dissabte, d’octubre 11, 2008

Propietats reials a Vilamajor (1668-1669)

Segons el capbreu dels béns reials escrit per Geroni de Magarola entre el 1668-1669 en nom del batlle general Josep de Rocabertí, la propietat reial al Vallès estava localitzada en 21 pobles. Sant Pere de Vilamajor tenia entre 6 o 7 vinculacions o drets. Analitzem-les.

1. L’us de les aigües era el principal dret reial. Entenem per aigües totes les que transcorren per la llera dels rius, torrenteres o rieres i pels canals d’aigua construïts per l’home pels recs o molins. Qualsevol persona que vulgués emprar aigua havia de demanar permís reial. I per què s’utilitzava l’aigua? A Sant Pere de Vilamajor tenim diversos exemples.
a. Sabem que l’any 1652 existia un molí anomenat el molí dels Derrocada el qual es troba actualment sota la Rectoria i el qual recollia les aigües des d’una bassa situada a Can Riba i que circulant pel marge esquerra de la riera de la Moixa, arribava fins el molí. Per altra banda, existeix el molí de Can Sunyer, el qual recollia les aigües cap a Can Llinàs i a través d’un rec, el qual anava per la banda dreta del riu, arribava fins el molí. Segurament es tractaria de molins fariners, molt utilitzats donat que els cereals era el principal conreu de la zona. Cap persona de Sant Pere de Vilamajor podia moldre el gra fora dels molins reials, o sigui, parlem d’un monopoli, el qual, segur, que donà excel•lent resultats econòmics.
b. Les aigües de les rieres servien per regar els conreus. Fixeu-vos-hi que la majoria de masies del terme es troben situades al costat d’un curs d’aigua. L’accessibilitat a l’aigua era cabdal per la supervivència dels pagesos. I tota l’aigua pertanya al Rei el qual la cedia a canvi d’un “donatiu”. La qüestió era: quines eren les aigües que les pertanyen? El síndic de Sant Pere de Vilamajor defensa al poble davant de les demandes dels pagesos de Cardedeu respecte els drets sobre l’aigua. Manifestà que el poble disposava de les aigües de la riera de la Mora i de les Brugueres, a més d'altres rieres i torrents, tant pluvials com de recs, que permetien regar als vilatans. Però també tenien drets sobre les particulars de la riera de la Moixa i del rec monar.

2. Bens immobles com les masies del mas Cortés, de ca n’Amat i Can Cuch. La crisi baix-medieval, va portar a l’abandonament de molts masos. El Cortès es trobava format pels antics masos de mas Palestí, el de mas Janer i el mateix mas Cortès. En canvi, Ca n’Amat es la unió del mas Egidi i el mas Jaufred. Parlem d’un territori que aniria des de l’embassament de Vallforners fins a Sant Pere de Vilamajor. Una enorme extensió que era propietat del rei. I com ho gestionava? S’en feien càrrec els pagesos els quals treballaven la terra a canvi d’unes obligacions vers al senyor de la terra. Obligacions com la de residir al mas, amb la finalitat de consevar l’edifici; o la de conrear la terra, amb la finalitat de quedar-se amb una part de la collita. Exemples tenim, com el de Miquel Vallescar, veí de Sant Pere de Vilamajor, el qual només tenia dret a una habitació i d’afocació del Mas Cuch.
També tenia terres:la de Miquel Puigdemí i Prats Vallescar (situades ene l veïnat dels Boscassos), i la del mas Pla a Sant Pere de Vilamajor, un mas que no ha arrivat fins els nostres dies.

2 El Rei tenia monopoli sobre els productes necessaris per una família. Parlem del molí i de les aigües, com ja hem vist, però hi havia d’altres com la fleca, la taverna, la saladura, els forn de pega, la carnisseria, l’hostal, etc.

Cap comentari: