistència, per això se sol separar, ensems amb l’escorça, de la resta del tronc destinat a la fusteria. Una darrera condició és que les portes estiguin acabades per un espai d’un mes. Es sap que després d’un any les obres no complien amb la cronologia exigida, però es fa menció de forma general no especificant-se si les portes ja estaven col·locades.