El divendres dia 10 de desembre a les 19 hores en el Patronat de SAV es farà la presentació
del projecte de millora i adequació de la plaça Montseny i del seu entorn.
Aprofitant l’avinentesa us vull donar a conèixer la
història de la plaça i la seva
cronologia al llarg del temps.
El nucli vell de SAV es troba
format pels carrers Vell, França, Nou i Camp d’en Puig, seguint el recorregut
de l’antiga strata mercadaria que
unia Cardedeu amb Sant Celoni.
La disposició dels carrers no permetia l’existència d’una plaça, entesa com el punt neuràlgic i principal de la vila i lloc de trobada de tots els vilatans i vilatanes. L’únic indret que exercia aquesta funció era l’antiga plaça de l’Església, actual plaça Joan Casas, un espai obert originat per la confluència dels carrers Vell, Nou i França. Aquest espai és petit i, temps enrere, destinat gairebé tot a la circulació de vehicles, insuficient per acollir activitats culturals.
A finals del segle XIX i
principis del XX, SAV va viure, especialment durant l’estiu, un augment
considerable de la població gràcies a La Colònia, gent acabalada de BCN que
cercaven aire pur i sa. Ells van ser els principals impulsors de la creació d’una
plaça pública, com les de BCN, on poder-se reunir còmodament.
L’ajuntament n’era conscient
de la necessitat de dotar al poble d’una plaça pública però es trobava amb el
problema de trobar-ne l’espai.
En un primer moment es va pensar
en la plaça Riera perquè tenia tres
característiques que la feien idònia: situada
en ple centre del nucli, la seva grandària i la proximitat a la plaça de l’Església.
El problema era la seva adquisició. La propietat requeia en les monges de Sant Pere de Puel·les les quals no estaven disposades a regalar-ho però si que en volien vendre-ho. La qüestió de tot plegat era que l‘ajuntament no disposava de diners que en demanaven per la seva compra i el que proposava era una cessió. Les gestions van durar molt anys i es mereixen un article a part.
Tot, però, va canviar el 16 de
febrer de 1896 quan Catalina Illas, resident a Blanes i propietària de can
Perpunter (actual ajuntament), va posar a disposició de l’ajuntament el terreny
que tenia en propietat situat al final del carrer Nou, just en la confluència amb
la carretera de Sant Llorenç Savall a Llinars la qual s’estava construint en
aquell moment.
L’ajuntament, que estava interessat, va crear una comissió, encapçalada pels regidors Domènec Pruna Pujol i Narcís Planas Barnils, encarregada de negociar amb la propietària.
El 23 de febrer, la Comissió comunica al Ple de l’Ajuntament que s’ha desplaçat fins a la vila de Blanes, amb un càrrec de dietes de 25 pessetes, on ha pogut parlar amb la senyora Illas arribant-se a l’acord que ella vendrà les 12 quarteres, del camp anomenat del Saltadó, per 2.000 pessetes sempre i quan sigui destinat a plaça pública i amb el benentès que la propietària procedirà a rebaixar el terreny per posar-ho al mateix nivell que el carrer.
Aviat l’ajuntament va allargar
el carrer Nou fins a la carretera permetent la construcció d’habitatges a la
banda esquerre, la que no donava al nou parc públic.
A la cantonada amb el carrer d’Alfou (Plaça del Montseny número 1) ja existia la casa dels Pibernat, edificada al 1890. Posteriorment es va construir la número 2 i 3 a l’any 1910. La número 4, anomenada can Riera, desconec quan va ser construïda però hauria de ser al voltant de l’any 1910.
La plaça rebia el nom de Plaça
Nova (quina originalitat!!). El nom es va mantenir fins el 17 d’octubre de 1911 on es va canviar per Plaça
del Montseny posant-se una placa amb en nou patrocinada per Esteve Riera.
En la imatge anterior es pot
observar (el primer habitatge de la dreta) la casa d’en Riera. Al 1974 es va enderrocar i es va construir l’edifici on actualment trobem el BBVA.
Però no tot van ser flor i violes. La urbanització del carrer Nou, en el tram comprés de la plaça Nova o Montseny, va significar que quan plovia molt les aigües provinents de la serra de Sant Lleir recorrien tot el carrer Nou provocant desperfectes en els habitatges. És per aquesta raó que moltes entrades de les cases de dit carrer encara són visibles els mecanismes que permetien ancorar una fusta per evitar que l’aigua entrés dins dels habitatges.
La plaça es va convertir en el
punt de trobada i nou centre neuràlgic del poble. El 6 d’agost de 1916 s’autoritza
a la comissió organitzadora de la Festa major aixecar un tendal on realitzar
els concerts que s’havien programat sempre i quan no es produís cal mal ni en
els arbres plantes noi en el ferm.
En el futur la trobarem així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada