dissabte, de febrer 09, 2013

Els mansos rònecs de Vilamajor


La pesta negra, l’epidèmia més letal d’Edat Mitjana, afectà greument Catalunya des del primers mesos de l’any 1348 i provocà una pèrdua de població molt important que alguns autors han xifrat en una 50% i altres en un 20%. Vilamajor no restà al marge.

La pesta negre tingué efectes devastadors a l’hàbitat dispers mentre que el nucli de població va provocar la pèrdua de població. Entre les persones que varen morir a causa de la pesta tenim en Pere de  Riba, pagès del mas homònim, on deixa vídua i cinc fills.

 En aquells moments a Vilamajor hi havia entre 60 i 65 masos molts del quals varen ser abandonats, són els anomenats mansos rònecs.  Naturalment, quan un mas quedava desocupat, el senyor de Vilamajor (que recordem que eren els Sentmenat ), miraven de trobar un nou conreador. Primer, calia fer  algunes diligències judicials, convocar els parents dels darrer posseïdor a fi que en un cert termeni es presentessin a reclamar el domini útil del mas. Si no ho feien, revertia al domini directe  i el senyor podia fer un nou establiment. Trobar un pagès que volgués acceptar les mateixes condicions dels possessor anterior no era fàcil, però tampoc impossible.  

A Vilamajor , a l’any 1391, els comptes del batlle informen de la unió de tres masos deshabitats en un sol:  el Cortès actual fou la suma dels masos  rònecs anomenats Palestí, el Janer i el mateix Cortès. El 1397, el batlle  general autoritzà  Bernat Moragues a unir dos masos rònecs deshabitats des de la pesta negra, al mas que ja tenia. 

Bibliografia
AVENTIN PUIG, Mercè.  La societat rural a catalunya en temps feudals. Columna assaig. Pàg 354-554
FERRER I MALLOL, Maria Teresa. Establiments de masos desprès de la pesta negra. Institució Mila i fontanals. CSIC. Institut d’estudis catalans. Barcelona

Cap comentari: