dijous, d’agost 11, 2011

La noblesa de Vilamajor: la família Llança i Derrocada

M’arribat a les meves mans el magnífic llibre de Jorge Plantada y Aznar “Nobleza rural catalana. Masias del Vallés” publicat l’any 1968 per Edicions Hidalguia de Madrid. Una joia literària pels que ens agrada conèixer la rica història del nostre poble.

El llibre es divideix en tres parts diferenciades . A nosaltres la que ens interessa és la primera, la que ens parla de la masia de Can Derrocada. Un relat de 700 anys que ens explica la evolució genealògica de la família Llança-Derrocada i que ens permet conèixer aspectes concrets de la vida quotidiana de Vilamajor.

L’enorme informació continguda fa inviable abocar-la de cop en aquest bloc, el que m’obliga a publicar-ho dividint-ho en diverses temàtiques. El contingut no es limita exclusivament a la informació que apareix en el llibre, sinó que s’amplia amb altres fonts d’informació a les quals es farà referència. En el primer tema parlaré sobre els aspectes arquitectònics de la masia de Can Derrocada, una de les més majestuoses de Vilamajor, llar d’una important família noble.


Antoni Gallardo en el llibre “Del Mogent al Pla de La Calma” (Barcelona, 1938) ens fa una acurada descripció de la masia: “gran casal del tipus III –teulada a quatre vents- del segle XVII, amb un ampli barri i cossos afegits posteriorment amb defenses... són dignes d’esment la porta de gran dovelles, les finestres rectangulars, senzilles i amb restes d’esgrafiat que les emmarca, una cuina molt espaiosa, l’oculus gòtic a l’escala, els armaris empotrats a la paret datats del 1610, una arca gòtica i les restes d’un llit del segle XV... La capella està junt a la porta del barri. La porta amb esgrafiats és neoclàssica; té una columna per banda i al frontó la data de 1662. A l’interior es conserva el paviment del segle XVII, molt bonic. L’altar és forma de quadre amb una excel•lent pintura, que sembla d’escola sevillana. El marc el formen dues columnes salomòniques per banda. Hi ha una petita imatge de talla del Roser i uns pitxers de terra i porcellana de la mateixa època de la capella. En la visita girada el 17 de novembre de 1610, el visitador trobà la capella de Sant Joan i Sant Benet acabada de fer


Més dades sobre com era la masia en la dóna el mateix Plantada el qual manifesta que la masia es trobava envoltada per una muralla oberta per una porta fortificada on es trobava un matacà amb espitlleres. En diu que el sepulcre de la casa es trobava en el sòl de l’església front l’altar de la Nostra Senyora del Rosari; en ell rebien cristiana sepultura els senyors de la casa i els seus familiars. Tant la capella com el sepulcre foren profanats el 1936.

En el procés de 1716 entre el Magnífic Josep de Llança i Eroles, àlies Derrocada, contra la universitat de Vilamajor (Archivo de la Corona de Aragón, Barcelona, Sección de Procesos Modernos, año 1716, núm. 3 A, José de Llanza y Derrocada, contra la Universidad de Vilamajor), els testimonis descriuen les pertinences de la casa: “que dita alqueria o manso nomenat Derrocada, d’antiquíssim immemorial temps s’ha compost del que avui es composa, a més de les cases de dit manso que són molt grans i capaces i bones, amb la seva era, barri tancat per parets i diferents oficines de llaurador, corrals i una horta molt gran tancada per parets, plantada de diferents arbres fruiters; d’una part de diferents peces de terra de cultura, de estès d’algunes quaranta quarteres se sembra poc més a o menys; i d’altre part, de diferents peces de terres de bosc i quantitat de diferents generes d’arbres d’estimació com són les alzines, roures, pins, àlbers blancs i negres i altres, d’estesa d’algunes 30 quarteres de sembra més o menys i d’una partida de vinya d’estesa de 35 jornals de cava poc més o menys”.

Com podeu observar les possessions de la família Llança i Derrocada eren llargues i extenses el que denota la potència econòmica de la família, fet que no ens ha d’estranyar tenint en compte que es tractava d’un casal nobiliari.

Cap comentari: