dimarts, de març 13, 2012

Carlins a Vilamajor


A final d’octubre de  1873, es van tenir notícies que les forces carlistes procedents de les comarques muntanyenques  es dirigien cap al Vall`s amb els seus caps Francesc Savalls, Huguet i Martí Miret.  El dia 6 de novembre van ocupar El Figaró, la Garriga, Llerona  i vorejant Granollers arribaren a Cardedeu vora les 18 hores.

Els carlins, amb una força aproximada d’un 2500 homes, es varen d’haver d’enfrontar amb uns 40 homes els quals es varen refugiar  a la zona compresa entre l’ajuntament, els murs de l’església i el seu campanar. Les forces carlistes es varen allotjar a les cases cardedenques  i obligaren als seus veïns a recollir llenya per fer una foc que cremés els indrets on es trobava la resistència.

Malgrat el foc i el fum, que va cremar l’ajuntament, l’església, la casa de l’alcalde, l’estació i la casa del cap dels sitiats; els rebels varen resistir tota la nit a dalt de la torre del campanar, just on no arribava ni la calor ni el fum del foc.

Finalment i després de 18 hores de lluita, es varen rendir. Foren col·locats en files de dos i varen ser conduïts fins a Llinars on el poble sencer es va interessar per la vida dels “herois” (alguns es van salvar gràcies a la participació de persones influents). Poc després, la resta de rebels foren traslladats fins a Sant Antoni de Vilamajor.

Reunits en la casa consistorial de Sant Antoni, els carlistes varen decidir  que els 22 rebels fossin escoltats en confessió i que a les sis de la tarda fossin traslladats des de Can Riera fins al cementiri, en mig de dues files de carlistes que  il·luminaven el camí amb torxes, on foren afusellats de tres en tres, més un que fou mort pel camí quan intentava fugir. 

Entre els morts hi havia Ignasi Assama, el seu pare Elies, el secretari de l’ajuntament Eduard Llorens i 16 persones més. Tres (els darrers ) varen lliurar-se d’una mort segura quan Martí Miret els va perdonar, incorporant-se a la llista de persones de Cardedeu que foren ostatges dels  carlins (com l’alcalde Pau Jobany).

Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del dimecres 7 de novembre de 1973, pàgina 39

Cap comentari: