L'època romana a Vilamajor

El romans fora un poble situat a Itàlia que gràcies a les seves estratègies militars, que li donaren múltiples victòries, es va anar expandint per tot l’arc mediterrani. Un dels seus enemics, que també lluitava pel control del Mediterrani, foren els cartaginesos iniciant-se, entre tots dos pobles, una ferotge guerra anomenada guerres púniques. Van haver tres, però la que ens interessa a nosaltres fóra l’anomenada II guerra púnica. S’inicià quan els cartaginesos van trencar el pacte amb els romans de no passar més amunt del riu Ebre. El 218 ANE els romans van desembarcar a Empúries iniciant-se l’ocupació romana. Un dels documents més antics de l’ocupació romana que trobem a les nostres contrades és l’episodi que relata Titus Livi sobre l’expedició que Claudi Neró a Catalunya i el seu encontre amb el general cartaginès Asdrubal Amílcar que es produí el 211 ANE a La Calma. Quan Anibal es trobava a Itàlia li mancava suport que fou enviat pels cartaginesos travessant Catalunya direcció a Itàlia a través dels Pirineus. Neró va voler tallar aquest nous avituallaments desembarcant a Catalunya, com ja hem llegit. La trobada entre tots dos exèrcit sembla ser que es donar a la peneplana de La Calma . És de suposar que la via d’accés al Pla de La calma es realitzés a través de Palautordera i Collformic o bé per Aiguafreda. En tot cas sembla improbable que l’accés es realitzés a través del nostre municipi. El que no treu que suposadament les nostre contrades rebessin importants influències des dos enormes exèrcits situats a mols pocs quilòmetres de casa nostre: la vianda i utillatges necessaris molt segurament foren adquirits dels pobles del voltant. No tenim cap referència documental o arqueològica del fet però creiem que certa influència rebé Sant Pere.
La seva enorme capacitat guerrera i la seva superioritat armamentística i estratègica van fer que, no sense gaire problemes, sotmetés als pobles ibers: laietans, ausetans i ilergets. Va ser un canvi brutal ja que a part del sotmetiment militar es van obligar a canviar-se les estructures socials i polítiques fins en aquells moment vigents. El romans van acabar amb tot vestigi de cultura ibera.
El romans van patir diversos atacs ( segle II ANE ) per part dels pobles del Nord d’Europa ( cimbris, teutons, helvètics...etc ) que van obligar a Roma a crear un sistema de defensa basada en la instal•lació a la Hispania del soldats més veterans que es llicenciaven a canvi d’una parcel•la. Paral•lelament es fundaren moltes ciutats com Iluro ( Mataró ) que es van convertir en els centres administratius i comercials.
El Vallès passà a formar part del món romà a partir del segle II ANE, fet constatat per les restes arqueològiques que s’han trobat a Samalús on es situa una de les cases romanes més antigues ( 150 anys ANE ). Els motius pels quals els romans s’instal•laren al Vallès foren diversos, però creiem que el més important són les vies de comunicació que travessaren la nostra comarca.
Dues eren les vies principals: la Via Augusta que anava de Roma a Gadir o Cadis i que aprofitava el corredor natural que forma els dos vallesos, i la que portava d’Iluro a Ausona a través de Caldes de Montbui per les cingleres d’en Bertí. La bona xarxa de comunicació, tant interna com vers l’exterior, va afavorir la instal•lació dels nous pobladors, la majoria dels quals foren soldats de l’exèrcit romà als quals, en finalitzar el seus treball, s’atorgava una parcel•la de terra en recompensa pels seus serveis.
D’aquí va sorgir una nova estructura d’explotació agrària que tenia com a base les villae o villae que no deixava de ser un conjunt format per una gran casa on habitava l’amo i que rebia el nom de domus, les residències dels esclaus i servents, una capella, un barri, l’era, la pallissa, el graner, el celler, els estables, els corrals, el galliner, la bassa, el molí, els horts, els camps, les vinyes, les pastures i el bosc. Amb la distribució de la terra en petites i mitjanes propietats, el nou sistema s’arrelà ràpidament i com ens demostren les nombroses restes arqueològiques trobades de les vil•les. La zona de poblament més important durant l’Època Republicana, és a dir, als segles II-I ANE, era la que es situava en els termes actuals de Les Franqueses, Samalús, Cànoves, La Garriga i l’Ametlla gràcies, en part, a la fertilitat de les seves terres. La segona zona en importància es trobava al voltant de la riera del Tenes com Bigues, Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà d’Avall i Parets. Un tercer lloc cal situar-lo en el riu Mogent amb Llinars i Cardedeu, la Roca, Montmelò i Montornès. A diferència de les societats neolítiques del Calcolític i dels pobles ibers, les zones més despoblades corresponien a les zones altes de les muntanyes, pel seu relleu, i les dels sud de la comarca amb aiguamolls que dificultaven el conreu. Respecte aquesta darrer punt només vull fer constar que la zona situada entre Mollet del Vallès i Montcada i Reixac, on actualment es troben els municipis de La Llagosta i Sant Perpètua de la Mogoda, eren uns immensos aiguamolls tal com ho demostren dos fets: el nom de Mollet que prové de la paraula mollal que significa aiguamoll ( a l’escut de Mollet hi ha un peix segurament com una de les característiques principals de la zona: existència de peixos ) i el fet que els pobles anteriorment esmentats són moderns en relació als municipis que els envolten ja que van néixer aprofitant el dessecament dels aiguamolls.
A Vilamajor la romanització tocà de ple, fet que ho demostra els següents punts:
• Per una part l’existència de restes arqueològiques molt a prop de casa nostra, exactament a Can Pujades (Cànoves) on en el decurs d’unes obres als anys 50, fou exhumat un conjunt de mosaics emmarcats dins d’una estructura típica de planta italiana. Estudis posteriors han permès definir el conjunt com un atri, un tablinium i una cel•la . Altres restes en aquest municipi són a Can Llivants i Can Berengueret. La proximitat de Cànoves fa intuir que a Vilamajor segurament hagués una ocupació romana.
• La troballa de restes arqueològiques romanes ( material divers ) a Can Clavell, masia situada molt a prop del municipi de Sant Pere de Vilamajor i la troballa, actualment desapareguda, d’unes monedes romanes als camps de conreu al voltant de Can Quico Ribalta.
• El nom dels veïnats de Vilamajor corresponen a noms de villae com villa Bruggaries que donat nom al veïnat de Brugueres, villa Cannis que a donat nom al veïnat de Canyes, villa Rasa que ha donat nom a un veïnat amb el mateix nom, villa Riffà que ha donat nom al veïnat de Rifà i villa maiore, molt possiblement la major villa, tal com indica el seu nom, d’aquestes contrades.

L’organització de les villae era de la següent manera: els seus propietaris solien viure en els nuclis urbans passant petits períodes de temps en els seus dominis la direcció dels quals era portada per capataços. La ma d’obra solia ser presoners convertits en esclaus que es feien en les diferents guerres que encara tenia Roma.
El conreu més emprat eren les vinyes, el blat i les olives les quals s’obtenien en abundància permeten un excedent que es venia en els mercats locals, a les ciutats o s’exportava cap a altres indrets molt allunyats de Catalunya. Un altre conreu que es trobava molt arrelat a Vilamajor i Llinars foren els conreu de lli i cànem. Una bona xarxa de canalització duia l’abundant aigua de la zona fins als conreus de lli i cànem ( que necessitaven d’abundosa aigua ). Restes toponímics abundant essent els més importants Llinars ( sembla ser una zona d’aiguamolls i que ho demostra el fet que és el lloc on més aigua trobem de tot l’alt Vallès ) i Can Llinàs al nord de la plana de Sant Pere de Vilamajor.
Durant tot el segle I-II la pax romana es va estendre per tot el Vallès donant lloc a una època de calma i de creixement . Les contínues conquestes romanes aportaven nous esclaus que treballaven, en el nostre cas, al camp a canvi d’una possible posada en llibertat en un futur no massa allunyat. Els romans no va aportar unes millores tècniques apreciable a l’agricultura ja que basaven tota la producció en l’existència d’una ma d’obra barata i rendible com eren els esclaus.
Per tant, tenim un paisatge agrari format per una gran casa domus, molt luxosa, envoltada de camps de conreu, principalment oliveres, vinyes i blat i amb unes petites vivendes disseminades per tot l’espai que pertanyen a persones lliures que treballen pel seu senyor romà.
La finalització de l’imperi romà es deu, en gran part, a la manca de conquestes durant el segle III que va aturar el flux d’esclaus produint una escassetat de ma d’obra i un encariment de la producció i de retruc un encariment del preu dels productes. La manca de botins per manca de noves conquestes provocà un augment fiscal que va aixecar nombroses poblacions produint-se revoltes. Tot plegat significà una profunda crisi econòmica que portà a una ruralització de la població i a la implantació d’un sistema autàrquic.
Paral•lelament però com una conseqüència de la crisi econòmica, hi ha una crisi religiosa apareixen la religió cristiana que arrelà profundament a les nostres terres, sobretot pel descontentament de la població vers les seves antigues deïtats. El resultat foren les conegudes persecucions i execucions de cristians.
Finalment, durant el segle III, pobles provinents del nord d’Europa començaven a fer els seus petits atacs a ciutats romanes augmentant la inseguretat. Les ciutats són abandonades o emmurallades . Molts propietaris de les villae tornen a residir-hi (anteriorment ho feien en les grans ciutats i només anaven a les seves villae durant determinats èpoques de l’any) creant uns exèrcits privats davant la inoperància de Roma per defensar-se d’un clima de violència generalitzada. Moltes persones cercaven la protecció del propietari de les villae situant-se molt a prop d’ells i convertint-se en homes dependents d’ell. El paisatge canvià radicalment. La població es trobava disseminada pel camp del Vallès al voltant de les domus. Les ciutats entraren en decadència. Les activitats econòmiques, socials i polítiques es concentraren al voltant de les villae essent el seu propietari el cap econòmic, polític i social.
El sistema esclavista, poc a poc, s’anà enderrocant a causa del poc control que es tenia sobre ells, a l’arrelament de la religió cristiana i a les contínues lluites internes. Molt d’aquesta esclaus es van situar, com homes lliures, al costat de les villae formant les seves pròpies famílies.
I és que només les grans villae sobrevisqueren a l’època anàrquica gràcies al seu poder econòmic ( autàrtic) i militar gràcies al seus exèrcits populars. Els homes agrícoles lliures cercaven la subsistència alimenticia i la supervivència en els grans senyors o potentiores a canvi d’una fidelitat i ma d’obra. Ens ho podem imaginar com unes comunitats tancades totalment independents econòmicament i socialment. Molt segurament sobrevisqueren les villae més grans desapareixent les més petites o essent absorbides per les més grans.
A casa nostre la toponímia ens indica de l’existència de moltes villae, les quals han estat anteriorment citades. Però sembla ser que per sobre de totes romangué una , la més gran, la major la villa maiore , que correspondria a Sant Pere de Vilamajor. La resta de villae desaparegueren en la seva major part.
El perill que suposava allunyar-se de les villae o fundi va fer que una gran part del territori no fos explotat, mantenint-se enormes boscos. Tots seguit trobarien petites i mitjanes explotacions agrícoles dependents de la villae maior i que també rebien el nom de villae ( potser Vila-Rasa, Vila-Goma...etc). Però també trobem petits poblats anomenats vici habitats per petits propietaris pagesos.
Al segle IV, la disminució de la ma d’obra esclava va fer que els potentiores haguessin de cercar altres vies d’explotació de les seves terres i ho van fer amb els coloni o pagesos que tenien arrendades terres dels grans propietaris a canvi de diners o una part de la collita. Aquest fet va fer augmentar la població al voltant de les villae.
En conclusió: els romans arribaren a Catalunya a començament del segle III portant un nou sistema econòmic i cultural que transfigurà el sistema social pervivent en aquells moments. Juntament amb el romans arribà la pax romana que es veu trastocada per la finalització de l’expansió de l’imperi romà que porta a una manca de ma d’obra barata ( esclaus) i una manca de botins que va provocar que els habitants dels territoris romans haguessin de pagar més impostos. Tot plegat provocà una crisi econòmica i social que va canviar el paisatge passant-se d’un sistema urbà a un sistema rural amb la consagració de les villae con centres de producció econòmica sota el comandament d’un potentiore o aristòcrata romà.
Sant Pere va tenir influències passades romanes tal com ho demostra les restes arqueològiques trobades i els topònims que avui en dia encara es mantenen.