dilluns, d’octubre 19, 2009

La conquesta de Vilamajor pels francesos.

Catalunya, al llarg dels segles XIV-XV i XVI era un territori despoblat. Nombroses cròniques de viatgers que anaven de pas pel territori català, descriuen un paisatge erms, sense pobles i amb poca gent visible. Les causes cal atribuir-les a les epidèmies de pesta, al conflicte de remences i a la guerra civil, a i a greus problemes de subsistències per males collites.

A finals del XVI i , especialment, el primer quart del segle XVII, hagué un redreçament important de la població. La considerable disminució dels factors productors de mortalitat (malalties, guerra i fam) va provocar un augment de la natalitat. Però no fou l’únic factor atès que la migració procedent de l’Occitània (França) ajudà considerablement.

Les dades de diversos estudis, reflecteixen un augment més que considerable de població d’origen occità a casa nostre. Una font important són els arxius parroquials entre els qual cal destacar el llibre de matrimonis. Les unions entre catalans i francesos, o entre els propis francesos, són nombrosos. Sense anar més lluny, a Vilamajor hagueren, entre el 1575 i el 1600 un total de 13 matrimonis on el marit era francès. Un percentatge molt alt respecte els matrimonis totals realitzats.

Els francesos ens havien conquerit!!!!

Però, per què vingueren? La majoria venien del sud de França, de les superpoblades regions pirinenques, alguns fugin de les guerres de religió i altres a la cerca de noves oportunitats que els hi oferia Catalunya: terra despoblada amb millors condicions de servitud i amb una certa pau bèl•lica.

El període de temps comprés entre el 1630 i 1660 fou de contracció demogràfica causada per l’aparició de guerres i de l’epidèmia de pesta que assotà Catalunya els anys 1651-1652. Alguns documents manifesten la greu situació que es vivia a Vilamajor.

enterrats pels camps y per tot arreu y el 20 d'abril enterrada en un camp la maria Clarens y la va confessar el sr rector Rafael Derrocada que tenia de fer treien(t) el cap per una finestra y amb una escala la confessà (L’església de Sant Pere de Vilamajor. Mossèn Poch.)

Any de 1652 que encara se por dir pitjor que los altres per causa del mal i setge de Barcelona...Tost tems la Peyrona regnava i a morts a milenes de gents i això en lo any de 1653 (Temes d’història local. Miguel Grivé)
Vilamajor va perdre 150 dels seus veïns a causa de la Glanola.

Cap comentari: