En Jaumàs de Cànoves, anant de camí amb la seva dona un vespre de fosca, trobà un
cabrit negre
- El durem a vendre a Llinars i
sempre en traurem alguna cosa –va dir a la seva dona.
Aquesta va protestar
- Mira que no és nostre
- Lo que es perd és d’aquell que ho
troba
I, malgrat la insistència de la seva muller,
va carregar-se el cabrit al coll
En sent prop de Llinars va sentir una veu
fonda, molt fonda, que sortia del torrent* i deia:
- Ai, dimoni xic ¿a on vas?
I el cabrit va respondre
- A cavall d’en Jaumàs!... fins a
Llinars
L’home, esverat, comprenent que duia el dimoni
a collibè, deixà anar el cabrit, que fugí botant camps a través.
*L’autor diu que el torrent podria ser el de
Vilamajor
BIBLIOGRAFIA
Mestres, Apel·les. Llegendes del Montseny.
Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2004
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada