divendres, d’abril 18, 2014

Els oficis de Vilamajor (segles XV-XVII). Tercera part

Bracers: eren els jornalers o les persones que posaven a la disposició dels demés, a canvi d’un diners o menjar, la seva força. Solien viure a la casa amb la resta de família. D’això hi havia i molts de documentats a Vilamajor

Fossers: Persona que té per ofici cavar les fosses en un cementiri per a enterrar-hi els morts. Ofici necessari donat que ningu ho volia fer

Mercaders: persones que comerciaven amb qualsevol objecte. Podien tenir dues modalidats: el pages que un cop a la setmana (el dimarts) es convertia en mercader al vendre el seus productes al mercat de Vilamajor; o bé el mercader que anava de masia en masia oferint els seus productes

Hostaler: Es té coneixement de l’existència d’un hostal, molt probablement a la Vilanova de Vilamajor. Es tractava d’un monopoli reial el qual es donava en concessió a canvi d’un pagament, normalment anual. La seva funció era acollir aquells que estaven de pas i tenien prohibida la prostitució i al revenda d’articles.

Traginers: Un traginer és una persona que treballa transportant mercaderies, usant bèsties de càrrega com el cavall, el ruc, la mula o el bou. Durant molts anys feren possible l'intercanvi tant de mercaderies com d'informació entre masos, pobles i ciutats. Vilanova de Vilamajor fou un punt de trobada, parada i descans dels traginers i a la vegada veneraven al seu sant, Sant Antoni.

Mestre de minyons: ofici que anava a càrrec del consell de la universitat.  Un dels principals problemes era l’assistència dels nens a l’escola. El pagès preferia que els seus fills es dediquessin a donar-li un cop de ma a les tasques quotidianes que no pas anessin a l’escola. Malgrat tot, sabien que l’educació dels nens era important per això sempre posaven la mateixa excusa: l’escola està massa lluny de la casa. La universitat va posar fil a l’agulla i el  15/8/1688 van decidir que durant nou mesos s’ensenyarà a Sant Lleir i 3 mesos a l’església (això dona una idea que Vilanova de Vilamajor estava més habitada que Sant Pere de Vilamajor). El primer mestre documentat és de l’any 1687 i correspon, com no podia ser d’altra manera, a un mossèn, Joan Gorgol. Posteriorment han hagut el 1688 en mossen Matheu Sentenach, reverend Francesch Bou l’any 1688, Antoni  sabater fins el 1690. Pere Miquel Perpunter o el Pere Gesaz.


Donzelles: Dona no maridada al servei d'una senyora. Eren les minyones. Solien ser les  filles dels amos de les masies, les que no havien tingut sortida religiosa o bé no s’havien casat amb un hereu. 

Cap comentari: