Any 1847. Espanya , i molt especialment Catalunya, està immersa en una
guerra entre els partidaris de Carles
(carlistes) i els seguidors d’Isabel, reina d’Espanya (isabelins). Fou coneguda com la guerra dels “matiners”.
Catalunya estava dividida en dos bàndols. A les zones rurals, més
conservadores i religioses, donaven suport als carlins, mentre que a les grans
ciutats, els liberals isabelins ostentaven el poder. Sant Pere de Vilamajor,
malgrat ser un poble purament rural, la seva proximitat a grans ciutats com
a Barcelona o Mataró el convertí en un
poble constitucionalista, o sigui liberal.
Els carlins actuaven en quadrilles més o menys nombroses que es desplaçaven
de poble en poble. A les zones pirinenques no en tenien problemes atès que la
majoria de la població era partidària d’en Carles: quan les tropes anaven la
població els avituallava. Però quan la quadrilla sortida del seu territori, la
població no estava disposada a ajudar-los, molt especialment els seus caps polítics,
el que els obligava a atacar els nuclis de població per obtenir un botí, sigui
en diners, en armes o en menjar.
Vilamajor no restà indiferent. El
Montseny oferia als carlins uns indret
ideal per amagar-se, per tant , les poblacions dels voltant varen patir,
especialment, els atacs de les quadrilles carlines. (En aquest bloc hi ha diversos articles que parlen de les
accions bèl·liques que els carlins varen fer a Vilamajor al llarg del segle
XIX).
El 2 d’octubre de 1847, una quadrilla carlina va entrar a Sant Pere de
Vilamajor i va anar directament fins la casa de l’alcalde, el senyor Jose Basa,
al qual li varen robar tot el que tenia, fins i tot la roba, i el van
maltractar cruelment. No contents i segurament amb l’objectiu de sol·licitar un
rescat, se’l varen emportar pres cap
a les muntanyes.
Com observeu ser alcalde liberal no era una feina exempta de perills.
Bibliografia
Periodico Eco del Comercio del dia 3 d’octubre de 1847
Articles del blog
relacionats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada