Us heu donat compte que hi ha 10 formosos exemplars just a l’entrada del nucli antic de SAV, entre el carrer Jaume Balmes i el nou pàrquing de cotxes.
Doncs bé, aquest arbres tenen una curiosa història que segur que tothom sorprendrà i no us deixarà indiferents.
El 16 de març de 1913 l’ajuntament autoritza el tancament del terreny amb filferro espinós sostingut per angles de ferro plantats a terra.
Dues portes metàl·liques hi donaven accés: una just al front de la casa, i l’altre a l’extrem oposat donant a l’actual carretera.
Per donar una funció útil al terreny adquirit, es va construir una pista de tennis, doncs els tres fills eren molt aficionats aquest esport.
Però les males herbes, que consideraven que aquell era el seu territori, brotaven contínuament del terra fent malbé el pis de la pista. Es arrencar multituds de vegades però sempre sortien de nou. Finalment va decidir estendre una capa de calç per matar-les d’una vegada per totes. Em va tenir èxit durant un temps però quan la calç va deixar d’actuar les herbes brotaren de nou.
Vist que allà no hi podia existir cap mena de pista de tennis, es va optar per fer-hi un hort. És va muntar una instal·lació per portar aigua, però el seu rendiment fou nul donat que s’havien llençat tants productes químics per eliminar les males herbes que no hi havia manera que creixés cap verdura.
Finalment, i vist l’èxit, Don Antoni va resoldre convertir el terreny en jardí. Primerament i a l’objecte de dissimular el filferro utilitzat en el tancament del terreny, s’hi va plantar verd tot al voltant. Aquest va créixer de tal manera que en poc temps va formar una veritable paret coberta de petites flors blanques.
A la seva part central i en forma paral·lela als seus costats, es plantaren dues fileres d’arbres plataners formant una petita avinguda. Per amés donar aquesta impressió, es plantà verd entre arbre i arbre, també retallat de forma quadrada, talment com si fos un muret de mig metre d’alçada.
A banda i banda d’aquesta avinguda es varen posar varis parterres contenint lliris, rosers i altres plantes de jardí. Uns filferros muntants entre arbre i arbre sostenien plantes trepadores.
El fet és que als pocs anys, els arbres amb llur creixement varen tapar a Don Antoni la vista del Montseny, motiu pel que havia comprat el terreny, a fi que ningú li pogués treure; se l’havia treta ell mateix!!!.
Posteriorment el terreny fou adquirit per l’ajuntament que el va destinar a diversos usos.
BIBLIOGRAFIA
- GALLARDO, Josep Maria. LA CASA NOVA TE 100 ANYS. 1985
- Arxiu Històric Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada