Hom sap que l’escut de Catalunya es troba format per “quatre barres vermelles sobre un fons de color groc”. El que no tothom té coneixement és quin és el seu origen.
Primer aclariment: des del punt de vista heràldic l’escut no es troba format per “quatre barres” sinó per “quatre pals”. Una barra té sentit horitzontal mentre que un pal té sentit vertical. Per tant és inapropiat dir “les quatre barres vermelles” essent correcte “els quatre pals vermells”.
Segon aclariment: diu la llegenda que els “quatre pals” foren els quatre dits tacats de sang del rei franc Carles el Calb sobre l’escut d’or de Guifré el Pelós com a recompensa per haver lluitat valentament. L’ historiador Martí de Riquer atribueix la llegenda a l’historiador valencià Pere Antoni Beuter la qual la va incorporar a la seva obra “Cronica general de España” de l’any 1555. La llegenda no és certa atès que els blasons als escuts es van introduir a partir del segle XII per diferenciar als cavallers que actuaven en els tornejos.
Així doncs, quin és l’origen de l’escut? La primera referència que trobem és un segell del comte de Barcelona i rei d’Aragó Ramon Berenguer IV (114-1162) on apareixen les “quatre barres o pals” sense colorar i el qual es converteix en l’emblema o símbol de la casa comtal barcelonina i de la monarquia aragonesa. Segons Martí de Riquer el seu origen podria esdevenir per les relacions que mantenia amb el ducat de Provença (la mare de Ramon Berenguer IV era Dolça de Provença), el qual té un escut amb els quatre pals vermells.
Qui diu que l’escut no podria haver estat “dissenyat” en una de les estades del rei al palau comtal de Vilamajor? Ningú, però atès que tot el que referència a l’origen de l’escut es mou en el món de les hipòtesi i de les llegendes, per què no ho podem creure’ns l’afirmació?.
Vilamajorencs i vilamajorenques, el nostre poble potser ha estat el bressol d’un dels signes d’identitat més característics de Catalunya: la senyera de les quatre barres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada