Frodoí, senyor de Vilamajor?

Frodoí fou bisbe de Barcelona (861-890), d'origen franc o germànic. Tot i que no fou el primer bisbe després de la l'expulsió dels musulmans el 801, se l'ha destacat com a impulsor de la restauració de l'Església a Barcelona i impulsor de les obres de reconstrucció de la catedral.

Va ser contrari a la litúrgia visigoda i consta que en un concili celebrat a Attigny el 870 exposà el cas d'un sacerdot cordobès anomenat Tirs instal•lat a Barcelona que administrava els sagraments i fins i tot cobrava delmes sense reconeixer l'autoritat del bisbe. Aquests fets cal relacionar-los amb la intenció, força reeixida, dels monarques carolingis i dels seus comtes i bisbes d'origen franc, d'anar trencant els lligams religiosos entre la Marca Hispànica i la Hispània dominada pels musulmans, a la vegada que eliminar els particularismes de rel visigòtica contraris al centralisme i l'uniformisme propugnats per la cort.

El bisbe Frodoí fou també el que trobà, el 878, el cos de Santa Eulàlia (segons la tradició, al lloc on ara hi ha l'església de Santa Maria del Mar, aleshores Santa Maria de les Arenes) i els traslladà solemnement a la catedral. Aquest descobriment i l'impuls de la devoció a la santa, juntament amb la seva oposició a la restauració del bisbat d'Egara (Terrassa) i l'obtenció dels reis francs de privilegis fiscals i reconeixement de drets pel bisbat serviren l'objectiu d'augmentar el poder de la seu barcelonina.
L’any 862 va esclatar una rebel•lió carolingia entre Carles el Calb i el seu fill Carles el jove. La raó fou l’intent del fill de fer-se amb el poder reial del seu pare. El comte de Barcelona, Unifred, es va postular a favor del fill. La revolta fou sufocada i Unifred fou deposat. Les possessions atorgades foren repartides entre els que havien estat fidels a Carles el Calb: en comte Sunyer, que regia Empúries i Rosselló; i el bisbe de Barcelona Frodoí. Al primer li van donar la Vall de la Tordera, des del Matagalls fins a la Palanca i Trullans,mentre que al bisbe se li va donar la part septentrional del Montseny a partir de Campins, amb Riells, Breda i Cerdans.

En el document es cita que la vila de Cerdans s’havia repoblat amb hispani o gent d’Hispània que havia fugit dels àrabs i s’havia refugiat a l’altra banda del Pirineu dintre dels dominis carolingis. Recentment s’ha volgut identificar Cerdans amb un lloc homònim que estava situat a l’entorn de l’actual Mas Nadal, de Sant Pere de Vilamajor, concretament a l’urbanització Refugis del Montseny, o es troba una de les poques mostres d’esglesioles preromàniques del Vallès: Sant Joan de Can Nadal o Cavallar.

Podria ser Frodoí un dels senyors de Vilamajor a segle IX? Futures investigacions han de resoldre l’enigma.

El políptic de Sant Pere de Vilamajor II

El poliptics eren documents privats que feien referència a l’administració d’un domini (una mena d’inventari).

El políptic de Sant Pere fou escrit entre el 950 i el 1060 i conté:

- Una requesta feta pel levita Ervigi (requesta: acció de requerir. Levita: -diacà- cristià ordenat que té la missió d’ajudar el bisbe i prevere en les funcions litúrgiques, magisterials i benèfiques) l’any 950 dels béns donats a la parròquia amb motiu de la consagració del primer temple conegut. Es conreava lli, vinya. Surt esmentat Cavallar i Valle Serena , hi havia una capella dedicada a Sant Miquel a l’església.
- Un inventari de censos del segle XI. Existia Vila-rasa amb un Seniofred (any 1002 i sembla un petit senyor local o un pagès notable), Sendred de Brugueres, i on al 1151 el comte tenia la meitat dels censos

Els francesos ens han conquerit

Catalunya, al llarg dels segles XIV-XV i XVI era un territori despoblat. Nombroses cròniques de viatgers que anaven de pas pel territori català, descriuen un paisatge erms, sense pobles i amb poca gent visible. Les causes cal atribuir-les a les epidèmies de pesta, al conflicte de remences i a la guerra civil, a i a greus problemes de subsistències per males collites.

A finals del XVI i , especialment, el primer quart del segle XVII, hagué un redreçament important de la població. La considerable disminució dels factors productors de mortalitat (malalties, guerra i fam) va provocar un augment de la natalitat. Però no fou l’únic factor atès que la migració procedent de l’Occitània (França) ajudà considerablement.

Les dades de diversos estudis, reflecteixen un augment més que considerable de població d’origen occità a casa nostre. Una font important són els arxius parroquials entre els qual cal destacar el llibre de matrimonis. Les unions entre catalans i francesos, o entre els propis francesos, són nombrosos. Sense anar més lluny, a Vilamajor hagueren, entre el 1575 i el 1600 un total de 13 matrimonis on el marit era francès. Un percentatge molt alt respecte els matrimonis totals realitzats.

Els francesos ens havien conquerit!!!!

Però, per què vingueren? La majoria venien del sud de França, de les superpoblades regions pirinenques, alguns fugin de les guerres de religió i altres a la cerca de noves oportunitats que els hi oferia Catalunya: terra despoblada amb millors condicions de servitud i amb una certa pau bèl•lica.

El període de temps comprés entre el 1630 i 1660 fou de contracció demogràfica causada per l’aparició de guerres i de l’epidèmia de pesta que assotà Catalunya els anys 1651-1652. Alguns documents manifesten la greu situació que es vivia a Vilamajor.

enterrats pels camps y per tot arreu y el 20 d'abril enterrada en un camp la maria Clarens y la va confessar el sr rector Rafael Derrocada que tenia de fer treien(t) el cap per una finestra y amb una escala la confessà (L’església de Sant Pere de Vilamajor. Mossèn Poch.)

Any de 1652 que encara se por dir pitjor que los altres per causa del mal i setge de Barcelona...Tost tems la Peyrona regnava i a morts a milenes de gents i això en lo any de 1653 (Temes d’història local. Miguel Grivé)
Vilamajor va perdre 150 dels seus veïns a causa de la Glanola.