Orígens familiars
Filla del rei d'Aragó Ramir II i d'Agnès de Peitieu.
En néixer ja va ésser projectat el seu matrimoni amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV per la difícil situació política del regne aragonès, Ramir II era vist com un rei dèbil i tant bon punt ascendí al tron aragonès ja es trobà amb revoltes internes. Les esposalles se signaren l'11 d'agost de 1136 a Barbastre tot i que l'enllaç definitiu no se celebrà fins l'agost de 1150 a a la ciutat de Lleida.
Segons les disposicions matrimonials [1] el comte de Barcelona va posseir la sobirania d'Aragó a partir del 1137, any en què Ramir II es retirà a la vida contemplativa i cedí els seus drets a la seva filla Peronella i l'espòs d'aquesta, Ramon Berenguer IV. Ramon IV tingué la sobirania del regne amb el títol de príncep d'Aragó, mentre Peronella sí fou nomenada reina. Ramir II conservà el títol de príncep fins a la seva mort el 1157.
Descendents
Del seu matrimoni amb Ramon Berenguer IV tingueren, entre altres:
* l'infant Alfons II d'Aragó (1152-1196), comte de Barcelona i rei d'Aragó
* l'infant Pere d'Aragó (1157-d1167)
* l'infant Ramon Berenguer de Barcelona (1158-1181), comte de Cerdanya i de Provença
* la infanta Dolça de Barcelona (1160-1198), casada el 1175 amb el rei Sanç I de Portugal
* l'infant Sanç de Barcelona (?-1223), comte de Cerdanya, de Provença i de Rosselló
Mort i successió
Al 1152, va redactat un testament abans del part del seu primer fill, on va donar el regne al seu fill primogènit si aquest era mascle, amb la condició de que estigués sota la dominació del seu marit Berenguer, i que aquest heretés el títol de Rei si el fill moria sense descendència. Cas de haver tingut una filla, el títol hauria repercutit en Berenguer [2]. Del part va neixer Alfons II d'Aragó.
El 1162, després de morir Ramon Berenguer IV, cedí tots els seus drets sobre la Corona Aragonesa al seu fill primogènit, Ramon, que regnà amb el nom de Alfons II d'Aragó.
El 17 d'octubre, mateix dia de la seva mort, disposà, mitjançant testament sacramental jurat a l'església de Sant Just de Barcelona, ésser enterrada a la catedral d'aquesta ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada