dilluns, de febrer 16, 2009

Fotografies antigues 1


Escoles velles de Sant Antoni de Vilamajor. Any 1912




La Torre Roja




Urbanització Les Faldes



Plaça de Sant Antoni de Vilamajor

El Cortès


Fotografia 1941. Francesc Bardera

Situació: a uns 1.000 metres d’alçada ( és una de les més enlairades de tot el Montseny) es troba situada en una espatllera d’erosió formada a migjorn del Turó del Prat del Fondo.

Captació d’aigua: de la font del Pastorim, que recull les aigües del Sot del mateix nom, situada a ponent de l’edifici; i de la font de Les Planes, situada darrera de l’edifici. Tenen un sistema de captació d’aigües pluvials que s’emmagatzemen en un dipòsit.



Producció: situada, gairebé, en el cim de la muntanya, fet que no afavoreix un conreu extensiu, la fertilitat del sòl, l’orientació i unes pluges més abundants que la plana, van permetre uns conreus de subsistència per persones i bestiar.

Orientació: a migdia.

Tipologia: família II.

Funcionalitat : masia ramadera.

Ús actual
: abandonada en estat ruïnós.

Construccions annexes: corts pel bestiar molt malmeses.

Topònim: En la capçalera de la riera de Vilamajor, dalt del Sot del Cortès, l’orografia es suavitza considerablement formant unes petites planes producte de l’erosió, les quals donen el nom a la masia que s’instal•là. El fet que durant tot l’estiu els ramats estaven a la part alta de la muntanya, cercant bones pastures, feia que durant els tres mesos haguessin d’habitar allà els propietaris del Cortès. Poc a poc va passar de ser un corral a una casa donant-li el nom de Les Planes del Cortès.

Data: Si ja és difícil datar una masia que encara es troba dempeus, imagineu-vos una que es troba en runes. L’estructura arquitectònica, documentada amb fotografies i testimonis orals, fan creure que és del segle XVI. Malauradament no tenim coneixement de cap reforma o reconstrucció de la masia.

Història: No disposem de documentació que ens informi de l’època de construcció de l’edifici. Atenent a la seva situació en un indret extraordinàriament elevat, el material emprat i les diverses informacions que testimonis orals ens han donat, pensem que es va originar a partir del segle XVI -no surt esmentada en el fogatge de l’any 1515- i que el seu origen respon a necessitats econòmiques de la masia mare: El Cortès.

Com s’ha dit a la fitxa del Cortès, la principal activitat econòmica fou la ramaderia. Durant l’hivern el ramat restava tancat a les corts i a l’estiu es deixava pasturar a les parts més altes de les muntanyes. Amb el pas del temps, molt segurament, els propietaris del Cortès van decidir construir un edifici a dalt de les muntanyes per què s’instal•lessin els pastors. Poc a poc es va anar fent gran, segons les seves necessitats, fins a convertir-se en una masia.

A l’any 1867 hi havia 8 persones: un matrimoni i els seus 6 fills. La masia es va abandonar fa uns 50 anys no tornant-se a ocupar, fet que ha abocat a l’estat ruïnós en què es troba actualment.

Característiques: Coberta a dues aigües perpendicular a la façana principal orientada cap al migdia. Cal destacar la gran quantitat d’estances destinades al bestiar ( que ocupaven una superfície molt superior a la destinada a l’habitatge ).

La família Copons


En el segle XVII apareix la família noble Copons, entre ells Joan Copons Falcó i d'Aymerich com a titular dels drets dominicals a la banda de Sant Pere de Vilamajor, Santa Susanna i Cànoves. Això fa pensar que quan la casa de Barcelona va vendre o cedir part de les seves propietats vallesanes, un dels adquirents van ser els descendents d'una família que ja en temps de Ramon Berenguer IV s'havia mogut per aquells indrets. Entre les cases que aquest nobles tenen el domini directe figuren Can Planell, el Surell, el Cortès, Can Nadal, Vallmanya i moltes altres.

Joan Portals i Martí “La costa del Montseny. Entre el Turó de l'Home i la Tordera. Història d'una parròquia”. El llibre del set-ciències. Pàg 185

Accident aeri al Montseny

La Història que presentem avui va passar el 3 de juliol de l’any 1970. Molts dels lectors la recordaran, i d’altres n’hauran sentit a parlar, es tracta de l’accident de l’avió Comet 4 de la companya Dan Air, que va commocionar les nostres contrades i que us expliquem seguidament.

El dia 3 de Juliol de 1970, a les 16h08’ de la tarda despegà de l’aeroport de Manchester amb direcció a Barcelona, l’avió de la companya Dan Air, un De Havilland, model Comet 4, amb 105 passatgers a bord i amb 7 membres com a tripulació.

El comandant d’aquell vol, de 48 anys d’edat, havia estat pilot de la Royal Air Force, i abans de treballar per la companya Dan Air, ho havia fet per la British Eagle. En el moment de l’accident, tenia 7427 hores de vol, de les quals 605 havien estat fetes en un model d’avió com el d’aquell vol amb 29 hores com a comandant. Aquest era el seu primer vol a Barcelona com a pilot. El Primer oficial, de 41 anys d’edat tenia 4765 hores de vol, de les quals 189 havien estat en un Comet. L’enginyer de vol, de 40 anys, tenia 1275 hores com a enginyer, de les quals 218 en un Comet 4 i era considerat un enginyer molt competent.

L’avió va ser comprat per Dan Air a la companya BOAC l’any 1969, i tenia tots els certificats en regla i al dia. Fins el moment de l’accident tenia 27786 hores de servei.




Aquell dia l’hora prevista per l’enlairament d’aquest vol era les 16:00, i finalment va produir-se a les 16h08’. Contràriament a la ruta inicialment escrita en el pla de vol a Manchester, i degut a l’intens tràfic que hi havia a la zona de Paris, l’avió va ésser autoritzat per Paris control a realitzar el recorregut Nantes – Agen – Toulousse i després de travessar la frontera pels Pirineus hauria de passar sobre el punt "B" que correspon a Berga seguin la ruta aèria UB31.

A les 17h57’ l’aparell reportar que creuava la frontera espanyola, amb rumb 193º donant el temps estimat d’arribada a la vertical de Berga les 18h01’. A les 18h02’.30 l’aparell passar a 29 Km a l’esquerra de Berga, paral•lel a la ruta UB31, seguint amb el rumb 193º.

Al contactar amb Barcelona Aproximació, (Barcelona APP) i per motius d’identificació, el controlador indicà al pilot de fer un canvi de rumb cap a 140º, el comandant de l’aparell, després de confirmar la instrucció, va realitzar la maniobra, mentre confirmava el seu descens cap al nivell de vol FL60 (uns 2000 mts).
A les 18h02’.48 l’aparell reportar que passava sobre Sabadell, quan en realitat es trobava a 52 Km d’aquest punt. Coincidint amb aquesta afirmació errònia del comandant, al control aeri de Barcelona s’observà un eco (un punt) a la pantalla del radar, sobre Sabadell, amb un rumb i velocitat coincidents amb la del Comet.
Ni el control de Sabadell ni el de Barcelona, han pogut mai aclarir a que pertanyia aquest eco enregistrat en aquell precís instant.

Seguidament, el controlador comunicà al pilot que tenia l’aparell a la pantalla del radar, i per tant l’autoritzà a continuar el descens cap a 2800 peus (menys de 1000 mts), que és l’alçada mínima indicada en els procediments per la suposada zona on es trobava l’avió. A les 18h03’ el comandant demanar quina era la pista en servei, Barcelona APP va contestar que la 25, obtenint confirmació del comandant. A les 18h05 Barcelona APP demanar l’alçada de l’aparell, el comandant respongué "passem 4000 peus en descens".

Llavors Barcelona APP demanar confirmació sobre quin rumb estava mantenint l’aparell, però aquesta pregunta ja no va tenir resposta.

Aquell dia, la temperatura enregistrada a l’observatori del Turó de l’Home, era de 9ºC, i el punt de rosada també era de 9ºC. El vent bufava del Sud Oest amb una força de 10 nusos (uns 18 Km/h), la visibilitat era nul•la degut als núvols que cobrien la carena (cosa bastant freqüent) i s’havia recollit 1 litre / m2 de precipitació en les darreres 12 hores.

El lloc exacte de l’accident és a les coordenades: Latitud 41º47’45" Nord, Longitud 02º27’34" Est, que corresponen a la vessant nord est de les Agudes, dins el terme municipal d’Arbúcies.

L’avió va impactar amb la muntanya a una velocitat de 410 Km/h, amb un angle de 45º respecte el pendent, i en el moment de la colisió el seu rumb era de 145º, amb un angle de descens d’entre 5 i 10º, amb els motors funcionant amb total normalitat.
Després de l’impacte es va produir una explosió, amb un posterior foc.



Ruta de l'avió des que travessar la frontera

Al lloc dels fets es van desplaçar efectius de la Guardia Civil de Girona, de la Creu Roja de Barcelona, 110 bombers de Barcelona, i 25 voluntaris de la Creu Roja de Barcelona, així com persones vingudes de Sant Celoni, Viladrau, Arbúcies i molts altres pobles de la zona.

S’hi desplaçaren també personalitats del món civil i militar, així com 77 soldats del CIR no. 9 de Sant Climent de Sasebas.

Malauradament no hi va haver cap supervivent.

Font: De Havilland Comet website