Miracles per Vilamajor

El Santuari de la Mare de Déu de Bellulla o Santuari de Bellulla és un antic centre religiós i de pelegrinatge de Canovelles (Vallès Oriental), a l'actual veïnat de Bellulla. El conjunt es formà entorn una capella original, que custodiava la Mare de Déu de Bellulla (del segle XIII), i anà creixent de forma paral·lela a l'augment de la devoció cap a la Verge en terres vallesanes i a altres comarques properes, fins arribar a ser convent de dominics a l’edat moderna.

El santuari tindria el seu origen en una llegenda sorgida entorn la invenció (troballa, aparició) de la imatge de la Mare de Déu de Bellulla. La llegenda més estesa explica com una pastora canovellina del començament del segle XIII va localitzar al turó on més tard s’aixecaria el santuari (a l’actual serra de Bellulla i, particularment, a Can Recolons) un pou amb una cova amb la imatge d’una Verge, més tard dita de Bellulla. La tradició, recollida al segle XVIII pel clergue Tomàs Palmerola –dominic vicari del santuari– explica aquests origen, comú a d’altres troballes de marededéus.

L’any 1279 ja existia una capella per a guardar la imatge. En aquells temps la devoció dels habitants de la contrada devia començar a ser important, ja que a finals del segle la capella-santuari comptava amb vicari propi. Es considerava que la Mare de Déu de Bellulla era protectora de la vista.

És, precisament, la característica protectora de la vista per part d’aquesta Mare de Déu de Bellulla la que explica l’origen del nom, que etimològicament seria una construcció derivada de “bell ull” o “bell ullada”, fent referència a bona vista.

Bellulla era el destí final de peregrinacions vingudes de Canovelles i de tot el Vallès, així com del Maresme i altres comarques de l’entorn.

Entre 1611 i 1835 el convent de dominics de Santa Caterina de Barcelona va establir casa a Bellulla, fent-se càrrec del santuari. Malgrat les disputes que això suposà amb els responsables de l’església parroquial de Sant Feliu de Canovelles, la butlla del papa Pau V de 1607 fou un element clau per a determinar la presència dominica a Canovelles, que es va perllongar per espai de més de dos-cents anys. La desamortització de Mendizábal de 1835 va forçar l’exclaustració i els béns foren venuts.

La imatge de la Verge de Bellulla, juntament amb els altres béns, es van vendre després de la desamortització. La parròquia de Sant Feliu va poder recuperar per a Canovelles la imatge l'any 1872, mentre l'edifici del santuari va passar per diversos propietaris. L'edifici actualment és propietat privada. A inicis del segle XX es van fer reformes per adequar la casa, mantenint la capella de Bellulla amb usos particulars.

L’adoració a la Verge arribà a terres vilamajorines tal com ho demostren les aportacions que varen fer la família Gual de la Torre. La relació entre la família i la verge s’inicia durant la  primavera de l’any 1711, quan Joan Gual de la Torre, quan va voler travessar la riera de Granollers, la qual anava molt crescuda,  confiat en què el seu cavall era poderós, volgué passar-la, però quan era dins el cavall va començar a fluctuar caient a sobre d’en Joan Gual. Dos amics que l’acompanyaven, veient el perill del seu amic, invocaren un favor de la Maria Santíssima de Bellulla, i miraculosament en Joan Gual, malgrat el corrent,  va quedar essentat en el lloc mateix on caigué, traient fora de l’aigua el braç, que serví de senyal per ajudar-lo i treure’l aviat. Joan Gual de Torre, en agraiment anà a visitar la Maria Santíssima de Bellulla i li portà un retaule que explicava el succeït.

Al mateix any, l’hereu de Gual de la Torre,  tenia un fill de tres o quatre mesos d’edat, el qual tenia els ulls entelats i molt mal posats el que feia tèmer que el nen fos cec. L’hereu va decidir anar, juntament amb la seva muller Maria i el fill, a demanar un favor a Maria Santíssima de Bellulla, Li van posar als ulls de l’infant les dues pedres de la Maria. Al cap d’una estona li varen treure una pedra però l’altre no se la van poder treure romanent a l’ull del nen durant dos mesos i 14 dies, passats els quals i per necessitat de retornar-la al santuari, es va decidir treure-la, sent aquesta vegada possible per què  es trobava sota de l’ull.  Va ser retornada el 3 de juliol de 1712. Els  dos ulls varen quedar perfectes i en agraiment varen  fer  uns ulls d’argent i presentaren una missa en agraïment.

Bibliografia

FIGUERO, Rafel. La perla del Vallès. Maria santissima en sa miraculosa imatge de Bellulla. 1712.