El passat 16 d'agost de 2011, Valles Oriental Televisió va emetre el programa PETJADES on ens mostren molt amenament la ruta que ens duu de Sant Pere de Vilamajor fins a l'ermita de Sant Elies.
Cliqueu sobre el títol i podreu accedir al video
dilluns, d’agost 22, 2011
dijous, d’agost 11, 2011
El mas Uguet de Vilamajor
El 24 d’octubre de 1295 Guillema Ugueta del veïnat de Canyes, a la parròquia de Sant Pere de Vilamajor, fa heretament en profit del seu fill Bernat perquè contragui matrimoni i tingui fills de legítim matrimoni. L’heretament va consistir en la donació del mas Uguet que l’heretant tenia per l’altar de Santa Maria (AVENTIN, M. La societat rural. P. 461; Arxiu diocesà de Barcelona. Pergamins sant Pere de Vilamajor, octbre de 1295).
Actualment el mas Uguet o Huguet no existeix com a tal (ni com a masia ni com topònim). Sembla ser que podria estar situat a prop del mas Mogol (al costat de Can parera de Canyes) i del mas Monner (avui desaparegut).
La primera referència del mas o de la família Uguet data del 1217 quan “Pereta i el seu marit Joan Uguet i els seus fills, per a remei de la seva ànima i remissió dels pecats, donen aperpertuïtat les seves ànimes i cossos i totes les seves coses mobles i immobles a Déu, Santa Maria i a la Candela”. (AVENTIN, M. Vilamajor 872-1299. Pàg 164. Editorial Ausa).
L’any 1220 apareix un document on “Guillem Uguet, fill de Bernat Uguet, difunt i la seva dona Sibil•la, concedeixen i reconeix a Pere de Castellar, hebdomari major de l'església de Sant Pere de Vilamajor i als seus successors” (AVENTIN, M. Vilamajor 872-1299. Pàg 165. Editorial Ausa).
No es té constància de cap document que ens parli del mas Huguet o Uguet en dates posteriors. Caldrà continuar investigant.
Actualment el mas Uguet o Huguet no existeix com a tal (ni com a masia ni com topònim). Sembla ser que podria estar situat a prop del mas Mogol (al costat de Can parera de Canyes) i del mas Monner (avui desaparegut).
La primera referència del mas o de la família Uguet data del 1217 quan “Pereta i el seu marit Joan Uguet i els seus fills, per a remei de la seva ànima i remissió dels pecats, donen aperpertuïtat les seves ànimes i cossos i totes les seves coses mobles i immobles a Déu, Santa Maria i a la Candela”. (AVENTIN, M. Vilamajor 872-1299. Pàg 164. Editorial Ausa).
L’any 1220 apareix un document on “Guillem Uguet, fill de Bernat Uguet, difunt i la seva dona Sibil•la, concedeixen i reconeix a Pere de Castellar, hebdomari major de l'església de Sant Pere de Vilamajor i als seus successors” (AVENTIN, M. Vilamajor 872-1299. Pàg 165. Editorial Ausa).
No es té constància de cap document que ens parli del mas Huguet o Uguet en dates posteriors. Caldrà continuar investigant.
Breu apunt sobre l'origen de La Fàbrica a Vilamajor
La indústria cotonera tingué un paper protagonista en l’arrencada de la industrialització fabril a Catalunya i, des dels seus inicis, se singularitza, altres coses, pel seu caràcter urbà i, més encara barceloní. Tanmateix, en l’últim quart del segle XVIII la fase de filatura – manual- es desenvolupà en bona mesura a base de donar feina a filadores rurals. Entre aquestes es troben la filadores de Sant Pere de Vilamajor.
Sant Pere de Vilamajor no tenia indústria llanera però es sap que entre el 1772 i 1774, la Reial Companyia de Filats de Cotó de Barcelona tenia filadores que treballaven per a ella al poble de Sant Pere. Varen escollir el lloc per què tenia tradició filadora des de l’any 1766 on alguns filadors treballaven per fàbriques d’indianes. Un exemple fou el filador Jaume Guiu i Canal
Podria ser l'origen del local municipal "La Fàbrica". Continuaré la investigació
Font: OKUNO, Y. Entre la llana i el cotó. Una nota sobre l’extensió de la indústria del cotó als pobles de Catalunya el darrer quart del segle XVIII. Recerques: història, economia, cultura. Any 1999 nº 38.
Sant Pere de Vilamajor no tenia indústria llanera però es sap que entre el 1772 i 1774, la Reial Companyia de Filats de Cotó de Barcelona tenia filadores que treballaven per a ella al poble de Sant Pere. Varen escollir el lloc per què tenia tradició filadora des de l’any 1766 on alguns filadors treballaven per fàbriques d’indianes. Un exemple fou el filador Jaume Guiu i Canal
Podria ser l'origen del local municipal "La Fàbrica". Continuaré la investigació
Font: OKUNO, Y. Entre la llana i el cotó. Una nota sobre l’extensió de la indústria del cotó als pobles de Catalunya el darrer quart del segle XVIII. Recerques: història, economia, cultura. Any 1999 nº 38.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)