divendres, abril 18, 2014

Els oficis de Vilamajor (segles XV-XVII). Tercera part

Bracers: eren els jornalers o les persones que posaven a la disposició dels demés, a canvi d’un diners o menjar, la seva força. Solien viure a la casa amb la resta de família. D’això hi havia i molts de documentats a Vilamajor

Fossers: Persona que té per ofici cavar les fosses en un cementiri per a enterrar-hi els morts. Ofici necessari donat que ningu ho volia fer

Mercaders: persones que comerciaven amb qualsevol objecte. Podien tenir dues modalidats: el pages que un cop a la setmana (el dimarts) es convertia en mercader al vendre el seus productes al mercat de Vilamajor; o bé el mercader que anava de masia en masia oferint els seus productes

Hostaler: Es té coneixement de l’existència d’un hostal, molt probablement a la Vilanova de Vilamajor. Es tractava d’un monopoli reial el qual es donava en concessió a canvi d’un pagament, normalment anual. La seva funció era acollir aquells que estaven de pas i tenien prohibida la prostitució i al revenda d’articles.

Traginers: Un traginer és una persona que treballa transportant mercaderies, usant bèsties de càrrega com el cavall, el ruc, la mula o el bou. Durant molts anys feren possible l'intercanvi tant de mercaderies com d'informació entre masos, pobles i ciutats. Vilanova de Vilamajor fou un punt de trobada, parada i descans dels traginers i a la vegada veneraven al seu sant, Sant Antoni.

Mestre de minyons: ofici que anava a càrrec del consell de la universitat.  Un dels principals problemes era l’assistència dels nens a l’escola. El pagès preferia que els seus fills es dediquessin a donar-li un cop de ma a les tasques quotidianes que no pas anessin a l’escola. Malgrat tot, sabien que l’educació dels nens era important per això sempre posaven la mateixa excusa: l’escola està massa lluny de la casa. La universitat va posar fil a l’agulla i el  15/8/1688 van decidir que durant nou mesos s’ensenyarà a Sant Lleir i 3 mesos a l’església (això dona una idea que Vilanova de Vilamajor estava més habitada que Sant Pere de Vilamajor). El primer mestre documentat és de l’any 1687 i correspon, com no podia ser d’altra manera, a un mossèn, Joan Gorgol. Posteriorment han hagut el 1688 en mossen Matheu Sentenach, reverend Francesch Bou l’any 1688, Antoni  sabater fins el 1690. Pere Miquel Perpunter o el Pere Gesaz.


Donzelles: Dona no maridada al servei d'una senyora. Eren les minyones. Solien ser les  filles dels amos de les masies, les que no havien tingut sortida religiosa o bé no s’havien casat amb un hereu. 

dimecres, març 26, 2014

Els oficis a Vilamajor (segles XV-XVII). Segona part

L'alimentació representava un 65% del total de les transaccions comercials. La base alimentària, tant a les ciutats com el camp, es trobava formada pel pa, el vi (que representen un 10% del total) i la carn. Altres productes menys importants eren els formatges, la fruita, les verdures (un 5%) i els llegums, i l'oli (un 5%). En tot  cas aclarir que l'alimentació quotidiana era escassa i irregular en el temps, depenen de l'estació , l'època i, sobretot, les possibilitats econòmiques.

Els oficis representants del sector alimentari que trobem a Vilamajor eren:

Flequer: Fleca.

El blat era, sense cap mena de dubte, el principal o uns dels principals  productes necessaris per la supervivència de la població. Amb el blat es feia el pa, base alimentària de moltes famílies. Les autoritats municipals, coneixedores de la seva importància , procuraven tenir  blat sempre, inclús en les èpoques d'escassetat. Si hagués mancança de blat, es podia emprar el forment per fer-hi pa, però en cap cas es podia mesclar ni amb  farina de mill, i amb farina d'espelta, ni amb ordi i ni amb llegums com cigrons i faves.

El tipus de pa que es feia eren els nomenats dobleres o dinals, que era el que es feia per vendre a un preu públic (tothom havia de tenir accés al pa) o la fogassa que era un pa bast de forma plana i rodona.

El forn, a més, tenia l'obligació de fer un servei a tot ciutadà que preparava la pasta del pa a casa seva, que era fornar dita pasta. Igualment, s'ha constatat que moltes masies, sobretot les situades fora del nucli urbà, tenien els seus propis forns on feien el pa.

