diumenge, de novembre 24, 2019

Vilamajor, parada i fonda cap a Sant Jaume de Galícia al segle XIII


Al voltant de l’any mil moltes coses van canviar. Possiblement la més espectacular de totes  fou l’obertura de la societat europea guiada per l’esperit religiós. L’afany de salvació i  el desig de conèixer món va provocar que el pelegrinatge arribés al seu màxim esplendor.

Hi havia pelegrinatges curts a santuaris propers al lloc de residència realitzats per persones sense capacitat econòmica suficient per emprendre un llarg viatge als grans centres de pelegrinatge com Roma, Jerusalem  o Sant Jaume de Galícia. Aquest estaven reservats  a l’estament nobiliari, eclesiàstic o grans fortunes.

El pelegrinatge a  una terra tant llunyana comportava travessar regions de senyories diferents, habitades a vegades per poblacions hostils. Per garantir la seguretat dels pelegrins importants, almenys mentre viatgessin per terres del comte de Barcelona, hi havia el segle XIII  un sistema de guies dependents directament de l’autoritat. Ho sabem per un document ben curiós, l’inventari de despeses del batlle de Vilamajor dels anys 1156-1157. En ell consta que el juny del 1157 un grups de cavallers del Rosselló que tornaven de Compostel·la van sojornar a Vilamajor. Els guiava Joan de Loara, que feia aquesta funció per manament de la reina Peronella. Poc després, el mes de setembre, va passar per Catalunya l’arquebisbe de Santiago. Venia de Roma i retornava a la seva seu. També ell va sojornar a Vilamajor, i va disposar com a guies de Pere de Regadell i Berenguer de Ricla, que, per ordre de Ramon Berenguer IV, semblen haver garantit la seguretat de l’arquebisbe durant el seu viatge per terres catalanoaragoneses.

Bibliografia

SALRACH, Josep Maria. DE L’ESPERIT A LA MATÈRIA: CATALANS EN TERRA CASTELLANA A L’ALTA EDAT MITJANA.

Cap comentari: