dimecres, de novembre 20, 2013

On va residir Casas i Amigó?

Es de tots coneguts que  el poeta del Vallès va passar llargues estades  a Alfou (http://vilamajor.blogspot.com.es/2012/11/125e-aniversari-de-la-mort-del-poeta.html), però el que no es tenia clar era exactament on. Uns deien que  a Can Llança mentre d’altres a Can Suarí. No fou fins l’any 1962  quan el reverend  de Cardedeu, que a la vegada ho era d’Alfou, en Joan Roldan, ho va confirmar: Cases i Amigó estava unit a Can Suarí . En què es fonamentava?

La primera pista l’obtenim del  poema “El roure vell” on diu:

“les fulles de sa brancada
ombregen el meu portal,
les parets de la parròquia
i les tombes del fossar”

El missatge és clar: el seu portal es trobava al costat d’un gran roure que donava ombra a l’església i al cementiri. Totes les pistes apunten a la  masia de Can Llança però hi ha una dada que desmunta la hipòtesi, on és el roure?.

L’arbre actualment no existeix però els més vells del lloc el situen  en el camí que duia de la parròquia d’Alfou a Can Suari, per tant no estava al costat de Can Llança. Aleshores, per què les referència al cementiri i a la parròquia? Segons el mossèn  quan parlava d’aquest dos elements ho feia en un sentit figurat.

El segon argument  també fa referència a un altre poema, “Cant a la masia” on  l’autor fa una descripció d’una masia la qual coincideix amb Can Suari.


“ Veigues cremades i pedres ennegrides
on va quedar escrita per flames atrevides
la guerra de l’any vuit”

Fa referència a la crema de Can Suari per les tropes franceses, a principis del segle XIX, a causa de la batalla de Cardedeu (http://vilamajor.blogspot.com.es/search?q=batalla)


Finalment, el quart argument és purament familiar: Cases i Amigó estava emparentat  amb els propietaris de Can Suari. L’antiga propietària, Anna Alguer Amat, tenia una col·lecció de records del poeta com una fotografia seva feta per Napoleó, un retrat de la seva mare  Serafina d’Amigó de l’any  1862   i un del seu avi Francesc Amigó Alguer del 1863, una carta dirigida al seu oncle Josep Alguer i un taló del ferrocarril consignat pel poeta i dirigit a Can Suari 

Bibliografia


La Vanguardia, diumenge 29  de juliol de 1962, pàg 21

Cap comentari: