Els ibers

Entre el 1200 i el 800 ANE es forma la civilització ibera degut a un procés d’aculturació per la vinguda de dues civilitzacions alienes: els fenicis per la banda mediterrània, i els indoeuropeus dels Camps d’Urnes pels Pirineus. El contacte dels antics habitants de Catalunya amb els nouvinguts comportarà canvis econòmics i culturals, i avenços tecnològics ( pas de l bronze al ferro ) que va permetre una millora de l’instrumental agrícola que va portar una millora de les collites que va fer augmentar la població.

La cultura ibèrica adquireix uns nous caràcters personals i originals que el diferencien clarament de cultures anteriors.

Solien estar dividits en tribus que vivien en poblats emmurallats amb cases, carrers enllosats i alguns edificis de caràcter públic construïts a dalt de turons per ser millor defensables.

Cada tribu rebia un nom diferent com laietans, indigets, ilergets, ausetans..etc però amb trets comuns com la seva cultura material, la llengua, l’organització social, etc. Al Montseny es poden trobar dos tribus: els laietans i els ausetans, que posteriorment han donat nom a una caixa d’estalvis i a una comarca ( Osona ).

En Joaquim Arxé Galvez distingeix quatre grans períodes:

- Un període de formació ( 750-600 ANE ) que es troba emmarcat dins de l’Edat de Bronze final i on es comencen a introduir els primer objectes de ferro

- El període antic (600-450 ANE ) on hi ha una expansió al llarg de tota la costa situant-se, preferiblement, a les planes.

- El període ple ( 450-200 ANE ) on hi ha una augment de la població i ser una època de lluita constants entre les diferents tribus

- Finalment el període final (200-50 ANE ) es produeix el desembarcament d’Escipió a Empuries a causa de la segona guerra púnica, iniciant-se l’ocupació romana i comencan el final de la cultura ibèrica.

Al Vallès es poden observar dos tipus d’assentaments molt diferenciats: els “oppida” que eren poblats fortificats situats als cims dels turons com el trobat al Turó del Vent a Llinars del Vallès; i els “vicus” o establiments aïllats situats a la plana i dedicats a l’agricultura. Restes trobem a on actualment es troba el Castell de Montclús a Sant Esteve de Palautordera i a Can Pericas, Puig Castell i Les Ferreries a Cànoves i Samalús.

A Sant Pere de Vilamajor no s’ha trobat restes ibèriques exceptuant la meravellosa devesa ibèrica trobada entre els murs de la masia Can Canal.

Molt possiblement, l’origen es pot deure a dues raons:

- la devesa fou transportada pels treballadors que van realitzar la reconstrucció i modificació de l’actual església de Sant Pere cap el segle XVII i on extreien els materials necessaris de la pedrera situada just al costat del turó del Vent de Llinars, on hi havia un antic poblat iber.

- No hem de descartar que a Vilamajor s’hagués establert un “vicus” similars als trobats a Cànoves o a Sant Esteve encara que no s’han trobat restes.