La família Bofarull

MAGÍ BOFARULL i CARBONELL (Mataró, 1764-1845), fill hereu del fundador de la nissaga mataronina, eixampla de manera contundent el patrimoni familiar. El veiem comprar cases, terres, deixar diners a interès, participar en vaixells de comerç i vendre de tot: cera, teixits, vi, licors, mitges, paper, etc. Fins a tenir un patrimoni format per vint-i-cinc cases i trenta-una peces de terra sembrades de vinya a l'entorn de Mataró, una heretat amb masos i terres a Vilamajor, gran quantitat de censos i censals i una fàbrica de vels.

L'any 1835 compra terres a Vilamajor provinents de l'herència de la família Margenat; per cert que tres anys després rebaixa els censos als arrendataris quan li demanen atesa la miserabilitat del temps en què vivim. L'any 1836 compra diverses propietats a Sant Joan de Sanata i Sant Pere de Vilamajor, per un total d'11 quarteres; i, amb una aportació de 180.000 rals, participa junt amb Fernando Sala en la societat mercantil per fer anar la casa de comerç radicada a Alacant Fernando Sala y Companía, negoci que funciona fins al 1850.

Quant a béns immobles: 15 jornals de vinya, que compra el seu pare Magí (notari Fins 1810); 1 quartera al Pla d'en Boet de sembradura (Poy 1826); 3 quarteres de bosc a Sant Joan de Sanata (Torner 1843); 12 jornals erms a Cirera (Simón 1843); 5 quarteres de vinya a Sant Antoni de Vilamajor (Poy 1844); edifici i horts al carrer del Mas Creus (Simón, 1828); heretat que comprèn els masos Daviu i Puigderròs i les terres; i una casa de dos cossos al poble de Sant Antoni de Vilamajor, amb terres (Poy, 1836). També diversos censos i censals, les resultes de l'interès de Magí a la societat de comerç Fernando Sala y Cia, les resultes de diversos negocis que consten als llibres, vàries accions en diverses mines a Catalunya, a Múrcia i Andalusia, la majoria de les quals eren abandonades, els interessos encara per liquidar en la societat Germans Bofarull i Carbonell i 4.419 lliures en diner en efectiu.

GASPAR BOFARULL i CARBONELL (Mataró, 1814-1885), que es casa a Mataró l'any 1839 amb Manuela Palau i Català (Mataró,1818-1880), filla de Josep i Manuela. Tenen els següents fills: Encarnació (Mataró,1840-1876), primera muller de Terenci Thos; Joan (Mataró, 1842-1891); Carme(Mataró, 1843-1863); Josep (Mataró, 1845-1880), llicenciat en filosofia i lletres,rector de Sant Martí de Provençals, el 1865 obté el benefici de Sant Abdó i Sant Senén de Santa Maria de Mataró, mestre a l'escola de la Joventut Catòlica, el 1876 obté la càtedra de Psicologia i Lògica del Seminari de Barcelona però una malaltia no li permet exercir; Concepció (Mataró, 1849-1937), monja de les Missioneres de la Sagrada Concepció, l'any 1893 esdevé superiora de Sant Josep de Mataró; i Manuel (Mataró, 1851-Madrid, 1929).

Gaspar era una peça més dins l'entramat de les activitats comercials i industrials de la família, però tenia especial cura dels negocis de Cartagena, on viatjava sovint per seguir-los de prop. Hereta els béns de la família en morir sense fills el seu germà Josep, i als anys vuitanta tenia les següents propietats: la casa del carrer d'Argentona amb cotxera i tartana de cavalls; disset cases a Mataró; el mas Serra al lloc de Cirera amb 79 quarteres de terreny; el mas Mitjana al lloc de Vera amb 46 quarteres de terreny; una casa al carrer Camp del Puig a Sant Antoni de Vilamajor; a Llinàs del Vallès el mas Puig de Ros, el mas Tabola, i el mas Daviu, amb 164 quarteres de terreny. Altres propietats agrícoles a Mataró, Argentona i Vilamajor amb un total de 53 quarteres de terreny. A Barcelona la meitat d'una fàbrica al carrer Arc del Teatre, comprada l'any 1866. A Cartagena una casa al carrer del Carme, una altra al carrer de Jabonerías, una altra al carrer de Balcones Azules, un magatzem al carrer de Sant Ferran, un altre al Camino Real i un altre al carrer del Almacén. A València la meitat de la fàbrica Fundición Primitiva Valenciana situada al carrer de Sant Vicenç. El seu patrimoni també el formaven més de 100.000 ptes. en crèdits, molts censos en blat i diners i altres interesos de diversa natura.

JOAN DE BOFARULL i DE PALAU (Mataró, 1842-1891), fill de Gaspar i hereu del patrimoni dels Bofarull, es casa l'any 1867 amb Maria Dolors de Franch i de Pareja (Barcelona, 1847-Caldetes, 1919), filla d'Antoni de Franch i Font, advocat de Cardona, i de Maria de Pareja i Feijóo, de Sanlúcar de Barrameda.

En els capítols matrimonials Joan rep del seu pare quatre cases i tres peces de
terreny a Mataró, la meitat d'una fàbrica a Barcelona, tres peces de terreny a Vilamajor, i dues més a Sant Joan de Sanata, i el pare d'ella aporta 28.000 escuts.

La seva activitat econòmica no té el nervi ni la decisió de les generacions anteriors dels Bofarull, i es dedica a viure de l'administració prudent del seu important patrimoni.

Els fills de la parella varen ser: Manuel (Mataró, 1868-1906); Amàlia (Mataró,
1872-1919); Montserrat (Mataró, 1878-?), casada amb Joan de Palau, president de la Lliga Catalana a Mataró, i germà d'Antoni de Palau, alcalde de la Dictadura; Josep Maria (Mataró, 1881-1914), que es casa l'any 1908 amb Teresa Tous i Forcada (Barcelona) i és baró de Ribelles. Fills que moren petits són Antoni (1871-1880), Joan Bautista (1874-1875) i Maria Carme (1876).

Si vols saber-ne més clica sobre el títol