diumenge, de gener 10, 2016

Una nova teoria sobre l’origen del topònim Vilamajor

El 15 de gener de 1023, Berenguer,  el comte de Barcelona, ven diferents alous i feus que té repartits pel Vallès. Un d’aquest es trobava a prop de la Valle Majore, o sigui  la Vall Major. Un topònim adequat atès que el poblament es trobava situat en la vall més gran de la contrada. Es deia així Sant Pere de Vilamajor al segle XI?

Es cert que Vilamajor era terra comtal des de el segle IX i que a partir del segle XI  existeix un castell-palau on sojornaven els  comtes de Barcelona, per tant és lògic pensar que posseïa alous de la seva propietat que venia en funció de la necessitat de tenir diners per lluitar contra els enemics.  Un d’aquest alous hauria d’estar en Valle Majore que traduït vol dir la Vall més gran. 

En un altre document de l’any 941 on Servandus ven al comte unes terres que tenen al costat de Vilamaiore. Per tant, el que avui coneixem com a Sant Pere de Vilamajor, rebia el nom a Vilamaiore al segle X; un topònim que s’ha mantingut fins el segle XII quan es va convertir en parròquia i es transformà en el nom actual de Sant Pere de Vilamajor, per tant, és il·lògic pensar que  al segle XI el  topònim canviés a Valle majore.

En un document del  1190 surt esmentat per primer cop la vall magna (Vallmanya) on el comte posseïa un alou. Podria ser aquesta la vall la qual fa referència el document  d’en Berenguer? Tot apunta que es així descartant-se que  Valle Majore sigui sinònim de Vilamaiore

Bibliografia


Periòdic La Veu del Vallès