dissabte, d’octubre 11, 2008

Can Massaguer

Fa deu anys, juntament amb Josep Maria Garcia, vam fer unes visites per diverses masies de Sant Pere de Vilamajor. Una d'elles fou la masia de Can Massaguer. El resultat de la visita i de l'entrevista mantinguda amb la Maria, vam extreure la següent informació

SITUACIÓ:

Can Messeguer es troba al final de la plana de Sant Pere de Vilamajor molt a prop d’un comença el nucli de Sant Antoni. A uns 280 metres d’alçada. La masia es troba encarada cap el sud.

LA MASIA

La masia de Can Massaguer rep aquest nom, almenys al llarg de tota aquesta darrera centúria. Va pertànyer a la família Bufalà ( que n’era la propietari de tots els terrenys que arribaven fins a Can Derroca, la qual n’era també propietaria ) Posterorment fou comprada pel sogre de la senyora Maria ( actual propietaria i esposa d’en Joan que n’era l’hereu ) l’any 1915 sent de la família fins a l’actualitat.
Sembla ser que la masia és del segle XVII. Diverses són les dades que ho corroboren:

•La inscripció que trobem a sobre mateix de la pedra clau de la porta adovellada, que ens dóna la data de 1608.
•La masia pertany a la família I, forma arquitectònica que va tenri el seu màxim esplendor durant el segle XVII-XIV per ser la forma constructiva més econòmica i senzilla de fer.
•L’abombament de la façana principal ens diu que:
1.fou construides amb material grollers, típic d’una família que no disposava de gaires recursos
2.Recusos que molt possiblement no permitien la contractació d’un mestres de cases i si era així, fora de pèssima qualitat
No per això hem de descartar que aquest abombament sigui per causes al•lienes al nostre coneixement com clima, incendis etc.
•Finestres estil renaixentistes: quadrangulars de granit

Segurament la masia ha patit diverses restructuracions o modificacions, fins i tot, gosso a dir que remodelacions. Em baso en els següents detalls:

•L’afegiment de nombroses estances ( ara vivendes ) construïdes posteriorment donat que l’arquitectura no correspon en el temps
•Totes les finestres no semblen ser d’una antigor de tres segles, més aviat sembla ser que han estat restaurades. No vull ficar el peu dins de la galleda i en curo en salut i no descarto que siguin les originals.
•L’existència d’un antic rellotge de sol ( segons manifestacions de la senyora Maria) ara desaparegut molt possiblement per una reforma de la façana (¿ per prevenir l’abombament?)

Altres elements que crec que són a destacar:

•Una porta de mig adovellada per unes fermoses pedres de granit
•Un pou, sec des de fa 1 any i mig, per causes al•lienes a la masia
•Un safareig que existeix durant tot aquet segle
•La no existència de barri o era ( possiblement modificada )
•Paller i corts ( ara inexistents ) però amb les edificacions conservades però modificades

De l’interior de la casa només puc parlar de dues estances ( malhauradament la resta no va ser visitada )

•L’entrada es troba formada per una enorme sala que distribuïa la resta d’estances. A destacar que l’escala d’accés al segon pis no sortia de la part del darrera sinó d’uns dels lateral
•A l’esquerra tenim la cuina de grans dimensions on cal destacar:
oLa seva enorme i ben conservada llar de foc. Ocupa una extensió que va de paret a paret ( uns 6 metres ) i amb una amplada d’un metre i mig.
oDins de la llar de foc encara conserva els estris per cuina com:
 els clemàstecs ( ferro gruixut col•locat enmig del foc )
la caldera d’aram on es coïa tot
les esvelles que aguntaven les olles al foc
la torradora de pa

o A la dreta de la llar trobem un magnífic forn que servei per fer-hi el pa. Es tracta d’un forat d’un 80x50 cm amb una fodària de més de mig metres. Dins es troba en perfecte estat i es pot veuer la seva configuració amb mahons.

ASPECTES FAMILIARS

Poca cosa, a destacar que el sistema de l’hereu va funcionar en aquesta masia donat que el marit de la Maria era l’hereu i el que va rebre tota la masia. Al seus germans li va torcar unes quitanes de terra
Destaquem com els matrimonis es realizaven entre les masies més properes. Les causes poden ser una major proximitat i per tant es coneixien més ( anaven a les mateixes festes, es trobaven sovint al col•legis; etc ) o per questions d’unió de terres. No crec que sigui aquesta darrera causa ja que la Maria era filla d’uns masovers que s’encarregaven de Can Derrocada i per tant poc a oferir. En canvi, en Joan, l’hereu, tenia tot un mas .

VIDA QUOTIDIANA

Es llevaven a quarts de sis per munyir les vaques. Totes les masies del pla de Sant Pere tenien vaques. La llet, que sortia calenta havia de ser refredada en el safareig, el qual s’omplia amb quaranta galledes estretes del pou a ma. Un freda es posava en els pots típics de llet i es deixaven a la carretera on es recollien. A vegades la barrejaven amb llet que havia sobrat del dia abans.
•Cap a quart de nou esmorzaven seques fregides .
•Es tornava cap a la feina dividint-se en dos grups:
oEls homes anaven a fer la feia de camp. En època de sagar havien d’anar tothom donat que era una feina que necessitava molt ma d’obra
oLes dones es quedaven a cas preparant el dinar, cuidant els bestiar menor ( alimentar les gallines, els conills ), netejan les corts i la masia.
Es podia fer migdiada durant l’estiu ja que el sol
•Cap a les 17 hores es feia el berenar que consistia en fruita ( raïm ) o embotat de casa
•A les 20 hores es sopava seques fregides amb cansalada i sucaven pa a l’oli que deixava la cansalada.

Els únics dies en què no es menjava escudella i mongetes fou el diumenge on es feia arròs i macarrons, el nadal, la festa de sant Pere i cap d’any on es feia pollastre.
Solien tenir vaques, porcs, gallines i conills a part de les terres que solien plantar-se blat. Ordi i civada ( 2 anyades ) per planta després naps, alfals o trapadella. L’hort era com els d’ara


TRADICIONS I COSTUMS

•Uns dels oficis destinats a la societat més antics i a l’hora de major utilitat , era el de campaner. Els homes de pages sabien l’hora que era pel toc de campanes. Tant habituals eren que qualsevol persona podia subconscientment saber quina hora era. Hi havia molts tocs de campanes diferents com l’angelus- hora de ressar i que també dit com l’extremaució de les olles- que es feia a quart de set, al migdia i al vespre. Un altre toc de campanes fou el de morts, el de perill i el de festa major. Una peculiaritat és que el campanar de sant Pere té obertures a totes les bandes per què fo oidible des de tota la seva parròquia. Quan es moria una persona que vivia de l’església cap al nord, tocaven a morts les campanes de la banda nord. A més tocaven de forma diferent si era home o dona. Per tant, tota la parròquia podia saber si havia mort un home o una dona i en que indret de la parròquia. Els darrers campaners de Sant Pere el de Cal Ferrer i els Grau.
•A la festa major sempre es tenia la costum que l’orquestra anés a cercar a casa seva l’alcalda, posteriorment anaven a cercar al mossén i tots plegat anaven a missa
•Hi havia un cotxe de línea que anava fins a l’estació de trens. L’horari coincidia amb del tren
•Es solien encendre ciris cada dia a una mateixa hora per una prometença.
•Es feia processó ela setmana santa on les dones portaven la mare de deu dels dolors i els home sel sant crist
•Hi havia dos balls: els d’esquerres i els de dretes i un es feia a La sala i l’altra al Casino.


EL MUNICIPI

• On actualment es troba la Massadecor , van haver anteriorment una empresa embotelladora d’aigua anomenada “ AIGUAMAS” i una empresa que fabircava molinets ( fa un 67-68 anys )
•A Can Llinàs hi havia una fàbrica de llet que comercialitzava el nom de “ La Lechera” i que postiorment es va traslladar a Sant Celoni.
•Tenien la sensació que fa anys baixava molta més aigua per la riera dient que durant tot l’any es feia la bugada .
•Can Tulipa va ser feta per una jardiner de Barcelona i que estaven emparentats amb els Cortès
•Abans de la guerra hi havia 750 persones.
•Cases de Sant Pere (nucli): Can Menut ( negociant ), Cal Mestre, Cal Barber, Can Secretari, Ca l’Albert, Cal Tomas.
•Hi havia un cotxe de línea que portava directament al mercat de Granollers


FONTS

•Al fons de la vall de Can Derrocada hi havia una font, una nòria i un safareig. A més sempre passava aigua per la riera ja que es donava a beure els animals.
•La font del Lladoner
•Font Borrel
•Font ferrussa

CAPELLES I ERMITES

•A Can Derrocada hi havia la capella de sant Joan cremada durant la guerra civil.A dins hi havia un cap de sant Joan tallat en pedra que s va deixar a les golfes
•A Can Vidal hi havia la capella de Sant Josep quje també fou cremada
•A can Nadal hi ha via la capella de Sant Joan.
•A la Torra Roja hi havia un partenon i on hi havia enterrada gent de Can Soler. Fou derruit pel mossen Joan Pares fa uns 20-30 anys. Les restes dels morts foren portades a l’interior de l’església en el primer altar que hi ha a ma esquerra

Cap comentari: