Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah غزو, "unitat de cavalleria militar", que alhora prové de ḡazwa, "batalla") és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí. Practicades pels beduïns d'Aràbia en temps de Mahoma, la finalitat principal d'aquestes expedicions militars era el saqueig i agafar tresors i persones que en alguns casos podien ésser retornades a canvi d'un rescat.
El moment àlgid de les ràtzies a l'Àndalus foren les expedicions militars que es feien normalment a l'estiu. En aquests casos específics rebien el nom d'azeilfa (de l'àrab al-sa m-an-ela'ifa, "estiuenca"). El botí i els esclaus cristians que acumulaven ajudaven el tresor del califat de Còrdova i a apaivagar les seves tensions internes projectant-se vers l'exterior. Una de les ràtzies més importants a Catalunya fou la d'Al-Mansur, que l'any 985 saquejà la ciutat de Barcelona. Al-Mansur va ser especialment temut als regnes del nord amb les més de cinquanta campanyes que va dur a terme entre el 977 i el 1002. Les grans expedicions s'acabaren vers l'any 1008 amb la mort d'Abd-al-Màlik al-Mudhàffar.
Perquè es feien les ràtzies?
Els omeies es retreien d’atacar els comtes de Barcelona per temor a l’ajut que aquests podien rebre dels reis de França i de l’emperador de Constantinoble, però quan Almansor estigué segur que els comtes de Barcelona s’havien deslligat de l’obediència del rei de França es van decidir a atacar-los (Ibn Haldun, 1332-1406). El primer atac contra el comtat de Barcelona tingué lloc el 978, quan de retorn d’una expedició a Alfaro i Pamplona, atacà el castell d’al-Daliya, que Albert Benet (1988), seguint l’anònim autor del Dikr bilad al-Andalus (1344-1489), identifica amb Lilla (a la Conca de Barberà). Una nova campanya d’Almansor el 982, iniciada també per Castella (la Rioja) o Navarra, va continuar cap a Catalunya, on va conquerir el castell de Munt Fariq (el castell del Far, a Llinars del Vallès) i va arribar fins a les portes de Girona (la font el Dikr bilad diu que va conquerir Girona, però ho considero una exageració molt típica en els autors musulmans) i de retorn va conquerir Wutina (Òdena). Encara una nova expedició el 984, de retorn de Sant B.lb.q (Sepúlveda?), va passar pel territori de Barcelona (Dikr bilad). És possible que aquesta expedició servís de preparació per a la de l’any següent pel que fa a la probable participació en aquesta dels governadors musulmans de la frontera.
Quedem-nos amb la data de 982 quan es conquereix el Castell Vell de Llinars. Malgrat que no hi ha dades que ho confirmin, la proximitat geogràfica i el fet que Vilamajor era territori del comte, fan suposar que els habitants de Vilamajor varen patir de ple les ràtzies que Almansor que realitzar
Bibliografia
FELIU i MONTFORT, Gaspar. La presa de Barcelona per Almansor: història i mitificació. Discurs de recepció de Gaspar Feliu i Montfort com a membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica, llegit el dia 12 de desembre de 2007. Institut d’estudis catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada