divendres, d’abril 29, 2016

Vilamajor 1946



Us resulta coneguda  la imatge?  És Sant Antoni de Vilamajor al 1946.

No us situeu? Us  poso una altre imatge amb indicacions


Ara si? Doncs ara toca mirar-la amb atenció i veure com ha canviat el nostre poble.

(Per fer les fotos més grans només he deu fer  click a sobre)

dissabte, d’abril 23, 2016

La delinqüència a Vilamajor (1850-1899)

La història ha demostrat que, des de l’aparició de la propietat privada, la humanitat ha tingut com un dels seus màxim objectius l’acumulació de béns. Quant més se’n tenien més prosperitat aconseguien. Han existit dues maneres d’assolir-ho: a través del treball exercit  o mitjançant l’apropiació del treball realitzat per altres.  La segona opció al llarg de la història ha estat continuadament castigada  creant-se lleis específiques. Actualment es denomina el codi penal.

Els delictes que avui en dia estan representants al nostre codi penal no difereixen gaire dels que d’antuvi existien, a excepció dels delictes tecnològics.  Si concretem més i parlem exclusivament dels delictes patrimonials, la forma de cometre’ls són les mateixes (sostreure un béns d’altri per treure un benefici propi) però han canviat els objectius.

Vilamajor no restà al marge dels delinqüents, tot al contrari. Si consultem les hemeroteques trobem nombroses articles que expliquen fets delictius comesos a les nostres contrades. Amb aquest articles vull posar diversos exemples de fets delictius succeïts  durant la segona meitat del segle XIX.

El 10 de desembre de 1850, una esquadra dels Mossos de Sant Celoni amb el caporal Jose Luis al front, va localitzar en un bosc a una mitja hora del poble de Sant Pere de Vilamajor, dues peces grans de ferro juntament amb unes altres més petites, i una fusta pròpia per la fabricació de moneda. A mitjans de 1850  les monedes oficials a Espanya eren els reals els quals no tenien cap mesura de seguretat com les que actualment tenim, el que feia que fos relativament fàcil la seva falsificació. Només calia substituir l’or, plata o coure que tenien i que era el que donava valor a la moneda, per un material menys valuós. Es tractava d’un delicte greu.

El 12 de març de 1886, el caporal dels Mossos d’Esquadra de La Garriga, en Bruno Barbany, juntament amb 4 Mossos més, va capturar un veí de Sant Pere de Vilamajor  per haver tallat arbres i sostret cinc-cents quintals (kg) de llenya  sense el permís dels seu legítim propietari. Avui en dia un fet com els descrit no té gaire importància, però al 1886 la llenya era la principal font d’energia de les llars, sigui per cuinar com per mantenir la casa calenta. Malauradament no tinc el nom de la persona detinguda i desconec que és el que li motivà a robar. Era un delinqüent habitual o era un pobre pagès que ho necessitava per mantenir la seva família calenta?

Bibliografia

El Heraldo del dia 10 de desembre de 1850
La Dinastia del  17 de març de 1886.


diumenge, de març 27, 2016

Una feina perillosa: alcalde.

Any 1847. Espanya , i molt especialment Catalunya, està immersa en una guerra  entre els partidaris de Carles (carlistes) i els seguidors d’Isabel, reina d’Espanya (isabelins).   Fou coneguda com la  guerra dels “matiners”.

Catalunya estava dividida en dos bàndols. A les zones rurals, més conservadores i religioses, donaven suport als carlins, mentre que a les grans ciutats, els liberals isabelins ostentaven el poder. Sant Pere de Vilamajor, malgrat ser un poble purament rural, la seva proximitat a grans ciutats com a  Barcelona o Mataró el convertí en un poble constitucionalista, o sigui liberal.

Els carlins actuaven en quadrilles més o menys nombroses que es desplaçaven de poble en poble. A les zones pirinenques no en tenien problemes atès que la majoria de la població era partidària d’en Carles: quan les tropes anaven la població els avituallava. Però quan la quadrilla sortida del seu territori, la població no estava disposada a ajudar-los, molt especialment els seus caps polítics, el que els obligava a atacar els nuclis de població per obtenir un botí, sigui en diners, en armes o en menjar.  Vilamajor no restà indiferent.  El Montseny  oferia als carlins uns indret ideal per amagar-se, per tant , les poblacions dels voltant varen patir, especialment, els atacs de les quadrilles carlines. (En aquest bloc  hi ha diversos articles que parlen de les accions bèl·liques que els carlins varen fer a Vilamajor al llarg del segle XIX).

El 2 d’octubre de 1847, una quadrilla carlina va entrar a Sant Pere de Vilamajor i va anar directament fins la casa de l’alcalde, el senyor Jose Basa, al qual li varen robar tot el que tenia, fins i tot la roba, i el van maltractar cruelment. No contents i segurament amb l’objectiu de sol·licitar un rescat, se’l varen emportar  pres cap a  les muntanyes.

Com observeu ser alcalde liberal no era una feina exempta de perills.

Bibliografia

Periodico Eco del Comercio del dia 3 d’octubre de 1847

Articles del blog relacionats