La relació entre el forner i el moliner era molt estreta.

A Sant Pere de Vilamajor es coneix l’existència d’una fleca  des del 26 de juny de 1688. No es sap on es trobava situada ni fins quan va estar donat que les darreres notícies les trobem a l’any 1690.

Taverner: La taverna

El vi era un alimenta bàsic en la dieta dels catalans. Es prenia per esmorzar, per dinar i per sopar en grans quantitats. Es té coneixement  que a mitjans del segle XVI a Valladolid es consumia un 100 litres de vi anuals per persona.

La begudes vi, sidra, cervesa i alcohols diversos aportaven un estimulant i vitamines que, d'una altra manera només es trobaven en els fruits i en els llegums fresques, que, d'altra banda únicament serà podien ser consumides per les classes riques.

El vi es venia, en els nuclis de població, a les tavernes. La població disseminada obtenia el vi de la seva pròpia collita o bé l'adquirien dels seus veïns.

Es té constància de l’existència d’una taverna a la Vilanova de Vilamajor, l’actual Sant Antoni de Vilamajor l’any 23/7/1690. Un lloc comprensible tenint en compte que es tractava d’una cruïlla de camins, un lloc on els traginers portaven les seves mercaderies des d’alt de les nostres muntanyes per, posteriorment, traslladar-les als mercats. La taverna feia d’hostal? Seria lògic pensar-ho

Instruments relacionats amb el vi: bótes, barrals, carretells, mesures, gibrells o recipients rodó de terrissa i els embuts provistos de colador. Les mesures de vi eren els corters, els corterons i el mig corter. El vi es transportava en barrals, portadores cobertes per traginar líquids. 

Carnisseria. Carnisser.

En una taula del Vilamajor del segle XVII, a l'hora de menjar no hi podia faltar  el pa, el vi i la carn. Aquesta es venia a les carnisseries. El tipus de carn que es venia era la d'ovella, de boc i de cabra, d’anyells, bou i vaca i vedell, cabrits, porc, cansalades i productes càrnics com les llonganisses, botifarres i les despulles i volateria.

I on es trobava la carnisseria? Doncs fins l’any 1653, es trobava davant mateix de l’església, on actualment es troba la porta d’entrada. La nova església que s’estava construint en aquell moment demandava que l’enderrocament de la carnisseria i el seu posterior trasllat fins a un lloc que fins ara no he identificat.

Salador: El sistema de conservació dels aliments, sobretot els peribles com  la carn, sigui de peix o d’animals terrestre, era la sal. Els saladors eren les persones encarregades de la conservació dels aliments  mitjançant la utilització de la sal com a conservant. A Vilamajor hagué una saladura tal com consta documentat en l’actes del consell de dia 17 i 26/6/1688. L’ofici de salador anava molt de la ma de carnisser donat que foren aquest és els encarregats de la venda de carn, sigui “fresca” o “conservada”. Desconeixem si es tracta del mateix ofici però anomenat de forma diferent

Semolers: Fabricant i venedor de fideus i pasta per a sopa. Es té constància de l’existència d’un semoler a Vilamajor durant el segle XVI. Es tracta d’una part més de la producció de cereals: conreu, collita, moldre, farina, pa i pastes.

Fruites i verdures:  parades de mercat destinada als artesans i comerciants que vivien al nucli i no disposaven d’hort.

Moliner. Dos són els molins que estan documentats; el molí dels Derrocada el quals es troba situat al costat de la rectoria  i que encara avui són visibles les seves restes; i el molí de Can Sunyer, el qual es troba situat al costat de la masia homònima i del qual encara són visibles les seves restes. L’ofici de moliner era una dels més important i de ben segur un dels que donaria més rentes al comte. Hem de tenir en compte que  el principal conreu eren els cereals dels quals s’extreia, principalment, la farina amb la qual es feia el principal aliment de la família pagesa, el pa. Com necessitat bàsica de la població, el comte  creà el monopoli del moliner. Consistia en apropiar-se de una de les fase de producció del pa, la de moldre el gra dels cereals. Una part del procés que la població tenia el deure d’utilitzar, o sigui, no podien moldre en pa en cap altre lloc que no fos el molí reial.


Boter: Persona que té l'ofici de fer bótes, especialment de vi