Els llombards a Vilamajor

Durant el saqueig de Roma per Alaric l'any 410, la corporació de mestres d'obres abandonà la ciutat refugiant-se en una illa situada al llac de Como, al nord d'Itàlia. Al segle VI (568-569) es va instaurar en aquest zona el regne Llombard i aviat els seus sobirans es van donar compte de les enormes aptituds dels mestres d'obres comanesos, de tal manera que els hi van encarregar la construcció de nombrosos edificis. És el naixement del que s'ha anomenat l'arquitectura llombarda.

L'any  774 la Llombardia fou conquerida per les tropes de Carlemany acabant amb el regne llombard del nord. Roma, que continuava sent el centre del món, fou el lloc escollit per Carlemany per auto proclamar-se emperador d'un vast territori.

Després de l’intent dels sarraïns de conquerir el regne franc, el quals foren derrotats a la batalla de Poiters l’any  732, Carlemany va decidir crear un territori, anomenat Marca hispànica, que servís de  tampó  davant de possibles nous atacs dels musulmans. Al capdavant va posar diversos comtes.

Les relacions dels comtats de Barcelona amb la resta de l’imperi franc varen augmentar considerablement. Hagueren constants anades i vingudes de membres de la noblesa i de l’església  a diversos territoris francs com Aquitània, Borgonya i Llombardia.

A partir del segle VIII comencem a trobar documentalment l'aparició de nombroses referències als llombards, sobretot antropònims, el que demostra que hagué un important moviment migratori, alguns dels quals, probablement, fossin metres de cases juntament amb col·laboradors seus formant uns tallers itinerants i donant a conèixer la seva capacitat constructiva.

En el políptic de Sant Pere de Vilamajor (http://vilamajor.blogspot.com.es/2009/11/el-politptic-de-vilamajor.html ) de l’any 950 surt esmentat un tal Longobard el qual va donar una peça de terra  de vinya que es trobava a la villa de brugarias. Tenint en compte que en aquella època els antropònims  es feien amb el nom de la persona més una característica pròpia d’ell que el permetés identificar (per exemple: Josep Riera per que vivia al costat de la riera, Joan Fuster per què era el fuster, etc), no ens ha d’estranyar que Longobard fou  una persona que procedia de la Llombardia.

Un altre argument que pot donar versemblança a la teoria és que brugarias prové de  la paraula francesa bruyère la qual va passar de França a la Llombardia on es coneguda amb el nom de brughiera i que feia referència a terra inculta, erma, plena de plantes invasives i no fructíferes.  La forma llatina de bruguera és brucaria, essent el sufix –aria una expressió de col·lectivitat. Un document de l’any 942 fa menció a la vila  de brucarias en el terme actual de Vilamajor.

Podria ser que hagués una emigració de llombards a Vilamajor autoritzada i fomentada pel comte de Barcelona, el qual era el propietari de les terres de Vilamajor, i  que els concedí  una terra erma i no ocupada per què s’instal·lessin? Si continuem especulant, podria ser que  alguns dels llombards nouvinguts fou un mestre de cases i col·laborés en la construcció del castell de Vilamajor? . Si realment fos així estaríem davant d’un fet inèdit.

Hi ha, però, autors que no estan d’acord amb la meva teoria. En Joan Duran argumenta que si es cert que hagué un moviment migratori de la Llombardia cap a Catalunya, no es pot demostrar que els nouvinguts fossin arquitectes o mestres de cases.

Amb el temps, el comtat de Barcelona es va convertí en el més important i poderós de tots fins el punt que el 988 el comte  Borrell II trenca el pacte de vassallatge amb el regne franc declarant-se independent. És el naixement de Catalunya.

Les relacions diplomàtiques i comercials varen donar un tomb. Ara l’objectiu no era el reialme franc sinó Itàlia i el papat romà. S’intensificaren les relacions amb ells i fruit d’elles va haver un transvasament cultural. D’allà portaren l’art llombard el qual es va assentar a Catalunya amb força i que va donar lloc al “primer romànic”  al segle XI. Recordem que el campanar de Sant Pere, l’anomenada Torre Roja, és d’estil llombard començada a construir al segle XI. Però aquest és una altre història que properament comentaré a Història de Vilamajor. 

Bibliografia

BALERY i JUVANY, Josep. Orígens històrics de Catalunya.

PUIG i CADAFALCH, J; FALGUERA i SIVILLA, A; GODAY y CASALS, j. L’arquitectura romànica a Catalunya. Volum II. Del segle IX al XI.

AVENTIN, Mercè. El políptic de Sant Pere de Vilamajor. Història política, societat i cultura dels països catalans. Volum II. Pàg 106. Enciclopèdia catalana. 

DURAN-PORTA, Joan. ¿lombardos  en Catalunya? Construccion y perviencia de una hipotesis controvertida. Museu nacional d’art de Catalunya.