divendres, d’agost 15, 2008

El veïnat de Canyes

5.1 Generalitats

El municipi de Sant Pere de Vilamajor es troba dividit en set barris: els Boscassos, el Sot de l’Hom, Brugueres, Brugué, el Pla, Santa Susanna i el de Canyes.
No es tracta d’una divisió administrativa sinó que més aviat es tracta d’una divisió física. Per exemple, el veïnat de Santa Susanna aplegaria a totes les masies muntanyenques del municipi, el Sot de l’Hom aplegaria totes les masies situades al llarg de la Vallserena...etc., per tant, ens trobem davant d’una divisió obligada pels accidents geogràfics que farien de frontera entre els diversos veïnats.
Dins de cada veïnat es crearia un miniunivers format per cadascuna de les masies allà situades unides per vincles de solidaritat i de cultura de tal manera que entre elles s’ajudarien en les feines agrícoles, en tasques constructives de les infrastructures necessàries o en la unió de famílies a través dels casaments d’alguns dels seus membres. Dit d’altra forma, hi ha més possibilitat que una masia del veïnat dels Boscassos mantingui relacions de qualsevol mena amb una masia del seu mateix veïnat que no pas d’un altre veïnat.
El veïnat de Canyes és el més gran de tots essent el seu límits pel nord la vessant sud del Pi Novell a uns 1100 metres d’alçària, seguint una línia cap el sud passaria per sota del turó de Sant Elies per trencar tot seguit cap a l’est fins a la collada de Vallbona. Continua cap al sud fins la Serra d’en Rovira on trencaria cap a l’oest fins aproximadament Can Pairana on , dirigint-se un altre cop cap al sud, seguiria la Serra Llarga fins arribar a la riera de Vallserena. Ens trobem al límit sud-est del veïnat. Remuntarien un altre cop els darreres estivacions de la serra i aniríem a parar entre Can Riba i Can Vidal, essent aquest el seu límit sud. Mentre, el seu límit sud-oest correspondria a la riera de Can Gol on es dirigeix cap al nord per el Coll d’Uxola i Palestrins fins arribar al Pi Novell, límit nord. En resum: correspondria a tota la vessant sud del Pi Novell i l’oest de Sant Elies.

Una orografia molt accidentada amb grans desnivells i que ha marcat profundament la vida dels seus pobladors. Climàticament ens trobem a l’indret on més diferències de temperatures i pluviometria hi ha de tots els veïnats del municipi. A les part més alta del veïnat les baixes temperatures a l’hivern, amb pluges moltes vegades amb forma de neu i les enormes ventades han sigut determinants per l’establiment de població i les seves fonts de producció.
Per altra banda, l’accidentada orografia provoca que la seva comunicació vers l’exterior sigui força complicada el que portava a crear un sistema de producció més autàrtica que la resta de masies i amb una minva considerable de relacions amb els seus veïns.
En canvi, uns pocs quilòmetres més cap avall, al fons de la vall, el clima canvia totalment. Les baixes temperatures només es donen a les nit més fredes de l’any mentre a l’estiu el seu engorjament el protegeix de les calorades. Les precipitacions són menys abundants, però suficients. La seva planaries permet que estiguin millor comunicades les masies i que les relacions econòmiques i socials siguin més fluïdes.
El que tenen totes dues part, la plana i la muntanya, en comú és que són travessades per la riera de Canyes, de Vilamajor o de Limà que recull totes les aigües facilitades pels nombrosos torrents situats a la vall de Canyes: el Torrent de Brollars, el de Tramuja, la de la Font d’en Borell... etc.
Tanmateix, sí la plana es troba formada per restes al•luvials i la muntanya és rocallosa i sí el clima és diferent, és inevitable arribar a la conclusió que la vegetació ha de ser molt variada. Efectivament passem en poc metres de les verdes pastures dels prats de dalt de la muntanya, pels alzinars muntanyencs fins l’alzinar mediterrani. Tot molt vigilat pel bosc de ribera que segueix el camí de la riera.

5.2 Les masies

El veïnat es troba formada per les següents masies: Can Gras d’avall, Can Gras d’amunt, can Panxà, Can Pau Filbà Can Vidal del Puig, Can Pujades, Can Parera de Canyes, Can Mongol, Can Cortina, Can Surell, Can Planell , El Cortès, Can Patirem, Can Pairana, Les Planes de Can Cortès, Can Nadal i el Corrals de Can Perera.

Aquestes són les que actualment permeten ser estudiades però es sap documentalment que antuvi existien moltes més les quals no en queden cap resta. Parlem de Can Huguet, el mas d’en Rovira, el mas d’Olivera, el mas Gil i el mas d’en Joan Castelar.

En total parlem de 22 masies, i tenint en compte que l’any 1151 es sap que existien 82 masos, el 1300 hi havien 60/65 a Vilamajor (que també comprenia Cardedeu ) i en els segle XV hi havia 90 masos , fa pensar que el veïnat de Canyes era, sense cap mena de dubtes, un dels més ocupats de tot el territori i alhora un dels més rics.
La primera referència documentada de l’existència de població en el veïnat data de l’any 950, per tant, la seva antigor ha de ser major. Sí fem una mica d’història veurem que un cop finalitzada l’ocupació sarraïna de les nostres contrades, cap a finals del segle VIII i començaments del IX , les antigues villae romanes i les seves successores godes, van desaparèixer totalment, en part gràcies a un enorme despoblament a causa de la presència musulmana. Expulsats els sarraïns, el comte de Barcelona, Guifré el pilós, inicià un procés de repoblació en tots els nous territoris. El sistema de captació consistia en oferir als nous pobladors una parcel•la, la qual si la mantenien productiva durant 30 anys passaria a la seva propietat. És l’anomenat sistema d’aprisió.
Els nouvinguts, una part venien del Ripollès, s’establiren en les zones més aptes per obtenir una producció suficientment gran per poder alimentar una família conjugal ( matrimoni i els seus fills). Resulta evident que la zona al•luvial que hi ha a banda i banda de la riera de Vilamajor, fou de les primeres en ser ocupades.
El sistema productiu es basava en les vil•les que , segons definició d’en J. Vilaginés en el seu llibre “El paisatge, la societat i l’alimentació al Vallès Oriental (segles X-XII)” no deixaven de ser “una comunitat pagesa; és a dir era un indret on vivia una petita col•lectivitat i on aquesta tenia els seus béns econòmics (terres, prats, horts, boscos, erms, etc. )” .
Ens hem d’imaginar un territori ocupat per una sèrie de famílies les quals tenen llaços d’unió social, política i econòmica. Social perquè entre la comunitat mantenen una vida social basada en llaços de solidaritat. Econòmica perquè comparteixen tenen un espais (boscos, pastures...) les quals són d’ús comunitari o col•lectiu. Polític perquè els nouvinguts gaudeixen de certs privilegis donats per les cartes de franqueses i on les decisions es prenien assembleariament sota el control d’un “bon home”.
Diverses són les vil•les que trobem a Vilamajor, però la nostre, la vil•la cannes pot tenir el seu origen en persones nouvingudes d’altres territoris catalans. I li van posar el nom de cannes per la senzilla raó que la riquesa de les terres al•luvials juntament amb l’existència d’aigua en gran quantitat feia del lloc ideal pel conreu del lli i del cànem, productes molt preuats per la confecció de roba, cordes o sabates.
Però no foren els únics habitants. Vilamajor no fou totalment despoblada durant l’ocupació sarraïna. Una part fugí cap a zones més segures essent una d’elles les nostres muntanyes. Aquí no van formar una col•lectivitat com a les vil•les, però si van formar un conjunt al voltant d’un punt neuràlgic que era l’església (Santa Susanna?). Potser la principal diferència i la que, creiem, que va originar la no formació d’una vil•la, és que eren propietaris de la parcel•la. Eren alouers. Solien tenir una producció totalment diferent a la plana donat que la manca de terrenys fèrtils . La seva principal activitat fou la ramadera. D’aquí les enormes diferències que trobarem entre les masies situades a la plana i les situades a dalt de la muntanya.
Desconeixem del tot per què la part de la muntanya rebé també el nom de veïnat de Canyes. Podria ser per la relació que mantingueren totes dues comunitats o per què ha sigut un defecte de divisió administrativa d’anys posteriors.

Cap comentari: