dilluns, de març 11, 2013

Alexandre Cirici i Pellicer


Nat a Barcelona el 22 de juny de 1914  i mort el 10 de gener de 1983, fou  un important tractadista i crític d’art.

Món acadèmic
Inicià estudis d'arquitectura a la Universitat Autònoma de Barcelona (1935). S'exilià el 1939 i estudià història de l'art a Montpeller i a París. Tornà a Barcelona (1941), es llicencià (1955) i es doctorà (1971) en història. Fou professor de disseny a l'escola Eina, de sociologia de l'art a la Universitat de Barcelona (1970) i assolí la càtedra d'història general de l'art a la Universitat de Barcelona (1981).

Món laboral

 Es dedicà a la il·lustració de llibres i a la pintura, fou crític d'art de la revista "Serra d'Or" i col·laborà com a tècnic artístic en agències de publicitat. Fou membre fundador de Miramar, del Club 49, d'"Ariel" i de l'Esbart Verdaguer, del qual fou director plàstic. Presidí l'Associació d'Artistes Actuals (1953), l'Associació Internacional de Crítics d'Art i organitzà el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (1960). Fou elegit senador per Barcelona en 1977, 1979 i 1982, pel Partit dels Socialistes de Catalunya, i diputat al Parlament Europeu.

Món personal

S'interessà per la interpretació actual i transcendent del fet artístic i per l'anàlisi estructural de l'art. Intentà una sistematització de l'art català contemporani, d'esquemes rígids i síntesis brillants, amb una visió col·lectiva dels Països Catalans. Publicà entre altres obres: Picasso antes de Picasso (1946), El tron de la Mare de Déu de Montserrat (1947), Miró y la imaginación (1946), Tàpies, testimoni del silenci (1970); El arte modernista catalán (1951), l'obra més completa sobre aquest període; L'arquitectura catalana (1955), L'escultura catalana (1957), La pintura catalana (1959), Ceràmica catalana (1977), L'art gòtic català, segles XIII-XIV (1979) i L'art gòtic català, segles XV-XVI (1979), obres de divulgació; El surrealismo (1949), Art i Societat (1964), L'art català contemporani (1970), Museus d'art catalans (1982), amb fotografies de R. Manent, recull de crítiques publicades a "Serra d'Or", i Miró llegit (1971). Ha publicat també Muntanya única (1947), poema montserratí, la guia Barcelona, pam a pam (1971) i dos llibres de visions barcelonines amb il·lustracions d'Aurora Altisent. Col·laborà en L'art català (1957) i en Un segle de vida catalana (1960). Publicà capítols de les seves memòries: Nen, no t'enfilis (1972), Temps barrat (1973, premi Josep Pla), A cor batent (1976) i Les hores clares (1977).

Relació amb Vilamajor

Quan tenia 15 anys i degut a un inflintrat pulmonar, va pasar l’hivern del 1929 a Vilamajor. Durant la malaltia llegar una imporant quantitat de llibres, entre d’altres Sthendal, Tolstoi, Tagore i J.V Foix.

Va viure al carrer de França



Bibliografia

Homenatge de Catalunya a Alexandre Cirici (1914-1983). Maig-juny 1984.
Enciclopèdia catalana


Cap comentari: