dimarts, d’abril 21, 2009

El consell general de Vilamajor

Que és ?

Una universitat era una col•lectivitat d'habitants d'una ciutat o vila, revestida d'una certa personalitat pública, premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis i una certa representació davant el poder reial o senyorial o davant tercers. Equivaldria a un municipi actual.

El consell de la universitat era l’òrgan gestor de la col•lectivitat. Representava a tots els seus habitants, els ajudaven a resoldre problemes però a la vegada contribuïen al seu sosteniment. Eren els interlocutors o intermediaris entre els habitants de la universitat i la resta del món, i viceversa.

Quines atribucions tenia?

1. Aprovació de la insaculació del càrrecs i oficis municipals.

Els Reials Privilegis atorgats a la universitat de Vilamajor determinen que, cada tres anys, el dia de Sant Andreu, 30 de Novembre, el Consell General ha de procedir a la insaculació o procés de selecció dels candidats a exercir un càrrec o ofici, controlar què el sistema es fa correctament i l’aprovació dels candidats que participant en la insaculació.

2. En funció de les necessitats de la universitat, podien constituir nous oficis o organismes dependents i vinculats al govern municipal. Establia la seva durada, el seu salari i les seves funcions.

La majoria de la població era analfabeta. Molts pocs eren els capacitats per llegir i escriure. Entre ells es trobava el mossèn. No ens ha d’estranyar però, que a part de les seves funcions eclesiàstiques, exercissin altres funcions com les de secretari del mateix Consell General, de notari tal com consta en molts dels testaments que es feien en aquella època i que ens ha arribat a les nostres mans, i la de mestre amb la clara missió d’intentar que els nens i nenes, i molt segurament algun adult, aprenguessin el noble art de la lectura i escriptura. Aquesta funció es veia gratificada de dues maneres: amb la satisfacció de poder donar un servei als altres i, segurament la més important, per què eren feines ben remunerades.

La marxa de la universitat del prevere mossèn Francesc Bou va provocar que el 8 d’abril de 1689, el consell general aprovà que es contractés a un mestre amb les mateixes condicions econòmiques que tenia el prevere i amb l’obligació de donar classe durant tres mesos a Sant Pere i els altres nou mesos a Sant LLeir .

3. La contractació de persones especialitzades per exercir una feina concreta.

Els metges solien exercir les seves funcions en les grans viles on la població estava concentrada, el que li permetia atendre més clients en menys temps. Els pobles més petits o aquells on la majoria de la població fos disseminada, com és el cas de Vilamajor, si necessitaves a un metge, i tenies diners, havies de desplaçar-te a grans distàncies (tenint en compte els mitjans de transport que hi havien) i, en cas que hagués una urgència, el temps de resposta mèdica era molt llarga.

Per evitar-ho, el Consell de la Universitat decidí contractar els serveis d’un metge, en Joan Carbonell, doctor en medicina el 10 de Juliol de 1687.

4. Adquisició de patrimoni.

El 7 de gener de 1685 el Consell General mostra interès per l’adquisició de la casa que Magí Astor, sastre de Barcelona, té en un carrer de la Vilanova de Vilamajor.

5. Ratificar o derogar les ordenances municipals.

El Consell General determina, a partir de 20 de novembre de 1691, com s’han de situar les banderes i el pendó en les processons. L’ordre serà: el pendó, la bandera de la Nostra Senyora, la bandera de Sant Pere i en darrer lloc la bandera de Sant Isidre. Si la festa o processó fos dedicada a un Sant, la bandera que el representa anirà en segon lloc, després del pendó.

Donat que la confraria de la Nostra Senyora del Roser està encapçalada per un pagès i un menestral, es decideix que el primer escolleixi entre portar el pendó o la bandera. L’opció no escollida serà pel menestral.

6. Reforma o defensa dels privilegis atorgats.

El 27 de març de 1393, el Rei Joan I, des de Tortosa atorga que els veïns de Vilamajor, El Fou i Santa Susanna, puguin gaudir de tots els privilegis, llibertats, gràcies, franqueses, usos i costums que han estat concedits a la ciutat de Barcelona i per això són carrer i bras de dita ciutat.

El 15 d’Octubre de 1690, el Consell general decideix contractar els serveis d’un advocat per què els assessori si la Universitat té dret, com a bras i carrer de Barcelona, a tenir fleques, tavernes i altres arrendaments com a la ciutat comtal.

7. Nomenar representats per la defensa dels interessos de la Universitat davant d’altres institucions.

El 11 de gener de 1688, com la Universitat no té prou diners pels soldats, s’envia a Granollers a Francesc Tapias i Miguel Mora, jurats del Consell per negociar –ho amb el Capità.

8. Aportar homes, bestiar o estris necessaris per la defensa de Catalunya.

El 1690, l’exèrcit francès entrà en territori català i ocupà Ripoll. Donat que és tracta del primer pas per la presumpte ocupació de Catalunya, el monarca espanyol decideix enviar un exèrcit.
El manteniment de dit exèrcit anava a càrrec de les diverses universitats de Catalunya les quals aportaven, en funció de la seva població, una determinada quantitat de gra. El total recollit es va emmagatzemar a la vila de La Garriga al voltants de la primera meitat de l’any 1691.
Els sotsveguer del Vallès, Narcís Anglasell, envià una ordre al
consell de Vilamajor el dia 22 de juny de 1691 demanant que els hi enviïn a La Garriga deu animals grossos, que s’han d’entendre per animals de càrrega i arrossegament com ases, cavalls…etc., per transportar el gra fins a Ripoll.
Donat que la universitat de Vilamajor considera que és una gran demanda, envien a Isidre Montaner fins a La Garriga per ajustar-se amb el sotsveguer i intentar reduir la quantitat.
El problema no era tant tenir-los sinó trobar-los. El sistema que s’emprava era el de lloguer del bestiar amb la condició que si l’enemic l’arrabassava, la Universitat els hauria de pagar. Per saber-ne el total de cavalcadures que hi ha al terme, es decideix fer-ne un llistat.
El 3 de juliol de 1691 hi ha La Garriga quatre cavalcadures enviades per Vilamajor. Molt poques, segons apreciació del sotsveguer del Vallès el qual demana més.
El consell de Vilamajor decideix enviar totes les cavalcadures possibles que s’ajustin a un lloguer d’un real per dia. Només es poden trobar dues les quals s’envien el 8 d’agost de 1691.
Malgrat les dificultats per trobar-ne més i la mancança de diner que hi ha, Narcís d’Anglasell demanarà cinc cavalcadures més. La universitat diu que es portaran les que es pugui al menor preu possible.

9. També havien de determinar les represàlies contra persones que haguessin atemptat contra l’honra, els privilegis o interessos de la universitat.

El 21 de Desembre de 1685, el Consell pren la decisió de prendre les mesures oportunes, civils o penals, contra Joan Llinàs, ciutadà de Barcelona, per què pagui el siquanté i les talles endarrerides.

10. La imposició de col•lectes extraordinàries

El Consell General obtenia el seu finançament a través dels censals obtinguts dels arrendaments dels monopolis reials (carnisseria, taverna, molí, etc.), però quan s’havia de fer un pagament extraordinari, el qual la Universitat no podia fer front, es feien les talles (Llista dels habitants d'un poble o país, feta especialment a efectes tributaris) o dit d’una altra manera, es feia una derrama entre tots els habitants de la Universitat.

El mateix Consell encarregava les funcions de recaptar els diners als corregidors, que eren jurats de la Universitat.

El 20 de gener de 1686 degut a què la Universitat es troba exhausta de diners i s’han de fer els pagaments, abans de cent dies, al soldats, decideixen imposar una talla de 200 lliures, essent escollits corregidors Jaume Estaper, Jaume Negre i Miquel Mora.

11. Cridar a lleves

Les lleves eren sol•licitades pel virrei opel governador als consells municipals, que eren els que les executaven en darrer terme establint-ne les condicions. La lleva comportava la pèrdua de braços i la pèrdua de diners donat que el manteniment i l’armament del soldat anava a càrrec de la universitat. El problemes que tenia moltes vegades els consells per fer les lleves donat que no hi havien voluntaris, i quan es feia a sorts els que sortien fugien. Normalment després d’una lleva venia una talla o un censal per refer les arques municipals.

El 12 de Setembre de 1689, els sotsveguer del Vallès ordena al Consell que cridi a lleves a 20 persones de la Universitat de Vilamajor. El Consell decideix que són molts homes i que només enviarà a 10 homes entre Vilamajor i Cardedeu.

12. Allotjar i pagar als soldats

Les constitucions de Catalunya obligaven a donar als soldats llit, taula, llum, servei, sal, aigua i vinagre. A part s’havien de fer càrrec dels animals i haver-los de donar un ral diari mentre el pa seria a compte del rei (sistema Llombardia). El capità tenia dret a una ració de 5 persones, l’alferes de 4, el sergent a la de 3, el caporal a la de 2 i el mestre de camp a la de 16, i a cada soldat de cavalleria un quart de civada o d’ordi i palla suficient cada dia pel cavall.

El 10 de Març de 1686, el tinent ofereix al Consell allotjar a tres ”desmuntats” (infanteria) a canvi del dos soldats, que es trobem amb la seva família. El Consell accepta donat que els suposa tenir menys càrregues econòmiques.

El 20 d’abril de 1687, el Consell informa que ha tingut coneixement que un capità, juntament amb la seva companyia de soldats, es dirigeix cap a la Universitat per allotjar-se. Es delibera que Pere Pau Soler vagi a Barcelona i negociï amb el capità per què no vingui a la Universitat. En cas que vingués, el seu allotjament serà a can Canal.

13. Aprovar pagaments extraordinaris.

El 8 d’abril de 1685, el Consell aprova que es faci el pagament dels allotjaments dels dos soldats que es troben en Alfou i que porten vivint allà temps i que no tenen intenció de marxar.

14. Aprovar els arrendaments dels oficis municipals.

El 18 de Març de 1685 s’ha aprovat fer l’arrendament de la carnisseria amb les condicions establertes en pactes anteriors.

15. Distribució i repartiments de les aigües i de les pastures de la Universitat.

El 26 d’Agost de 1685, el Consell General fa un repartiment de les aigües i de les pastures entre diverses persones.

16. Convocar al somatent

Entenem com a somatent com cos de gent armada no pertanyent a l’exèrcit que es reuneix en un moment donat per perseguir els criminals o defensar-se de l’enemic.

El Consell General és l’encarregat de cridar a somatent quan es dóna una de les circumstàncies anteriorment explicades. Així, el 4 d’abril de 1688 es crida al somatent causa de la disputa entre un soldat i el seu amfritió. Centenars de pagesos de diferents viles d’Osona i el Vallès van marxar cap a Mataró, localitat que havia transigit en les contribucions a la guerra. Va ser la guerra de les gorretes o barretines.

17. Autoritzar qualsevol obra pública d’envergadura, com camins i pont, que suposin unes despeses extraordinàries.

El 1 de Desembre de 1680, s’acorda construir un pont de pedra que travessi la riera de Vilamajor, en substitució de la passarel•la de fusta existent. El Consell manifesta que cal fer aquesta obra donat que en el darrers 50 anys la riera s’ha enfonsat dues canes (mesura catalana que equival a dos passes o sis peus) el que provoca que el seu pas, a través de la passarel•la existent, sigui dificultós, tant pels feligresos que volen anar a missa o processos (algunes persones ja han caigut a la riera), com pel transport dels difunts, que en dies de riuada han hagut de ser enterrats a Sant Lleir.

Com funcionava?

1. La legislació l’obligava a que la convocatòria del Consell fos pública.

Podia assistir qualsevol persona amb veu però sense vot. Com a curiositat cal esmentar que sempre són homes. No s’ha trobat cap referència a cap dona ni com a membre del Consell ni com oïdora.

2. Normalment s’efectuava els diumenges

La raó és molt senzilla. Si es volia la màxima participació en els Consell calia cercar un dia on la majoria de població es reunís, i quin millor dia que el Diumenge, dia de missa obligada per a tots.

S’ha de tenir en compte que Vilamajor era molt extens amb una majoria de població dispersa. Haver d’anar a una reunió del Consell significava, per alguns, un llarga caminada, traient-li un temps, segurament indispensable, per les seves feines de pagès .

Per tot plegat, les reunions del Consell es solien fer, de manera ordinària, a la sortida de la missa del Diumenge.

3. Lloc on s’efectuava

No existia un lloc físic específic on el Consell es reunia, com ara podria ser l’Ajuntament. Havien d’aprofitar l’únic lloc considerat comunitari: l’església.

En la gran majoria d’ocasions, el Consell es reunia en la sagristia de l’església de Sant Pere de Vilamajor, encara que alguna vegada i molt puntualment, es va realitzar a la sagristia de Sant Lleir.

4. El nombre de reunions era variat.

No hi havia una periodicitat establerta. Es convocava el Consell cada vegada que hi havia un tema a tractar. En èpoques difícil hi havia més convocatòries que no pas en anys de calma.

5. Havia d’haver un nombre mínim d’assistents.

Per raons que desconec, però que per lògica poden ser atribuïdes a enfermetat, feina o desídia, no sempre anaven al consell General tots els càrrecs convocats. Hi ha nombroses referències en el llibre d’actes a reunions del Consell que han hagut de ser suspeses per manca de càrrecs.
A l’acta del dia 30 de gener de 1690, es pren la següent deliberació: “I per quan en tots els consells falten sempre moltes persones i es per això que es deixen de fer moltes deliberacions, i per aquesta raó han deliberat que tots els que avisat faltaren al consell, a més de les penes arbitràries de l’honor siguin multats i destinar-ho per a despeses de la universitat”.
Per qui estava format?

El Consell General es trobava format pels següents membres:
.
a. Un jurat en cap o primer: era la màxima representació de la universitat i s'encarregava de gestionar-la d'acord amb el consell. Seria el que avui en dia coneixem amb el nom d'alcalde
b. Un jurat segon i tercer: substituïen al jurat en cap en cas d'absència per qualsevol circumstància. Avui en dia rebren el nom de tinents d'alcalde
c. Un consell de pagesos format per 6 persones: eren els representats d’aquest grup econòmic, majoritari a Vilamajor.
d. Un consell de menestrals format per 3 persones: eren els representants d’aquest grup econòmic, minoritari a Vilamajor.
e. Els 3 jurats del Consell General de l’any anterior: la seva presència respon a la seva experiència i l’assessorament sobre aspectes que van deixar a la seva legislatura.

En total 15 persones

Cap comentari: