A Catalunya hi ha també algunas referéncies sobre pérdues humanes ocasionades pels llops. Fernández i Real, en un recull recent (1985) sobre l'evolució histórica del llop al Valles, reuneixen diverses informacíons del segle passat, com la construcció d'una creu al terme de Can Planas {entre el Figaró i la Garriga) en record d'una persona morta peí llop, i també recullen la noticia sobre victimes deis llops,publícades al «Diario de Barcelona» pel metge de Vilamajor B. Seudil, segons la qual vuit persones haurien mort com a conseqüéncia de llurs atacs a Vilamajor, Si. Esteve i Sta. Maria de Palautordera, Sta.Susanna, Montseny i Campíns.
Per més informació clica sobre el títol
dimecres, de gener 27, 2010
Ramon Martí Alsina
Ramon Martí Alsina M fou una de les figures més destacades de la pintura catalana de la segona meitat del segle XIX i la influència de la seva obra va ser cabdal per a la posterior evolució d'aquella al llarg del segle XX.
Està considerat l'artista més important del corrent realista en el nostre país, moviment que s'originà a França i que en l'àmbit pictòric aportà personalitats tan radicals com Courbet o Daumier que, ben aviat, es rebel·laren contra els cànons estètics establerts aleshores, dominats pels ideals romàntics i neoclàssics. L'aparició del Realisme suposà una pèrdua d'interès pel passat clàssic i la mirada es fixà en el present, un nou món modern que es volia reflectir plasmant els costums, les idees i els aspectes de l'època.
També hi ha nombrosos quadres en què Martí Alsina retratà la nostra riera, quan encara anava plena d'aigua. Així doncs, fins al final de la seva vida en Martí Alsina va freqüentar Argentona i en els darrers anys de la seva existència es va instal·lar a Can Castells, una de les masies que es troben a l'altra banda de la riera. Diverses fonts biogràfiques sobre el pintor certifiquen que l'any 1892 per motius de salut es retirà al camp i pintà Vilamajor i Argentona, fent molts apunts i dibuixos. Va morir l'hivern de 1894.
Per més informació clica a sobre del títol
Està considerat l'artista més important del corrent realista en el nostre país, moviment que s'originà a França i que en l'àmbit pictòric aportà personalitats tan radicals com Courbet o Daumier que, ben aviat, es rebel·laren contra els cànons estètics establerts aleshores, dominats pels ideals romàntics i neoclàssics. L'aparició del Realisme suposà una pèrdua d'interès pel passat clàssic i la mirada es fixà en el present, un nou món modern que es volia reflectir plasmant els costums, les idees i els aspectes de l'època.
També hi ha nombrosos quadres en què Martí Alsina retratà la nostra riera, quan encara anava plena d'aigua. Així doncs, fins al final de la seva vida en Martí Alsina va freqüentar Argentona i en els darrers anys de la seva existència es va instal·lar a Can Castells, una de les masies que es troben a l'altra banda de la riera. Diverses fonts biogràfiques sobre el pintor certifiquen que l'any 1892 per motius de salut es retirà al camp i pintà Vilamajor i Argentona, fent molts apunts i dibuixos. Va morir l'hivern de 1894.
Per més informació clica a sobre del títol
Josep de Calassanç Abadal
Igualment, en sentit d'homenatge,ens és grat de deixar constància de la figura il·lustre de Josep de Calassanç Abadal i Casalins, que, si bé en el camp extens del seu art volgué passar anònimament, no ho féu quant al servei a la ciutat per la seva activa participació en la política, fins al punt que pot considerar-se el degà de la democràcia mataronina.
Per les seves condicions rellevants ocupà càrrecs de responsabilitat i fou alcalde de la ciutat. Morí el dia 30 d'agost de l'any 1878 al poble de Vilamajor, on havia anat per tal de recuperar la salut. Deixà l'esposa i només tres dels seus nou fills, Josepa i Francesca, menors d'edat, i Anna, casada amb Josep Escobet i Serrapinyana, tipògraf, que també tingué una impremta al carrer de Sant Josep, número 34. La pèrdua de tan il·lustre personalitat fou profundament sentida pels mataronins, demostrada amb manifestacions de condol i amb l'ofrena de corones per part de corporacions i entitats de la població (12). Creiem també que posteriormient es compliria la voluntat del difunt, expressada én son testament datat a Mataró el 23 d'octubre de 1869, en el qual ordenava que les seves restes fossin sepultades al nínxol propi,
del cementiri de Mataró.
Per més informació cliqueu sobre el títol
Per les seves condicions rellevants ocupà càrrecs de responsabilitat i fou alcalde de la ciutat. Morí el dia 30 d'agost de l'any 1878 al poble de Vilamajor, on havia anat per tal de recuperar la salut. Deixà l'esposa i només tres dels seus nou fills, Josepa i Francesca, menors d'edat, i Anna, casada amb Josep Escobet i Serrapinyana, tipògraf, que també tingué una impremta al carrer de Sant Josep, número 34. La pèrdua de tan il·lustre personalitat fou profundament sentida pels mataronins, demostrada amb manifestacions de condol i amb l'ofrena de corones per part de corporacions i entitats de la població (12). Creiem també que posteriormient es compliria la voluntat del difunt, expressada én son testament datat a Mataró el 23 d'octubre de 1869, en el qual ordenava que les seves restes fossin sepultades al nínxol propi,
del cementiri de Mataró.
Per més informació cliqueu sobre el títol
Subscriure's a:
Missatges (Atom)