Tothom coneix la festa medieval que es realitza cada any a SPV i que rep el nom de VILAMAGORE, però molts pocs sabeu d'on prové aquest nom. Avui us ho explicaré.
Som-hi!!!
Francesc Bardera Massó (Barcelona 1920-Sant Antoni de Vilamajor 2009)
Afeccionat a la història local, va ser autor de l’obra que donà lloc a la representació teatral anomenada “Presència històrica e feyts de Vila Magore”
L’argument es basava en els fets històrics succeïts l’any 1156 on Peronel·la, esposa del comte de Barcelona Berenguer IV, va romandre diverses vegades en el castell-palau que tenia en poble de SPV.
El 1993 l’obra es va representar per primer cop sota la direcció d’Alfred Luchetti.
En Bardera va crear una història seguint com a fil conductor la documentació que es troba a l’arxiu de la Corona d’Aragó, datada del 1156 i 1157, en què es parla de les estades al palau de Vilamajor de gran quantitat de personalitats del moment i les despeses que van originar.
Tota l’obra succeeix en un petit nucli de població que en Bardera anomena VILAMAGORE. Però, perquè li posa aquest nom?
Per saber-ho cal que fem una mica història
L'any 897, després de la mort del comte de Barcelona, Guifré el Pelós, a mans dels sarraïns, es produïren ràtzies que assolaren el Barcelonès i el Vallès. És probable que vers l'any 900, a Vilamajor, un cop cessat el perill, tornés la població que havia fugit al sector montsenyenc, potser reforçada amb famílies traslladades del Ripollès, i es restauressin les cases, es refessin els conreus i es construís una nova església, en substitució de la vella de l'època del prevere Orila.
L'acta de consagració de la nova església, on hi devien constar els béns que els feligresos oferien a Sant Pere per a garantir la sustentació de l'església i el seu clergat, es deuria extraviar.
Un políptic es el nom que reben certs manuscrits medievals, especialment de treballs carolingis, en els quals les columnes de les pàgines s'emmarquen amb marges que s'assemblen a les pintures d'un políptic (tipus de retaule, normalment pintura sobre taula, que consta de diverses caselles o plafons).
A les golfes de la Rectoria de SPV es va localitzar un políptic (pergamí) format per dues cares.
A l’anvers tenim una requesta del levita Ervigi, rector de la parròquia de Vilamajor cap a l'any 950, que desitjós de refer el patrimoni terrer de l'església, va convocar una assemblea de parroquians als que va exigir, sota amenaça d'excomunió i anatema, que ratifiquessin un per un els béns que anys enrere havien donat a l'església.
Al dors d'aquest pergamí, també hi ha constància d'una recaptació del 1057-1165 del que els habitants de Vilamajor pagaven a l'església, que normalment era en espècies.
Es tracta d’un dels documents més antics, de la seves espècie, que podem trobar a Catalunya i el qual actualment es conserva a l’arxiu històric Fidel Fita d’Arenys de Mar.
En el políptic, entre moltíssima informació, apareix la següent referència: “..qui sum sucesor domun Sancti Petri est situs in Vila uocita Magore.”. Pels qui no sabeu llatí diu que l’església de Sant Pere es troba situada en una vila anomenada MAGORE.
Aquesta és la referència que agafa en Bardera per anomenar la població, on succeeixen els fets de la seva obra, com a VILAMAGORE.
Malauradament estava equivocat!!!
La primera vegada apareix documentalment el topònim Vilamajor és a l’any 941 en una venda d’unes heretats, per part de Servandus i les seves germanes, que tenien en propietat a la villa Riffà la qual termenejava amb la VILLA MAIORE. Per tant es tracta d’un document anterior al políptic.
Tota la documentació que he trobat posterior aquest document sempre es fa referència a la VILLA MAIORE i només en un cas es fa referència, com hem vist, a la VILLA MAGORE.
Entre MAIORE i MAGORE només hi ha una lletra que les diferencia (I / G) el que em fa suposar que va haver un error a l’hora d’escriure el topònim o bé ha hagut un error a l’hora de traduir-lo.
Si ens haguéssim de basar en fets històrics, la festa medieval de VILAMAGORE hauria de dir-se en realitat la festa medieval de VILAMAIORE.
La causa per la qual no s’ha procedit al canvi és perquè el nom de VILAMAGORE està tant arrelat a la nostre tradició i costum que s’ha decidit mantenir-lo.
Amb el pas del temps, les noves troballes arqueològiques i documentals , han reescrit la història de SPV on, malauradament, la festa medieval no ha sabut adaptar-se.
Tot el que es representa a l'obra no es correspon amb la realitat històrica el que pot crear una certa confusió entre els espectadors.
Malgrat tot , VILAMAGORE és un nexe d'unió entre totes les persones que hi viuen a la contrada creant un teixit associatiu que ens ha sentir orgullosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada