dijous, d’octubre 25, 2012

L'església de Sant Pere de Vilamajor de l'any 955


L’església de Sant Pere de Vilamajor  de l’any 955 (http://vilamajor.blogspot.com.es/2012/09/acta-de-dotacio-de-lesglesia-de-sant.html) com deuria de ser?

En el segle X l’arquitectura predominant a Catalunya era el preromànic  que lluny de ser homogeni , revela una pluralitat de formes, originades la majoria en tradicions anteriors autòctones i més o menys influenciades pels substrats culturals de cada regió, així com una continuïtat de les formes més simples heretades d'època visigòtica. En alguns casos hi ha una voluntat notable d'entroncament amb la romanitat, entesa com a civilització superior, com en l'art carolingi. En d'altres casos, la influència de l'ocupació sarraïna és més forta, com és el cas de l'art mossàrab de l'occident peninsular.

En un primer moment corresponen a les construccions d'època anterior que s'apedaçaven o recomponien, però tot seguit s'aixecaren edificis de nova planta, basíliques o petites esglésies obrades amb pedres i fang, cobertes de fusta, que seguien els models dels temps precedents. El tipus més corrent d'església preromànica és el d'una petita església de nau única capçada per un absis quadrat o trapezoïdal de vegades amb un transsepte elevat entre l'absis i la nau, que representa la influència de l'arquitectura carolíngia. A la fi del segle X, l'absis comença a tenir la planta semicircular aprofundida, molt irregular.

En el decurs del segle X hom inicià l'assaig de la coberta de volta en els santuaris per estendre-la més tard sobre la nau de les esglésies de dimensions petites. Les estructures es feren més sòlides, amb parets de grossos carreus angulars, i presentant sovint l'aparell de pedres en espina de peix, mètode constructiu d'influència romana seguit arreu i que predominà a la segona meitat del segle.

Un dels detalls a tenir em compte, i que resulta molt important per establir la possible ubicació de l’església que hi havia a Sant Pere de Vilamajor l’any 955, era que l’absis havia de mirar cap a l’est, cap a Terra santa. Per tant, l’església no podia tenir la mateixa orientació que l’actual (S-N) sinó que hauria de ser (W-E)

Cap comentari: