La trajectòria de Pere
Pruna O'Cerans és principalment coneguda per la pintura, tot i que també va
incloure el dibuix, el gravat, el disseny de figurins per a ballet i òpera i la
pintura mural, entre altres. De molt jove va viure una ascensió ràpida cap a la
fama i el reconeixement internacionals.
Pruna va ser un home d'una gran vida interior, que contrastava amb la vida social del gran món i les èpoques de dissipació que va protagonitzar a la Barcelona de postguerra. La necessitat de recolliment es va manifestar en una religiositat profunda que va menar-lo a buscar la pau al monestir de Montserrat, on passà llargues temporades, seguint la vida monacal.
El si familiar fou el bressol d'aquest sentiment: la mare procedia d'una família de catòlics irlandesos que havia abandonat el país d'orígen per problemes religiosos i s'havia instal•lat a Sant Antoni de Vilamajor.
Quan Pere Pruna tenia set anys se li va declarar una forta anèmia, que li afectà la vista. Els metges van prescriure-li deixar l'Escola Francesa on estudiava, per un temps i fer repós. El traslladaren a casa dels avis materns, a Sant Antoni de Vilamajor, on hi va residir dos anys. La seva mare havia estat mestra i secretària de l'Ajuntament. A desgrat de la prohibició –“no estudiar” per no cansar la vista – el jove Pere Pruna, desatenent els consells mèdics, es lliurà àvidament a la lectura i en va descobrir la seva passió, aprofitant-se de què el seu avi tenia les claus d'una finca dels Soler i Cepeda (llunyans descendents de Santa Teresa de Jesús) en la que hi havia una ben nodrida biblioteca.
Pruna va ser un home d'una gran vida interior, que contrastava amb la vida social del gran món i les èpoques de dissipació que va protagonitzar a la Barcelona de postguerra. La necessitat de recolliment es va manifestar en una religiositat profunda que va menar-lo a buscar la pau al monestir de Montserrat, on passà llargues temporades, seguint la vida monacal.
El si familiar fou el bressol d'aquest sentiment: la mare procedia d'una família de catòlics irlandesos que havia abandonat el país d'orígen per problemes religiosos i s'havia instal•lat a Sant Antoni de Vilamajor.
Quan Pere Pruna tenia set anys se li va declarar una forta anèmia, que li afectà la vista. Els metges van prescriure-li deixar l'Escola Francesa on estudiava, per un temps i fer repós. El traslladaren a casa dels avis materns, a Sant Antoni de Vilamajor, on hi va residir dos anys. La seva mare havia estat mestra i secretària de l'Ajuntament. A desgrat de la prohibició –“no estudiar” per no cansar la vista – el jove Pere Pruna, desatenent els consells mèdics, es lliurà àvidament a la lectura i en va descobrir la seva passió, aprofitant-se de què el seu avi tenia les claus d'una finca dels Soler i Cepeda (llunyans descendents de Santa Teresa de Jesús) en la que hi havia una ben nodrida biblioteca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada