Si alguna vegada heu visitat el Parc de la Ciutadella de Barcelona, haureu vist el bust d'en Joan Maragall.
Entre 1908 i 1913, per iniciativa de Francesc Matheu i Fornells (Barcelona, 1851 – Sant Antoni de Vilamajor, 1938), director del setmanari II·lustració Catalana, es van erigir, a diferents indrets del Parc de la Ciutadella, diversos bustos dedicats a personatges preclars de la cultura catalana. La major part d'aquests monuments van ser fruit de la col·laboració entre reconeguts escultors i arquitectes. La llista és la següent: Milà i Fontanals (1908, obra de Manuel Fuxà amb Joan Rubió i Bellver), Emili Vilanova (1908, obra de Pere Carbonell amb Bonaventura Bassegoda), Marià Aguiló (1909, obra d'Eusebi Arnau), Lleó Fontova (1910, obra de Pau Gargallo), Víctor Balaguer (1910, obra de Manuel Fuxà amb Puig i Cadafalch), Teodor Llorente (1912, obra d'Eusebi Arnau amb Alexandre Soler March), i Joan Maragall (1913, obra d'Eusebi Arnau amb Domènech i Montaner). Després vindrien les de Joaquim Vayreda (1915, obra de Manuel Fuxà amb Pere Falqués), Pepita Teixidó (1917, obra de Manuel Fuxà), i Francesc Carreras Candi (obra de Jacint Bustos).
En fi, Francesc Matheu, amic personal de Joan Maragall, admirador de la seva obra, de la seva influència sobre els esdeveniments contemporanis i de la seva mirada lúcida vers la societat i l’enfrontament amb l’Espanya centralista, es dedicà a aixecar homenatges a aquells prohoms, bàsicament literaris, que ell admirava. Des de les pàgines d'Il·lustració Catalana, Matheu feia una crida a la societat civil per tal de recaptar fons per a aquests petits homenatges.
El 1909 ja s’havia fet la crida per aixecar un bust a Marià Aguiló, i els resultats obtinguts feren que Matheu volgués repetir l’experiència. La crida per a l’aixecament del bust de Joan Maragall, publicada en la Il·lustració Catalana deia així:
"Homenatge a JOAN MARAGALL. Molt Sr. nostre: amichs y admiradors d’en Maragall, units en un mateix sentiment per la seva mort, anem a axecar son bust en los jardins del Parch, al igual que’ls que ja hi figuren d’altres eminències de la nostra moderna literatura.
No hi haurà segurament qui dubti de la justícia d’aquest homenatge al cantor de NURIA y de la SARDANA, al escriptor insigne que per sa idealitat y sa bonesa s’havia guanyat la simpatia de tothom. Per axò, en la seguretat de que seràn molts els qui voldràn contribuhir a perpetuar sa figura en marbre, resultant l’homenatge verdaderament popular, obrim una suscripció ab quotes ben modestes a fi de que hi càpiguen sense gran sacrifici tots els nombrosos devots d’en Maragall.
Al convidarli a V. no dubtem d’obtenir la seva contribució, pregantli’s servexi portarhi també la dels seus
companys entusiastes.
Ab les gràcies per endavant, li queda afm. amich y s.s.q.b.s.m.
Per la comissió,
FRANCESCH MATHEU
Una primera llista de trenta subscriptors sortí publicada amb la quantitat que cadascú havia aportat, sempre amb valors de 5 i 10 pessetes: Francesc Matheu, Miquel S. Oliver, Àngel Guimerà, Joaquim Ruyra, Narcís Oller, Joan Alcover, Joaquim Cabot, Àlvar Verdaguer, Joseph Franquesa, Enric Prat de la Riba, Eduart Toda, Ramon Picó, Bonaventura Bassegoda, Joan M. Guasch, Frederic Rahola, Carles de Fortuny, Joaquim Riera, Ramon E. Bassegoda, Miquel Costa i Llobera, Lluís Guarro, Jacinto Torres, Joan Oller, Carme Karr, Gustau Gili, Rita Esteve, Gustau Gili Esteve, Montserrat Gili, Roser Gili, Eusebi Güell i Carles G. Vidiella.
A banda d’aquesta crida d’adhesió, Francesc Matheu envià cartes personals a aquelles persones i entitats que, creia, podien estar interessats a subscriure-s'hi.
Poc temps abans, però, un homenatge veritablement important va ser la decisió de publicar els dos primers volums de les obres completes de Maragall, la qual cosa donà un altre relleu a la crida per a l’aixecament del bust: si aquest servia per parlar del poeta als barcelonins, les obres completes servirien per passar les fronteres i perquè les seves paraules perduressin per sempre més. En Francesc Matheu ho expressava així:
"Tots els qu’havien conegut en Maragall, tots els que l’han llegit, han de contribuhir forsosament als dos homenatges que es preparen. ¿Quí es que no voldrà tenir a casa’ls seus llibres, hont trobarà reunides totes les produccions del autor estimat, hont retrobarà’l pler de la vella lectura, hont llegirà, ordenat definitivament, lo que deixà dispers, hont tindrà la sorpresa de lo inèdit com la bella tragedia de Nausica?"
La crida a la subscripció començà pels volts de juny de 1912, i es tancà el 30 d’abril de 1913. La xifra recaptada assolí les 2.000 pessetes, de quaranta-set donants de Catalunya, L'Havana i Buenos Aires.
La Diputació Provincial i l'Ajuntament de Barcelona subvencionaren la iniciativa amb 494 i 247 pessetes respectivament.
Tot i haver-se tancat la subscripció el 30 d’abril de 1913, el bust ja havia estat enllestit i acabat per aquestes dates. L’escultor Eusebi Arnau, el mateix que féu la medalla d’homenatge a Maragall a petició de l’Ateneu Barcelonès, fou l’encarregat de fer-lo. Del disseny de la columna i el pedestal se'n va encarregar l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Bibliografia
QUINEY, Aitor. Dos homenatges artístics a Joan Maragall: la medalla de l'Ateneu Barcelonès i el bust del Parc de la Ciutadella. Revista Haidé, núm. 2, 2013 p. 27-41
Bibliografia
QUINEY, Aitor. Dos homenatges artístics a Joan Maragall: la medalla de l'Ateneu Barcelonès i el bust del Parc de la Ciutadella. Revista Haidé, núm. 2, 2013 p. 27-41
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada